Un jutge de Reus investiga l'alcalde, sis regidors i sis veïns per presumpta incitació a l'odi

El jutjat d’instrucció número 2 de Reus investiga per un presumpte delicte d’incitació a l’odi a l’alcalde, Carles Pellicer, i a sis regidors del PDeCAT, ERC, CUP i Ara Reus. Segons han informat aquest divendres en roda de premsa, entre els fets que s’investiguen hi ha el manifest signat el 3 d’octubre per rebutjar la violència policial de l’1-O i per demanar la retirada dels agents de reforç de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil que van ser enviats a Catalunya en els dies previs. A més, la jutgessa, arran d’una denúncia de la pròpia policia espanyola que ha admès a tràmit, investiga la seva participació en manifestacions com la de l’aturada de país i concentracions davant la comissaria d’aquest cos així com de l’Hotel Gaudí, on s’allotjaven diversos agents. A banda dels representants polítics, també figuren com a investigats mitja dotzena de persones més, entre els quals alguns bombers i veïns vinculats a l’esquerra independentista, a alguns dels quals se'ls atribueix suposades coaccions i malversació. La jutgessa els ha citat a declarar el 23 de novembre.

La investigació judicial respecte l'alcalde i els sis regidors gira en bona mesura al voltant del manifest subscrit el dia 3 d'octubre pels grups del PDeCAT, ERC i Ara Reus, al govern municipal, així com els de la CUP a l'oposició. El text signat pel batlle i els portaveus municipals instava els propietaris de l'Hotel Gaudí del centre de la ciutat, on s'allotjaven desenes d'agents desplaçats a Catalunya pel govern espanyol amb motiu del referèndum de l'1-O, a fer marxar els efectius policials de l'establiment després dels episodis de violència contra la ciutadania viscuts en diverses ciutats i pobles del país durant la jornada del referèndum. Diverses concentracions ciutadanes de protesta davant l'hotel van reclamar-ne la marxa i el consistori va fer també de mediador amb els propietaris. Els agents van acabar abandonant l'allotjament reusenc dos dies després, el cinc d'octubre. L'objectiu, segons va adduir llavors el govern municipal, era «garantir la convivència a la ciutat» en un context, afegien, en el qual la guàrdia urbana i els Mossos d'Esquadra tenien suficients efectius per garantir la seguretat ciutadana.

Pellicer ha qualificat la investigació judicial oberta de «delirant». Considera que barreja «fets aïllats» ocorreguts en els dies previs i posteriors a l’1-O. El batlle reusenc ha denunciat que es tracta d’una «causa general» contra responsables polítics, contra la societat civil, treballadors d’empreses i ciutadans a títol individual, i s’ha mostrat convençut de la «pulcritud» de les actuacions realitzades. Segons ha remarcat, tot s’ha portat a terme en el marc d’un clima de convivència, civisme i pau. També ha mostrat també la seva estupefacció davant del fet que la constatació que la presència d'agents policials a la ciutat «va causar angoixa entre la ciutadania» hagi estat percebuda amb sorpresa. «L'únic responsable d'haver trencat la convivència a Reus ha estat l’innecessari desembarcament de la policia espanyola i la violència de l'1-O», ha afegit.

L’alcalde de Reus ha recordat que el manifest només reclamava la marxa «dels excedents» de la policia espanyola «per recuperar la convivència de la ciutat» i ha assegurat que el text el van signar «convençuts» i que ho tornarien a fer «avui mateix», una idea que ha secundat la resta de portaveus. En aquesta línia, Pellicer ha afirmat que el manifest «mai va buscar la promoció d’odi, sinó el retorn a la calma a la convivència», un fet que considera que es va aconseguir.

Al costat de l'alcalde han comparegut la resta de regidors investigats: la portaveu del PDeCAT, Montserrat Vilella; la portaveu d’ERC, Noemí Llauradó; el portaveu d’Ara Reus, Jordi Cervera; la portaveu de la CUP, Marta Llorens, i també els regidors de la formació anticapitalista Mariona Quadrada i Oriol Ciurana.

ERC rebutja les acusacions i reitera el seu compromís amb el procés independentista

La portaveu d’ERC, Noemí Llauradó, ha denunciat que se’ls cita a declarar com a «presumptes delinqüents» per defensar les seves idees, defensar la causa independentista, per manifestar-se lliurement als carrers, expressar les seves opinions i per «fer de polítics i signar manifestos». «Ens acusen de cridar que votarem i que volem la llibertat. Si això és incitació a l’odi, que vingui algú i ens ho expliqui», ha criticat.

