«Volem obrir la gana per aprendre»

«El còdol és una pedra de riu que amb el temps i l’erosió es va arrodonint. Nosaltres entenem l’educació com una feina d’anar formant-se i polint amb el contacte amb els altres i les experiències que vivim al llarg de la vida».

Així és com Albert Morelló, codirector de Còdol Educació, i un dels seus fundadors, defineix el projecte de divulgació cultural que fa més de vint anys que es du a terme des de la ciutat de Reus. La Maria Adserias, codirectora i també cofundadora, apunta que a Còdol se senten «mediadors entre el patrimoni, tot allò que pot explicar qui som i com som, i les persones». Tots dos provenen del món del lleure, i ara fa més de dues dècades van saber veure un potencial en el nostre patrimoni més proper. «Des del començament vam tenir molt clar que nosaltres anàvem a crear experiències. Ara aquesta paraula s’ha posat de moda, però a Còdol ho hem fet sempre: no es tracta tant que la gent sàpiga moltes coses, sinó d’obrir la gana, ser com un aperitiu que estimuli les ganes d’aprendre. Som conscients que vivim en un món en què tots els coneixements, si hi ha interès, es poden assolir des de casa, amb l’ordinador. Nosaltres pretenem ‘encendre focs’», explica l’Albert.

L’oferta de Còdol s’adreça a tots els públics, des dels escolars fins als turistes, passant per les persones que, sent d’aquí, tenen ganes de saber més coses del seu entorn. El seu equip està format per una desena de persones, entre els quals s’hi compten arqueòlegs i historiadors, però tots deu tenen el denominador comú de compartir «una sensibilitat educativa».

Una sensibilitat que s’aplica també a l’hora de dissenyar els projectes de divulgació. «N’hi ha que potser estem un any fent-los. Hi ha una part de documentació i investigació per a la qual hem de ser molt rigorosos. I després busquem la singularitat de l’element patrimonial, allò que fa que pugui ser interessant per a la gent que el visitarà», explica l’Albert. «Mirem d’aprofundir molt, perquè llavors és quan surten les idees. Sempre busquem aquella idea que anomenem ‘d’alt nivell’, que ens porti a reflexionar, i que de vegades comporta mesos de treball», afegeix la Maria.

El pas següent és traduir aquella idea en una experiència, amb materials que estiguin molt cuidats, i a l’abast del públic que l’ha de viure. Així ho assegura la Maria: «tenim present que hi ha múltiples maneres d’acostar-se a les coses. Hi ha nens a qui els captaràs amb l’humor, altres amb el moviment, altres amb material molt estructurat... i la nostra feina és posar tot això a la cuina per tal de trobar la manera que hi hagi tots aquests ingredients i, així, tothom estigui al cas».

«Al final, estem parlant de la vida, de la nostra cultura, de per què som com som i per què el nostre territori és així. I tot plegat ens ajuda a plantejar-nos també quin futur volem, per a nosaltres, per al nostre territori i per a la nostra societat», conclou l’Albert.