Diverses firmes pregunten per ocupar la botiga de la Casa Navàs

Dos dels comerços amb més història al Tomb de Ravals, el negoci de roba de la llar Successors de Joaquim Navàs i el d’estris de cuina Llauneria Mata, van abaixar ahir definitivament la persiana després de més d’un segle d’atenció al públic. El tancament del primer, ubicat als baixos de l’emblemàtica Casa Navàs, coincideix en el temps amb el canvi de mans d’una part d’aquesta joia modernista. I ha vingut donat, després d’un grapat d’anys esperant que l’arribada de la recuperació econòmica servís per rellançar la botiga, per la previsió d’un imminent increment en el preu del lloguer del local que acabaria de complicar la ja delicada situació que l’establiment, com altres de perfil similar al centre de Reus, darrerament travessava.

Diverses firmes s’han interessat en els darrers mesos per ocupar aquest espai, de dimensions considerables i el mobiliari del qual està inclòs dins la catalogació de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) que afecta l’edifici, i han acudit a visitar-lo sense que encara no hagi quallat cap proposta. Si aquesta no arribés, una altra de les alternatives que se sospesen passa per destinar el lloc que ha deixat la botiga a una zona museística sobre la mateixa Casa Navàs.

En el cas de la Llauneria Mata, la jubilació de la propietària Misericòrdia Mata posa el punt final a la darrera etapa del negoci, que ja s’havia salvat del tancament uns anys enrere quan ella en va agafar les regnes. El local, de lloguer, queda buit i tornarà probablement a oferir-se de nou. Igual com ha passat en la botiga de la Casa Navàs, a la Llauneria Mata «aquests últims dies han resultat molt atrafegats» per les darreres compres dels qui es resisteixen a acomiadar-se de l’establiment com per les visites d’aquells que «són clients de tota la vida i ara ens demanen a on aniran a comprar i a qui explicaran les receptes». La Llauneria Mata comercialitzava, fins aquest 31 de gener, 7.000 referències, algunes d’elles úniques al municipi.

La nostàlgia dels clients

Rere els taulells de Successors de Joaquim Navàs, gestionada en aquesta darrera època per la família Blasco Font de Rubinat, Concha Packard atenia ahir les darreres compres, amb les prestatgeries pràcticament buides i s’escoltava, en un degoteig continu, clients que tiraven fotos al comerç i comentaven la «pena» pel tancament. Una d’elles se li adreçava amb un record: «Quan era petita i el pare treballava, jo venia amb la mare a comprar-li un pam o dos pams de la tela, i amb això li podia posar un pedaç». Packard admetia ahir que «sap greu» tanca portes tot i que «nosaltres no hi portàvem massa temps». «Tirar endavant la botiga també és una feina sacrificada», apunta i, d’ara endavant, diu «ens dedicarem a altres activitats». El gènere que ahir al vespre, tot i la liquidació al 70%, no s’havia venut, anirà segurament a parar a «alguna de les entitats que reparteix roba a persones que la necessiten».

Tot el mobiliari de la botiga de la Casa Navàs s’ha mantingut en les circumstàncies originals, i el comerç rebia sovint grups de turistes que hi accedien prenent-la com un altre dels atractius de la construcció modernista de la plaça del Mercadal. La resta de la Casa Navàs únicament obre els dissabtes no festius en tres torns: a dos quarts d’onze, de dotze i d’una del migdia, amb reserva prèvia, i per 10 euros.

Pel que fa a la Llauneria Mata, a partir d’ara, «el que farem és viure, que també ens toca», bromeja la Misericòrdia Mata, que recorda que, «des que vam agafar la botiga, pràcticament ha estat de les deu del matí de dilluns a les deu de la nit de dissabte. Ara potser també és moment de parar i de gaudir una mica».