Llauradó, que ha confirmat que declararà davant la jutgessa el dia 23, ha insistit que aquesta situació no es pot normalitzar. La regidora ha considerat que «aquesta persecució ens fa encara més ferms i determinats» en el procés i ha avisat que no els aturaran. «Nosaltres som gent de pau i ningú ens pot atribuir cap mostra de violència i d’odi. Totes les mobilitzacions que hi ha hagut han estat cíviques i pacífiques, sense ni un sol aldarull. Altres sí que n’han tingut, per part de l’extrema dreta», ha conclòs.

La CUP denuncia un «estat de setge» i una «cacera de bruixes»

La portaveu de la CUP, Marta Llorens, ha criticat que l’estat espanyol ha «engendrat un estat de setge» i que, «amb total impunitat», ha aplicat «un cop d’estat a totes les idees» amb l’objectiu d’oprimir i reprimir. «És un cas de voluntat política repressora sobre tota l’organització popular de defensa del referèndum de l’1-O», ha etzibat. La regidora anticapitalista ha denunciat que aquesta causa «és el principi d’una cacera de bruixes» i ha cridat a no «normalitzar» les citacions judicials i a respondre l’actitud «repressora» de l’estat espanyol amb mobilització, desobediència i resistència pacífica.

Llorens s’ha qüestionat, també, la possible existència de fitxers il·legals de dades. «És casualitat que la majoria de persones que s’investiguen siguin de l’esquerra independentista? Com pot ser que es denunciï i es relacioni directament noms i cognoms de persones individuals amb organitzacions polítiques concretes?», s’ha preguntat. En aquest sentit, Llorens ha criticat que s’investiguin ciutadans i persones a títol individual per exercir el seu dret d’expressió i de manifestació.

Tant Llorens com els altres dos regidors de la CUP investigats, Marta Quadrada i Oriol Ciurana, no han aclarit si acudiran a declarar davant el jutjat d’instrucció número 2 de Reus. Fer-ho, ha afirmat Llorens, seria «entrar al seu joc».

El PDeCAT creu que s’intenta tergiversar el moviment independentista i declararà amb «la cara ben alta»

La portaveu del grup del PDeCAT, Montserrat Vilella, ha assenyalat que li agradaria que «totes les forces de seguretat, que paguem entre tots, defensessin la llibertat individual de cadascun dels ciutadans, independentistes o no». Vilella, que ha tornat a carregar contra la violència de l’1-O, ha dit que anirà a declarar «amb el convenciment» que no ha fet «res dolent» i «amb la cara ben alta», tot i «el sentiment de tristesa de veure com s’està intentant girar la situació de les persones d’aquest moviment».

Ara Reus creu que el manifest «incitava a la pau»

El portaveu d’Ara Reus, Jordi Cervera, s’ha mostrat «sorprès» d’haver rebut la citació per incitació a l’odi perquè considera que el que es va fer va ser «una incitació a la pau». Cervera considera que anirà a declarar «per demanar la pau» i, reafirmat en el manifest, ha dit que el que es volia és que «hi hagués pau tant en una banda com en una altra», ja que hi havia «molta crispació», segons el regidor. «Després del manifest, tot va tornar al seu lloc», ha conclòs.

Agents expulsats d’un gimnàs i investigació dels moviments dels bombers

En una interlocutòria del 20 d’octubre, la magistrada demanava identificar a diversos agents de la policia espanyola perquè compareguin com a testimonis. En concret, sol·licitava una relació dels efectius que, el 3 d’octubre al migdia, van presenciar la manifestació que s’estava fent davant l’Hotel Gaudí, on es trobaven allotjats. També, demana identificar diversos agents que haurien estat expulsats d’un gimnàs de la ciutat, el propietari del qual també estaria investigat en aquesta causa.

Així mateix, la jutgessa sol·licitava una relació dels treballadors destinats al parc de Bombers de Reus i demanava al cos que informés dels serveis o incidències realitzades el 3 d’octubre. En concret, sol·licitava un detall de les sortides que van efectuar els camions entre les onze del matí i les tres de la tarda i, si algun d’ells, es va desplaçar davant l’Hotel Gaudí per prestar algun servei.