Santa Llúcia reflota la sala i podrà renegociar la hipoteca a partir del març

El periple de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia per mantenir la seu al raval de Robuster sembla acostar-se a la seva fi. Gairebé dos anys després que, a principis del 2016, aturés in extremis la subhasta de la Sala Santa Llúcia, llastrada per una hipoteca de prop de 300.000 euros a què en aquell moment era complicat fer front, l’entitat està a punt de completar el període de carència que va exigir-li el banc per accedir a renegociar el deute. Serà al març quan la Germandat aboni la darrera d’aquestes mensualitats, un fet que la convertirà en solvent a l’hora de seure per mirar allargar el termini de pagament, que actualment es troba al voltant dels 14 anys.

Abans de l’amenaça de subhasta i arran d’aquesta hipoteca, la Germandat estava subjecta a quotes d’uns 2.000 euros que van passar a gairebé 1.000 al mes quan l’entitat va entrar al període de carència. L’objectiu és, a partir del març, «negociar finalment amb el banc i que, ampliant el termini, puguem mantenir-nos en els 1.000, que sí que els podem pagar», apunta el president del col·lectiu, Josep Maria Vallès. A la Germandat estan «contens, però esperant que ho hàgim pagat tot i acabi bé». Fins ara, les mensualitats s’han estat satisfent amb la caixa de la reactivació del bar de la sala, però també amb una ampliació de la programació que ha portat aquest espai a acollir «fins a tres activitats a la setmana».

El cop de timó a la sala i la diversificació d’una oferta amb què «hem volgut convèncer també altres públics a què potser abans no arribàvem, i que ens fa comptar també amb la gent de sempre», ha estat crucial per atraure més gent. L’augment de l’afluència, aquest, que constaten des de la Germandat i que «esperem mantenir». Les bones notícies arriben tot just després que l’entitat emprengués una campanya de micromecenatge per rescatar la Sala Santa Llúcia que amb prou feines va atraure unes poques aportacions.

Mantenir-se en els 1.000 euros

Tot i el pas dels mesos, la hipoteca continua fixada «més o menys en els mateixos 300.000 euros perquè, fins ara, estem pagant interessos». Allargar el marge per tornar els diners és l’objectiu que el col·lectiu perseguia des de temps enrere i que «encara està per veure, perquè parlar no ens garanteix tampoc que arribar a bon port. Però, desitgem que sigui així», conclou el president de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia. Sobre el nou termini pel qual apostaria l’entitat de cara a allargar aquest pagament –ara a 14 anys–, Vallès concreta que «no ho sabem encara però no és tan important. La clau és que les quotes es mantinguin als 1.000 euros. Amb els 600 anys d’història que té l’entitat, segur que no ens importarà esperar-ne uns quants més».

En els propers dies, la Sala Santa Llúcia presentarà la programació d’actes previstos per al primer semestre de l’any 2018 al complet. Un recull d’activitats, les que s’oferiran fins al mes de juny, que promet mantenir la voluntat de «seguir dirigint-nos a àmbits molt diversos». La celebració a la sala d’alguns actes vinculats amb Reus Capital de la Cultura Catalana ha servit també, precisa Vallès, com una altra empenta a la situació econòmica que travessava l’entitat.