El sector hoteler de Castelló proposa comprar seients a rutes de l'Aeroport

L’Associació Provincial d’Empresaris d’Hoteleria i Turisme de Castelló (Ashotur) analitza, de cara a la campanya d’estiu 2018, la compra de places a línies regulars consolidades a l’Aeroport de Reus per reactivar l’arribada de visitants a la província valenciana. En detall, i tal com explica Javier Gallego, president del Club del Producte d’Ashotur, la proposta de la patronal passaria per adquirir de l’ordre de 50 places en almenys dues operacions, amb dues destinacions i una vintena de moviments, i oferir-les a touroperadors a un preu més baix que el d’inici per tal de fidelitzar turisme i generar amb el temps una demanda natural. Tot plegat, amb la mirada posada a Alemanya, Regne Unit, Holanda, França o Itàlia.

La idea, que va presentar-se en roda de premsa a Castelló a finals de la setmana passada, «no és nova», explica Gallego al Diari Més, i és que «al 2011-2012 ja vam compartir una operativa de 24.000 austríacs que venien a Peníscola i que van aterrar a Reus, i va sortir bé. Així que fer-ho de nou ha de ser completament factible».

Diferents alternatives

L’Aeroport de Reus no resulta, però, l’única opció. El projecte, encara en estat embrionari, sospesarà també els de València i el de Barcelona-El Prat com a alternatives per compensar que «tot i que l’Aeroport de Castelló està oferint servei, necessitem incrementar-lo i necessitem que sigui ràpid. A l’hora de gestionar la demanda, o no hi ha avió o no hi ha touroperador que el programi», afegeix Gallego. Des d’Ashotur, valoren que «hi ha companyies que ja operen amb l’Aeroport de Reus, mercats internacionals que ja hi estan treballant i s’hi troben còmodes. És un model que ja està en marxa i que podríem aprofitar». I és que «nosaltres som empresaris hotelers i el nostre objectiu són els nostres llits. Si l’Aeroport de Castelló funciona, genial, perfecte. Però si n’hi ha d’altres que també estan bé, fem el que sigui convenient», conclou el president del Club del Producte, la figura d’Ashotur que agrupa els empresaris i ens disposats a «gestionar aquesta possibilitat».

Sobre la inversió que la iniciativa exigiria, Gallego detalla que «si comprem en dues línies podríem parlar a partir de 250.000 euros, però entre 500.000 i el milió d’euros es mou la xifra més raonable quan un s’aproxima a projectes d’aquesta envergadura». En relació al moment concret de la temporada turística en què s’incidiria, apunta que «l’slot d’estiu funciona d’abril a octubre i, així, seria possible treballar abril-maig-juny, a finals de setembre-octubre o les 20 setmanes de la campanya, en funció dels mercats».

Ara mateix, amb tot, «estem centrats en la definició del pressupost, del pla d’acció i, al llarg de les properes setmanes, hi haurà reunions amb les entitats públiques per determinar que part del programa poden executar, si el podem executar, si és que finalment no pot executar-se o si es farà d’una manera o d’una altra, parcial o en la seva totalitat. Cal veure si estem d’acord en les línies estratègiques i si estem d’acord en invertir-hi com a conjunt».

Ashotur havia posat damunt la taula d’inici l’opció que fos l’administració qui directament comprés les places o bonifiqués la presència de determinades aerolínies als aeroports propers. Una qüestió, aquesta, delicada i possiblement no del tot factible. Amb tot, buscarà en aquest aspecte el suport d’entitats públiques, a les quals «proposem que es plantegin tot això». Després, «si no poden fer-ho, no passa res. Segurament els empresaris sí que podrem perquè tenim la llibertat econòmica i jurídica per a fer-ho».

Una fórmula coneguda

El precedent més proper i vinculat a la idea que manega Ashotur té data del passat 2012, quan un contingent de 10.000 turistes austríacs amb destinació a Castelló va aterrar a les instal·lacions de la capital del Baix Camp, en un total de 60 vols que van succeir-se durant els mesos d’abril i maig, per dirigir-se per carretera fins a la seva destinació. En aquell moment, però, l’Aeroport de Castelló encara no havia estat posat en marxa, i els turistes formaven part de la operativa de la Senioren Reisen Austria, l’equipaven a l’Imserso estatal.