Societat
El Síndic lloa la «defensa de les llibertats» feta pel col·lectiu d'Avis i Àvies de Reus
Rafael Ribó assegura que «la societat hauria d’estar orgullosa» de què sigui la gent gran la que lluiti perquè no es trepitgin uns drets fonamentals
Els avis i àvies per la llibertat van aconseguir fer petita la Taverna Despertaferro. Prop de dues-centes persones es van citar per escoltar Rafael Ribó, el Síndic de Greuges, després que aquest aconseguís que la Junta Electoral Central (JEC) donés la raó al col·lectiu reusenc davant la prohibició de la junta provincial de manifestar-se. Els avis i àvies, que van aprofitar la visita del Síndic a Reus el passat mes de desembre per fer entrega de diverses queixes, van rebre Ribó amb aplaudiments i dedicant-li paraules d’agraïment per «tota la feina feta, per llegir-se les prop de dues-centes queixes i aconseguir que es reconegués l’error de la provincial». Ribó va ser ferm i va voler traslladar les felicitacions als presents: «És la primera vegada que la Junta Electoral Central baixa del burro respecte una decisió de la provincial que afecta persones que duen a terme els seus drets de reunió i llibertat d’expressió», va etzibar.
El Síndic va considerar «inadmissible» la prohibició de la Junta Electoral Provincial, al·legant que les manifestacions dels avis i àvies per la llibertat «són la base de la democràcia». La junta provincial va basar la prohibició defensant que aquestes concentracions, que es van produir en campanya electoral, podien ser partidistes. Ribó, però, va assegurar que «demanar democràcia i llibertats no és res més que fer propaganda del sistema democràtic per a tothom». En aquest sentit, Ribó va admetre que la decisió de la JEC esdevé un «punt de referència» que es pot extrapolar a nivell internacional, ja que el Síndic ha traslladat el cas dels avis i àvies reusencs a les Nacions Unides i al Comissari Europeu dels Drets Humans. «Hi haurà més eleccions i més ocasions en les quals tindrem un instrument més per consolidar les llibertats», va reblar Ribó.
La gent gran, un tresor
Rafael Ribó va lloar la voluntat dels avis i àvies per la llibertat de voler defensar uns drets tan importants en una societat com són els de reunió i de llibertat d’expressió. Per això, va assegurar que calia estar «orgullosos de què la gent gran faci aquesta defensa de les llibertats, és un honor i un tresor», i va reblar que, en lloc de prohibir els seus actes, «ho haurien de mimar». A més, el Ribó va animar el col·lectiu reusenc a què «qualsevol acte reivindicatiu que feu, si veieu que els drets estan sent trepitjats, acudiu també al Síndic». A més, va cloure assegurant que la seva reivindicació no només serviria per ajudar el mateix col·lectiu, sinó que suposava una defensa del «sistema públic de la política» que acaba beneficiant la població en el seu conjunt.
Cal «fer solidesa»
El Síndic de Greuges va exposar que la societat viu un context complicat davant el qual «és important anar entomant aquestes situacions i fer solidesa perquè vindran moments més difícils». De fet, Ribó va assegurar que és necessari «exercir les nostres llibertats», ja que, actualment, aquestes «estan sent erosionades, veiem un clar retrocés i un ús desproporcionat del codi penal».
Ribó va tenir un pensament per als polítics i líders sobiranistes empresonats, qüestionant el delicte que se’ls hi imputa: «L’alçament militar del 1936 sí que va ser un acte de rebel·lió perquè va permetre un règim dictatorial que va durar prop de quaranta anys», va reblar, i va afegir que resulta «inimaginable que se’ls acusi del mateix delicte». A més, Ribó també va assegurar que «la presó provisional és una mesura excepcional» que només s’hauria d’aplicar en els casos delictius més greus.