El taller de geriatria de Càritas, un èxit tot i ser una «solució temporal»

Des de fa gairebé vuit anys, Càritas imparteix un taller de geriatria anomenat Cuidar el cuidador, dirigit a formar i preparar aquelles persones que es faran càrrec de gent de la tercera edat. La iniciativa la va engegar Càritas per tal de cobrir una necessitat existent a l’entitat, ja que moltes de les persones que hi acudien a la recerca d’ajuda demanaven poder fer-se càrrec de gent gran que es trobava en situació de dependència. Per a molts nouvinguts i gent que s’ha quedat a l’atur, aquesta és una de les sortides més contemplades per reincorporar-se al mercat laboral.

La Universitat Rovira i Virgili, juntament amb l’Hospital Sant Joan de la ciutat, faciliten les tasques d’aprenentatge enviant personal mèdic per tal de formar els assistents al taller en possibles patologies que poden desenvolupar o presentar els avis dels quals es faran càrrec.

Aquest taller és un èxit, ja que en cada edició s’esgoten les places ràpidament. El curs consta d’una sessió setmanal durant gairebé tres mesos, i té una capacitat per a una vintena de persones. El passat dijous onze de gener es va iniciar l’edició del primer trimestre de l’any amb totes les inscripcions esgotades des de feia dies.

Un «pedaç» a la crisi

Antonio Garcia, director de Càritas interparroquial de Reus, reconeix la bona feina que es fa amb aquest taller, que ha aconseguit trobar feina «a unes setanta o vuitanta persones cada any». Garcia ressalta el compromís de l’entitat en donar una sortida laboral a les persones que més ho necessiten, sempre sense abandonar l’assistencialisme que caracteritza Càritas, si bé creu que això només és «una solució temporal».

Tot i l’èxit de programes com el taller de geriatria, Antonio Garcia admet que «la crisi no es soluciona així, això només és un pedaç». «No ens podem permetre que una persona estigui tres o quatre anys depenent de la nostra ajuda», argumenta Garcia. De les gairebé quatre mil persones que Càritas atén tot l’any, només a Reus, la majoria es queda encallada en aquesta dependència de l’entitat. És per això que Garcia creu que és necessari que hi hagi «molts llocs de treball per cobrir i estiguin pagats degudament, si no no s’arregla res de manera definitiva». Tot i així, el president de Càritas entén que «les condicions de la nostra societat no permeten que aquesta gent pugui tenir una sortida i deixar de dependre d’aquesta ajuda». Antonio Garcia no es rendeix i assegura que Càritas seguirà treballant per tal que aquestes persones «trobin un treball digne».