Falsos malalts que formen els futurs metges

Voluntaris que aprenen a explicar al detall símptomes de patologies per entrenar els futurs metges i que, en un escenari real, siguin capaços de detectar-les, diagnosticar-les i atendre-les de la millor forma possible.

Són els pacients simulats, part del Programa de Simulació Clínica de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV i del Centre de Formació i Innovació en Simulació Josep Maria Martínez Carretero, una eina que s’empra per «treballar amb l’alumnat habilitats clíniques bàsiques: l’anamnesi –que és l’obtenció d’informació mitjançant preguntes–, l’exploració física i habilitats comunicatives». Els estudiants dels darrers cursos de Medicina s’enfronten, com a part de les pràctiques curriculars, a migranyes, una tos complicada o un mal de panxa d’origen desconegut que han portat a les aules aquests falsos malalts davant els quals, «els alumnes han de fer les preguntes i l’exploració per arribar a un correcte diagnòstic», explica Ramon Descàrrega, profesor de la Facultat de Medicina i al capdavant d’aquest projecte que acumula més de dues dècades en marxa a la URV.

«Redactem la biografia d’un pacient, el seu historial, i el pacient simulat pren aquest rol, memoritza la informació i aprèn com ha d’explicar-la a l’estudiant», detalla Descàrrega, que precisa que «el context, de vegades, sí que és el de la consulta d’un metge de capçalera. Però, altres cops els hi diem que es troben en un centre d’atenció continuada o a urgències. Situem les patologies en diferents entorns». Des del 1996, «potser hi ha una llista d’unes 50 persones que hagin col·laborat amb nosaltres, i això no vol dir que ara totes estiguin en actiu», explica el professor, que diu que «vam començar a reclutar amb el boca-orella i escollint gent que pensàvem que podien adaptar-se a un perfil no només d’interpretar sinó també de valorar-ne els resultats». En aquest grup, que abans s’hi dedicava de manera plenament altruista i ara forma part del col·lectiu de col·laboradors docents, «mirem que hi hagi tot tipus de persones amb què, després, els alumnes, quan siguin professionals, es trobaran a la realitat en el seu dia a dia». És a dir, «persones joves i grans, homes i dones i, si pot ser, de races diferents. Vam tenir un xinès i ara estem intentant incloure una persona negra».

Intercanvi d’opinions

Aquest dimarts va tenir lloc a Reus la sessió inicial de formació de nous pacients simulats, els quals podrien sumar-se a l’activitat del Programa de Simulació Clínica. En aquest cas, es tracta de pacients simulats instructors que, a més de desenvolupar el rol que se’ls assigna davant els futurs metge, també «han estat dotats de tots els coneixements necessaris per fer un intercanvi d’opinions i per aportar en un procés d’ensenyament, de retorn, amb els alumnes que els atenen en cadascun dels casos», afegeix Descàrrega. Tot plegat, tenint en compte que «els pacients simulats actuen sempre de la mateixa manera per tal que hi puguin passar diferents alumnes i hi hagi sempre la mateixa eina l’hora d’avaluar-los. Una eina, en aquest sentit, fiable». Així, «fan les valoracions de determinades competències dels estudiants».