L'Institut d'Horticultura de Reus cultiva més de 6.000 plantes de Nadal

Les tradicions nadalenques s’han de complir i, un any més, l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus s’ha bolcat en la producció de ponsèties, conegudes popularment com a planta de Nadal. Aquest any, professors i alumnes han cultivat un total de 6.000 exemplars, una xifra lleugerament inferior a la d’anys anteriors. Tot i això, el professor de ciències i tècniques hortícoles de l’institut, Lluís Recasens, reconeixia que «la demanda ha estat molt alta i, al final, hem acabat movent prop de 6.800 ponsèties». Recasens explicava que han hagut de «demanar a exalumnes i voluntaris algunes plantes» per tal de cobrir totes les que tenien aparaulades.

El professor també explicava que s’havien marcat com a topall el dia divuit de desembre per col·locar-les, «perquè a partir de llavors comencem a plantar geranis als hivernacles».

El cultiu i posterior distribució de les ponsèties és una tasca de la qual se n’encarreguen, cada any, els alumnes. «Els professors i alguns voluntaris les plantem el dia 26 de juliol, perquè els estudiants no hi són», explicava Recassens, «però després són els alumnes els qui les reguen, les poden i en regulen seu creixement», afegia.

Després de tenir-ne cura durant prop de quatre mesos i de participar en la distribuició, els estudiants gairebé mai s’emporten les plantes a casa. Recasens explicava que es venien totes, ja que «aprofitem tot el que guanyem per autofinançar-nos i comprar materials o adobs nous, que sempre es van gastant».

Lluita contra la mosca blanca

Lluís Recasens explicava que cada any es topaven amb un problema a l’hora de cuidar les ponsèties: la mosca blanca. Aquest any han dut a terme un assaig en 500 plantes en les quals han utilitzat una aranya, l’Ambliocelus Morondensis, que es menja aquestes mosques i impedeix que malmeti la planta. Lluís Recasens es mostrava molt satisfet amb els resultats obtinguts amb aquesta prova, que han permès cuidar les plantes «sense necessitat d’utilitzar insecticides o d’altres productes» que també afecten, d’una manera molt més lleu, les ponsèties.

La moringa, l’aliment del futur?

En els darrers mesos ha estat notícia l’aparició d’una planta, la moringa, que ha suposat una revolució a causa de les múltiples propietats i utilitats d’aquesta. Al llarg de l’any, a l’Institut d’Horticultura de Reus, han estat investigant aquest arbre originari del nord de l’Índia i la zona sud de l’Himàlaia, que Recasens defineix com «la planta que pot acabar amb la fam al món». Diversos estudis conclouen que aquesta planta té, entre d’altres característiques, disset vegades més calci que la llet o quinze vegades més potassi que un plàtan.

Les fulles, les tiges i troncs i les arrels són comestibles, tant crues com bullides, i compten amb una gran quantitat de proteïna. «Van bé per diabètics, per baixar el colesterol, per perdre pes o per les malalties del cor», ressaltava Recasens. Gràcies a l’aposta del professor per estudiar la moringa, un grup d’alumnes va presentar un treball en el qual destacaven alguns dels seus beneficis i característiques. D’entre els molts efectes, en destaca el seu èxit en la lluita contra el càncer, ja que pot fer disminuir en un 93% les cèl·lules canceroses i reduir la metàstasi.

Lluís Recasens explicava que, a partir del proper gener, «farem una prova amb 500 plantes, de les quals en destinarem la meitat a distribuir-les per Catalunya i l’altra meitat ens les quedarem per continuar cultivant-les i estudiant-les».