L'Audiència Nacional iniciarà el 22 de gener el judici per l'Operació Caronte

L’Audiència Nacional ha posat data, prop de tres anys després que els Mossos d’Esquadra la duguessin a terme, al judici per la coneguda com a Operació Caronte, la desarticulació d’una presumpta cèl·lula jihadista establerta a Catalunya i amb vincles a Valls, Reus i Montblanc, que es prepararia per perpetrar atemptats a diferents punts del territori i que va saldar-se amb un total d’onze detenguts. Deu d’ells van ser processats pel jutge Santiago Pedraz després que considerés que hi havia indicis de pertinença a organització terrorista, i per a set d’aquests va decretar-se presó incondicional un cop se’ls hi va prendre declaració. Caronte és la segona intervenció de més envergadura realitzada per la policia catalana en el seu àmbit, únicament per darrere de la que van desplegar-se arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils l’agost del 2017.

Escorcolls realitzats al 2015 al carrer Maria Codina i la carretera de Tarragona a Valls van desembocar en la detenció d’un jove de 27 anys, veí de Montblanc i relacionat amb la mesquita de Reus, tot i que portaveus de l’entitat que gestiona el centre de culte al polígon Dyna van mantenir en tot moment el «rebuig» al radicalisme islàmic i van programar un seguit d’accions per alinear-se amb l’«autèntic missatge de pau que predica l’Islam». Fonts de l’Audiència Nacional concreten al Diari Més que el judici per aquesta operació s’iniciarà el 22 de gener a la seu de Fernando de Henares.

Morir per Al·là, «com un pessic»

El detingut a Valls, de nacionalitat espanyola, convertit a l’Islam pocs anys enrere i que es troba entre els processats, va participar suposadament en una de les escoltes amb més repercussió mediàtica entre les que es desprenen del sumari de l’operació, que va transcendir al seu moment. En la conversa, el jove montblanquí interpel·lava un altre presumpte integrant de la cèl·lula i deia «saps que morir per la causa d’Al·là no fa mai, oi? És com un pessic». En l’escorcoll de l’habitatge on va produir-se la seva detenció, segons les informacions de fonts policials que van transcendir coincidint amb els fets, Mossos d’Esquadra van encautar-se de més d’una vintena de sacs buits de diversos components químics i un que podria haver contingut sofre.

La resta de detencions, amb un total de setze entrades, van tenir lloc a Terrassa, Sabadell, Sant Quirze del Vallès i també Barcelona. El suposat cervell del grup és un ciutadà espanyol convertit a l’Islam i resident a Sabadell i que mantindria una relació amb una dona d’origen marroquí. En una atenció als mitjans a l’abril del 2015, el llavors conseller d’Interior, Ramon Espadaler, va manifestar que el suposat grup terrorista desenvoluparia tres funcions: «Captava joves i els radicalitzava, els enviava a l’Iraq i a Síria, i s’havia constituït per atemptar a Catalunya». L’Operació Caronte, executada per Mossos d’Esquadra i tutelada pel jutjat d’Instrucció número 1 de l’Audiència Nacional, va iniciar-se tretze mesos abans dels escorcolls, segons el mateix Espadaler, que concretava que «la cèl·lula va estar controlada en tot moment i no va representar perill per a la població».

De 7 a 19 anys

La Fiscalia demana entre 7 i 19 anys de presó per als presumptes jihadistes del grup, sota el nom de Fraternitat Islàmica per a la Predicació de la Jihad. Sempre segons la fiscal del cas, la cèl·lula tinnria com a finalitat cometre atemptats a l’Estat, tot que la seva preparació es trobava enacara en fase embrionària, i l’objectiu principal de la seva activitat passaria per l’adoctrinament i l’enviament de jihadistes a l’Iraq i a Síria. Per reivindicar els atemptats que poguessin perpetrar, havien fabricat també un logotip que incloïa una metralladora i un matxet.

El rebuig de la mesquita de Reus

Coincidint amb Caronte, l’associació que dirigeix la mesquita de Reus emetia un comunicat on reiterava «la condemna i rebuig a qualsevol tipus de terrorisme» i apuntava que «confiem en la justícia espanyola davant aquestes actuacions». L’entitat apuntava que el jove detingut a Valls «mai no va explicar-nos res sobre les seves idees». La mesquita havia tractat tot just el divendres previ a les detencions, en el marc de les xerrades que s’hi ofereixen setmanalment, la qüestió del radicalisme. Sota el títol El perill del fanatisme, el discurs concretava que «aquesta mala gent es troba a diferents llocs del món i amb diferents denominacions, com ara Estat Islàmic o Al Qaeda. Són gent que no han entès l’Islam i tenen una idea equívoca d’aquesta religió».