El Museu de Reus repensa el relat de la sala d'artistes reusencs

El Museu de Reus ha renovat el discurs de la sala d’exposicions permanents dedicada als artistes originaris o vinculats a Reus, a la qual a més de destacats pintors com Fortuny, Tapiró o Hortensi Güell s’han incorporat obres dels escultors Joan Rebull i Modest Gené. La nova disposició artística, que es presenta sota el títol Reus i els seus artistes (1850-1939), va inaugurar-se aquest dijous.

En total, i tal i com explica el director dels Museus de Reus, Marc Ferran, la sala acull 94 peces en un muntatge que «permet ensenyar-ne el màxim nombre» i que podria anar variant amb el pas del temps. La majoria de les obres pertanyen a Reus, tot i que també n’hi ha de propietat del MNAC o de fons familiars. Una de les novetats és, precisament, la presència de dues pintures de Joaquim Mir cedides pel Museu Nacional d’Art de Catalunya.

A la sala poden trobar-se olis, aquarel·les, dibuixos i escultures d’autors com Marià Fortuny, Baldomer Galofre, Josep Llovera, Josep Tapiró, Domènec Soberano, Ramir Rocamora, Hortensi Güell, Joquim Mir, Tomàs Bergadà, Joan Rebull i Modest Gené. Tal i com recorda Ferran, «el nou muntatge ofereix al públic una mirada a l’evolució de les arts plàstiques a la ciutat al llarg de pràcticament cent anys». L’exposició posa el focus en l’etapa inicial de formació d’algunes de les figures capdavanteres de l’art local, com van ser Fortuny, Tapiró o Galofre, i de la seva consolidació com a artistes reconeguts per la crítica. La renovació del llenguatge plàstic vindrà de la mà, d’una banda, del modernisme amb la figura ja mitificada d’Hortensi Güell, i per l’altra del pintor Joquim Mir que va tenir un paper destacat amb el paisatgisme local. L’àmbit de l’escultura és encapçalat per Joan Rebull, un dels escultors catalans més importants de la primera meitat del segle XX.

A través de quatre àmbits

El nou relat es presenta a través de quatre àmbits en què es pot descobrir l’etapa d’aprenentatge dels grans artistes reusencs, la seva consolidació, l’entrada de l’art reusenc a la modernitat i, finalment, els mestres del paisatge i el volum.

Durant la segona meitat del segle XIX, malgrat que Reus era una ciutat on hi bullien les idees, en l’àmbit de les arts, com a la resta de Catalunya, hi van perviure fortament arrelats els llenguatges lligats a l’academicisme, amb un context poc permeable a la introdució de nous relats artístics. Entre el públic reusenc, sobretot en el darrer quart del segle XIX, pesava moltíssim el paper rellevant i el prestigi que havien tingut alguns artistes locals.