La Llei Electoral habilita ERC i Ara per votar a favor en una moció de censura

Transcorreguts 6 mesos des que l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, plantegés la qüestió de confiança que, tot i no prosperar, va aconseguir una aprovació automàtica de pressupostos municipals de 2017, la Llei Electoral torna a permetre els qui li van donar el seu «sí» en aquell moment, ERC (2) i Ara Reus (2), firmar avui una moció de censura contra el batlle. El suport cap al PDeCAT en la votació del passat 12 d’abril havia inhabilitat durant aquest període els seus socis de govern a l’hora d’alinear-se amb una alternativa a l’alcalde que l’oposició pogués configurar i que requeria el vot favorable de la majoria absoluta: 14 regidors per fer caure Pellicer del càrrec. Tant la CUP com el PSC i, en últim terme, també Ciutadans, van explorar a l’abril, i a contrarellotge, una entesa que no va produir-se i que, amb la clau que representaven ERC i Ara Reus, va permetre el govern reusenc, tot just 30 dies després, «tirar endavant el full de ruta per fer avançar la ciutat».

En un escenari completament diferent i fortament marcat pel conflicte per la sobirania catalana, ERC i Ara Reus es refermen en el seu plantejament inicial i l’oposició ha deixat d’entendre com a prioritària la cerca d’un acord per propiciar el relleu del batlle. Fonts de la formació republicana apunten ara que «els esdeveniments nacionals han fet que aquest tema no s’hagi arribat a tractar en cap lloc» mentre que al capdavant d’Ara Reus, Jordi Cervera detalla que «no ha canviat res, seguim treballant des de les nostres regidories, sent lleials, l’acord de govern s’està complint i ens trobem molt còmodes».

A les portes del novembre i amb les ordenances fiscals recentment prorrogades «davant la negativa d’alguns partits de l’oposició a negociar en base a una proposta que era raonable, raonada i responsable», el debat pels pressupostos municipals de 2018 tornarà a obrir-se en poques setmanes.

La CUP defensa les institucions

Des de la Candidatura d’Unitat Popular (6) que va liderar al seu moment l’acció per arribar a una moció de censura, valoren que «en el moment d’excepcionalitat política en que ens trobem, això ha passat no a un segon sinó a un cinquè terme» i que, a l’expectativa dels propers moviments, «el que haguem de fer per defensar les institucions catalanes passarà molt per sobre del que ens podíem plantejar fa sis mesos». «Davant del 155, és obvi que els pactes no seran tan ideològics sinó per defensar les institucions i, en això, nosaltres no tindrem cap problema amb el que calgui fer», afegeixen a la CUP, on subratllen que «treballarem perquè aquest ajuntament pugui mantenir la seva sobirania. L’alternativa gairebé passa per fer fora els partits que ens volen anul·lar com a poble i al costat de Ciutadans i el PP a nosaltres evidentment no ens trobaran».

Sánchez: «No sumarem»

A Ciutadans (4), el portaveu Juan Carlos Sánchez apunta que «en sis mesos, el context econòmic i social de Catalunya ha canviat radicalment i no crec que ERC trenqui a Reus un pacte de govern que és superior amb el PDeCAT» i recorda que «queda un any i mig per a les properes eleccions municipals i, segons com acabi tot, potser sis mesos per a les autonòmiques. Com que no se sap què passarà, és molt complicat que ara mateix hi hagi moviment a l’Ajuntament». «Sigui com sigui, amb Ciutadans no sumarem, és impossible», afegeix, i diu que «el debat de l’Ajuntament avui està fora del concepte polític. Ens trobem en un altre escenari, un on les diferències s’estan fent més grans». «Amb tots els partits que s’han posicionat al marge de la llei, que són ERC, PDeCAT i la CUP, Ciutadans no tractarà cap tema fins que no tornin al camí de la normalitat. Fa sis mesos, no estaven on estan ara», conclou Sánchez.

L’«aportació» del PSC, cas a cas

«Qui va liderar possibles opcions va ser la CUP», explica el portaveu del PSC (4), Andreu Martín, que concreta que «nosaltres vèiem difícil que ERC i Ara Reus poguessin canviar el suport que a l’abril havien donat a l’alcalde. Amb tot, va haver un contacte amb la CUP, però ja no ens hem tornat a reunir i, per tant, entenc que va quedar en una certa escenificació de la posició més que en una voluntat real». Sobre l’opció d’entrar al govern, Martín detalla que «vam parlar amb ells en converses que no van arribar a ser formals i tampoc vam veure que poguéssim fer una aportació en aquell moment. Per tant, el compromís que vaig agafar com a alternativa és el d’estudiar casa a cas cada qüestió que se’ns presenti veient si podem pactar l’execució de la proposta».