L'escola pública ha tancat nou línies de P3 en els darrers sis anys

Les escoles públiques de Reus han perdut, al llarg dels darrers sis anys, nou línies de P3. La situació ha vingut de la mà d’una forta caiguda del padró –al 2011 els nens en edat d’iniciar-se al sistema educatiu eren 1.482, pels 1.064 del 2017– i alhora d’una baixada de les ràtios que al 2016-2017 es fixaven en 22 i 23, però que no han estat per sota dels 25 sempre. El darrer centre en perdre un grup ha estat l’Escola Sant Bernat Calbó, justament a l’inici d’aquest curs 2017-18 i que ja n’havia suprimit un altre al 2012-2013. L’any passat, al 2016-2017, a les escoles General Prim i Eduard Toda també va desaparèixer una unitat de P3. Elx Ganxets, Marià Fortuny, Ciutat de Reus i General Prim són els altres centres que han eliminat una línia en aquest període, segons dades de l’Ajuntament, i la fusió Isabel Besora i Reus XXI en va eliminar dues. Totes les escoles que han minvat alumnes i aules de P3 des del 2011 són de titularitat pública.

La regidora d’Ensenyament de Reus, Maria Dolors Sardà, aclaria en el transcurs del darrer ple, on la qüestió va posar-se damunt la taula a preguntes del grup municipal del PSC, que «hem passat de tenir 55 a 46 grups, però cal mirar el padró, la sol·licitud d’inscripció i la matrícula real al setembre des del 2011-2012 fins al 2017-2018, on hi ha hagut una davallada de 418 alumnes». «Si això ho dividim entre 25, tot i que hi ha hagut anys amb ràtios de 22 o 23, potser hauríem hagut de trencar 16 grups», afegia. Així,pel que fa a sol·licituds d’inscripció, el municipi en va registrar 1.362 al 2011-2012 i 296 menys, només 1.066, a l’inici del present curs, sis anys després. Pel que fa a la matrícula efectiva al setembre, la xifra s’ha reduït de 1.380 a 1.083, amb una pèrdua igualment significativa. Sardà subratllava, en el mateix ple, que «no és voluntat d’aquest govern tancar línies ni cap grup» i que «des que estem al govern, ni l’alcalde ni jo no hem signat res». Aquesta última afirmació la feia en referència a paraules de la regidora socialista Carmina Pozuelo qui, abans de preguntar Sardà pel tancament de línies, assegurava que «quan la Generalitat comunica als ajuntaments els grups que hi haurà, l’alcalde o la regidora d’Ensenyament han de signar un document donant-ne la conformitat».

«Es genera incertesa»

Als arguments de Sardà sobre la pèrdua de línies, el portaveu socialista Andreu Martín n’afegeix uns altres. I és que «nosaltres ho atribuïm no només al padró, que evidentment és un factor, sinó a la zonificació: les famílies poden escollir entre tres centres públics i dos de concertats quan abans eren tres públics i un de concertat. Si tot el que es retalla són centres públics, això genera incertesa a les famílies, que intenten assegurar-se un centre on no s’hagin de tancar línies i aposten per l’escola concertada».

Tot plegat, tal com ho entenen des del PSC, deriva en que «no hi ha una distribució uniforme de persones de diferents perfils socials i aquests es concentren en determinades escoles», afegeix Martín, que diu que «com a nota sorprenent, enguany hi ha hagut un increment de 80 nens al padró i no només no hi ha increment de grups de P3 sinó que hi ha un decreixement». «El fet és que s’estan autoritzant augments de ràtio a escoles que no són públiques i buidant les públiques, i això acaba en la concentració d’alumnes de determinats perfils i en un problema global», conclou el socialista.