Judicial
El Suprem anul·la una indemnització a un discapacitat per haver amagat part de la seva malaltia
Els jutjats reusencs havien obligat l’asseguradora a pagar 62.000 euros per invalidesa permanent
El Tribunal Suprem ha anul·lat una sentència del Jutjat de Primera Instància de Reus que obligava l’asseguradora Zurich a pagar a un home els 62.000 euros d’indemnització de la clàusula d’incapacitat permanent que formava part de la seva assegurança de vida. La sentència final, dictada el passat 4 d’octubre, considera provat que en el moment de contractar l’assegurança l’home va amagar voluntàriament a la companyia que sofria una paràlisi parcial a la cama esquerra, que posteriorment hauria derivat en la pèrdua de mobilitat a les dues cames.
L’asseguradora havia declinat pagar la indemnització basant-se en la resposta negativa del seu client en el qüestionari que va omplir en el moment de la contractació del servei. En aquest document, se li preguntava si patia o havia patit algun tipus de malaltia o accident que li hagués deixat alguna seqüela o que necessités algun tractament mèdic, règim o intervenció quirúrgica.
El jutjat reusenc va considerar provat que la malaltia que va derivar en la invalidesa, així com el seu tractament, eren anteriors al qüestionari que va omplir. Tot i això, va determinar que la conducta de l’assegurat, «de reserva o inexactitud, no es podia qualificar de dolosa ni de greument inculpatòria», perquè «era una persona sense formació específica, que no tenia consciència de la seva malaltia ni de la seva gravetat, i perquè la parquedat i la generalitat del qüestionari no podia operar contra l’assegurat, la falta de diligència del qual no es podia considerar greu». Per això, va estimar la demanda i va obligar l’empresa a pagar-li els 62.000 euros i els interessos pertinents.
La companyia asseguradora va presentar un recurs d’apel·lació a l’Audiència Provincial de Tarragona, que en segona instància va anul·lar la sentència del jutjat reusenc i va donar la raó a Zurich, considerant que l’assegurat va actuar de forma fraudulenta perquè sabia que tenia un problema mèdic i que estava seguint un tractament, cosa que no va declarar quan ho va negar al qüestionari. També va recordar que aquests qüestionaris «no estan subjectes a cap forma especial». L’assegurat va fer un recurs extraordinari per infracció processal i un recurs de cassació, però els dos han estat desestimats i a més haurà de pagar les despeses del judici.