Esther Cos presidenta de l'Orfeó Reusenc
«La catalanitat, la nostra cultura, la llengua i el país són 'ADN Orfeó'»
L’Orfeó Reusenc celebra, aquest 2018, el centenari de l’entitat programant una quarantena d’actes
—Es troben immersos en l’any del centenari. Com encaren aquest any de celebració?
—Amb molta il·lusió i moltes ganes que surti molt bé. Volem que sigui emotiu i emocionant, tant per a la gent que vingui a veure’ns com per a nosaltres. Esperem arribar a uns quaranta actes, entre els que farem per als socis i els que seran oberts per a la ciutat.
—Me’n pot avançar algun?
—Pensant en actes en què compaginem el vessant tradicional de l’Orfeó amb les celebracions, podem destacar una col·laboració amb la Banda Simfònica i una trobada d’orfeons a l’octubre al Teatre Fortuny.
—Reus serà, aquest 2018, Ciutat de la Música. Compaginaran els actes del centenari amb aquesta efemèride?
—Tot i que no sabem encara en què consistirà, per descomptat que si ens demanen col·laboració, farem el que calgui.
—L’Orfeó Reusenc arriba al centenari amb bona salut.
—Estem molt bé. Estem intentant tornar a engegar l’Esbart Dansaire, tenim un grup de joves amb moltes ganes, i anem fent coses; aquesta entitat sempre és un no parar.
—La incorporació de gent jove és clau. Com es treballa aquest encaix generacional?
—És una mica difícil, perquè a l’Orfeó encara hi ha molta gent gran. Això no és un inconvenient, està molt bé. Per la seva banda, els joves tenen més facilitat per tot, perquè vénen de l’era de la informàtica, però només és qüestió de conjuntar-se.
—L’Orfeó Reusenc sempre ha mantingut el seu compromís amb el país, la cultura i la ciutat.
—Això ens ve de les arrels de l’entitat. La catalanitat, la nostra cultura, la llengua i el país són ADN Orfeó, ho portem a dins. És emocionar-se quan sentim El cant de la Senyera o esborronar-nos quan cantem l’himne Els Segadors.
—Quins altres valors es deriven de la feina que es fa a l’Orfeó?
—Sobretot el fet de treballar per conjuntar totes les edats que es troben a la casa i compaginar tota la saviesa de l’experiència amb l’aire fresc que porta el jovent.
—Amb cent anys de vida deuen tenir un arxiu documental de gran valor. Preveuen que en un futur aquest arxiu es faci públic d’alguna manera?
—Sí, volem fer una exposició de centenari explicant tots aquests anys de vida.
—La ciutat s’ha acabat fent seu l’Orfeó Reusenc. Des de dins senten aquest escalf de la ciutadania?
—Estem intentant ser una entitat molt oberta a la ciutat, i el que rebem és molta emoció.
—Quins reptes de futur es planteja com a presidenta de l’entitat?
—D’entrada, que tots els actes de l’any del centenari vagin bé. I, després, volem mantenir el llistó tan alt que han deixat els anteriors presidents i presidentes de l’entitat.