Diari Més

Ensenyament

L'oferta de les escoles públiques perd cada any dues línies de P3

Tancar els grups que Ensenyament descarta a Isabel Besora i Joan Rebull al 2018-19 deixaria Reus amb 11 menys que al 2011

Balanç d'alumnes i nombre d'aules entre 2011/2012 i 2017/2018

L'oferta de les escoles públiques perd cada any dues línies de P3Diari Més

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La pèrdua de grups de P3 que arrosseguen les escoles de titularitat pública de Reus en els darrers anys, estretament vinculada a la davallada de la xifra de naixements a la ciutat, tindrà continuïtat al curs 2018-2019, si res no ho evita, amb la supressió de dues línies a les escoles Isabel Besora i Joan Rebull. Des del 2011, comptant que, com tot apunta, els dos tancaments pendents acabin per materialitzar-se, els centres de la capital del Baix Camp hauran eliminat, de mitjana, prop de dues aules d’aquest nivell cada any: entre el 2011-2012 i el 2018-2019 se n’hauran extingit un total d’11, exactament 1,57 per curs acadèmic.

L’Ajuntament atribueix la situació a aquesta caiguda del padró, concreta una previsió de 64 infants menys en la preinscripció de P3 per al proper curs i manté que reclamarà al Departament d’Ensenyament que es revisin les ràtios a la baixa. L’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) d’una de les escoles que perdrà una classe per quedar-se a partir de l’estiu únicament amb dues, la Joan Rebull, demanava públicament tot just divendres passat la «reconsideració» d’aquest plantejament a través de la reducció de la ràtio «de 25 a 20 alumnes», qüestió que donaria lloc, tal com ho entén el col·lectiu, a «un efecte positiu sobre el rendiment de l’alumnat i també sobre les pràctiques pedagògiques del professorat».

Fruit de la «mala planificació»

Des de l’AMPA de l’Escola Joan Rebull –que, en la línia de la Cèlia Artiga, també lluitarà contra l’adscripció única– critiquen que el Departament d’Ensenyament «fa sevir» l’argument de la reducció demogràfica, «per estalviar recursos» quan «el manteniment de les línies d’educació infantil en cap cas suposa un cost addicional per a l’administració». I defensen la caiguda del padró com «una oportunitat per mantenir les mateixes línies, disminuint el nombre de nens per classe, per contribuir a la millora de l’educació» al mateix temps que valoren que «la supressió de línies és conseqüència de la mala planificació escolar portada a terme els darrers cursos, té un efecte negatiu sobre l’equitat del sistema i explica, en part, la segregació escolar existent». És per això que reivindiquen, en un comunicat, «mantenir en funcionament totes les línies i tots els grups».

Fins ara, el darrer centre escolar en perdre un grup a Reus ha estat l’Escola Sant Bernat Calbó, justament a l’inici d’aquest curs 2017-18 i que ja n’havia suprimit un altre al 2012-2013. L’any passat, al 2016-2017, a les escoles General Prim i Eduard Toda també va desaparèixer una unitat de P3. Els Ganxets, Marià Fortuny, Ciutat de Reus i General Prim són els altres centres que han eliminat una línia de P3 en aquest període, segons dades facilitades per l’Ajuntament a preguntes del grup municipal del PSC, i la fusió Isabel Besora i Reus XXI en va eliminar també dues. Totes les escoles que han vist com minvaven alumnes i aules de P3 des del 2011, segons les mateixes dades, són de titularitat pública.

Padró i sol·licitud de matrícula

La regidora d’Ensenyament de Reus, Maria Dolors Sardà, aclaria en el transcurs del ple de l’octubre, que «hem passat de tenir 55 a 46 grups, però cal mirar el padró, la sol·licitud d’inscripció i la matrícula real al setembre des del 2011-2012 fins al 2017-2018, on hi ha hagut una davallada de 418 alumnes». «Si això ho dividim entre 25, tot i que hi ha hagut anys amb ràtios de 22 o 23, potser hauríem hagut de trencar 16 grups», afegia.

tracking