Cal Massó afronta el segon concurs per recuperar la programació estable

L’explotació del Centre d’Art Cal Massó ha tornat a sortir a concurs després que, el passat mes d’octubre, el procés de licitació engegat per adjudicar-ne la gestió hagués quedat desert. L’Ajuntament havia rebut, en aquest darrers mesos, diversos interessos que han motivat un segon intent per reactivar les instal·lacions de Pròsper de Bofarull, tancades des que al setembre finalitzés el contracte amb el projecte liderat per Isaac Albesa. La fórmula és la mateixa: una col·laboració entre Ajuntament i empresa mitjançant la qual l’adjudicatari es farà càrrec de la programació cultural i la tinença del servei de bar.

Amb una durada de dos anys i la possibilitat de prorrogar-se per dos més, el nou contracte surt ara a licitació amb un cànon de 2.400 euros: 100 euros mensuals a satisfer per l’adjudicatari, el qual pot millorar la xifra en la seva oferta. El plec de prescripcions tècniques és en tot idèntic al de l’anterior concurs. L’Ajuntament no abonarà cap import, atès que l’adjudicatari gestionarà Cal Massó «pel seu risc», i es reserva 50 dies d’utilització del centre per a actes propis en els quals sí que pagarà la il·luminació. El termini de presentació d’ofertes finalitza el proper 21 de febrer.

Pel que fa a la programació estable de Cal Massó, aquesta haurà d’omplir un mínim de 120 dies i haurà d’estar organitzada per cicles d’activitat. També s’haurà d’ajustar als objectius establerts per al Centre d’Art, que van des de perfilar-se com a un «espai d’experimentació per a les disciplines artístiques» o un «lloc on donar a conèixer les noves generacions d’artistes locals», fins a ajudar a «consolidar la cultura contemporània en la zona d’influència» del municipi.

L’opció de municipalitzar

La CUP havia plantejat, en forma de moció, coincidint a la Capital de la Cultura Catalana i «recollint la desubicació i malestar de col·lectius i individualitats del món de la creació plàstica, escènica o musical de la ciutat, que no saben on dirigir-se per poder exposar o presentar les seves obres», que Cal Massó «no es torni a licitar» i es mantingués com a municipal. La proposta, que es va votar per separat, va quedar resolta amb el «no» de PDeCAT, Cs i PP i l’abstenció del PSC a la municipalització i el «sí» del ple, a excepció de l’abstenció del PSC, a la potenciació i integració en l’àmbit social de l’equipament.

En la sessió, la regidora de cultura, Montserrat Caelles, havia explicat que «estem d’acord amb tenir un espai on les arts plàstiques i visuals tingui un punt de trobada, i amb la funció pedagògica per la qual Cal Massó va néixer, però no és incompatible amb la gestió externa» i assegurava, alhora que posava en valor la feina d’Albesa –com també feia la regidora cupaire Mariona Quadrada i la resta del plenari–, que «si en un futur les coses canviessin, es pot replantejar el model». Municipalitzar la gestió de Cal Massó, tal com concretava la mateixa Caelles, s’hauria traduït en una partida pressupostària de 135.000 euros.