Reus és capdavantera en queixes i consultes al Síndic: 274 l'any 2017

L'Oficina del Síndic de Greuges de Catalunya va rebre, al 2017, un total de 228 queixes i 46 consultes sobre qüestions vinculades a Reus, ciutat «capdavantera» en recórrer a la institució i que va concentrar l'any passat 274 actuacions, 51 més que les 223 de Tarragona. El Síndic, Rafael Ribó, ha explicat avui al Centre de Lectura que «normalment, l'àmbit que en té més és el paquet social» i concretava que «abans, la majoria de temes tenien a veure amb la burocràcia, però ara estan n'estan emergint de relacionats amb contaminació, sorolls, urbanisme i consum: aigua, llum i serveis de telefonia».

Aquesta tarda, desplaçada a la capital del Baix Camp, l'Oficina del Síndic ha recollit 5 queixes sobre subministraments, infància i llibertats. Un 10% de les actuacions anuals provenen de visites a municipis, amb una mitjana de 4 setmanals.Les intervencions de més rellevància lligades a l'entorn i que es van dur a terme al 2017, tal com precisava el mateix Ribó, atenien «els drets del col·lectiu d'Avis per la Llibertat, la zona blava entre Cambrils i Vinyols i Els Arcs, la problemàtica del riu Siurana i els brots de sarna a diferents centres», tot i que «la tònica és similar a la d'altres ciutats de similars dimensions». El Síndic presentava a Reus l'Informe al Parlament 2017 amb una conferència titulada La situació dels drets a Catalunya.

L'informe de l'1-O al Parlament

Rafael Ribó s'ha pronunciat també sobre la presentació de l'informe de l'1-O al Parlament i les reaccions mostrades per alguns dels grups en el transcurs de la sessió. En aquest sentit, el Síndic de Greuges apuntava que «vaig al Parlament amb l'honor que el mandat que tinc ara va ser al seu dia proposat per tots els grups parlamentaris, sense exclusió» i que «la primera característica que em permet expressar-me amb llibertat, agradi o no agradi, és la independència que em dóna aquest encàrrec de tots». «Encàrrec reforçat perquè ni la gent que col·labora amb mi ni els mitjans de què disposem no depenen de cap grup parlamentari ni aquests hi han d'influir», afegia Ribó, que recordava que «alguns grups que han estat molt satisfets amb les propostes del Síndic en altres àmbits van estar molt crítics aquell dia. I tenen tot el dret del món. Però, semblava que s'atengués poc al contingut de l'informe».

«Llavors», precisava Ribó, «feia poc que havia estat informant l'Alt Comissionat de Nacions Unides sobre Drets Humans d'aquest tema, perquè des de mesos enrere ens demanava alguna sessió de treball i va coincidir que es va produir poc abans del debat al Parlament». «És sorprenent», concloïa el Síndic, «que Nacions Unides es basi en les informacions que li pot transmetre el Síndic i hi confiï, i en canvi hi hagi grups que han proposat al Síndic i s'hi vulguin desmarcar».

«Ni un jutge ni el Síndic proposen el president»

En relació a la candidatura de Jordi Sànchez a la presidència de la Generalitat, Ribó es mostrava clar: «Categòricament, Jordi Sànchez té tots els seus drets polítics vigents. Té sufragi passiu i actiu en plenitud. Per això, es va presentar a unes eleccions que va convocar el govern d'Espanya. Va ser elegit i tot elegit té dret a exercir el seu càrrec i a aspirar a tot això que se'n pugui deduir. Només el president del Parlament pot proposar candidats a la presidència de la Generalitat. I si proposa Jordi Sànchez, ningú i subratllo ningú, jutge o no jutge, pot impedir que Sànchez exerceixi el dret del mandat que li han donat tots els milions de candidats que van anar a votar». «Quan el jutge Llarena diu en l'anterior interlocutòria que hi ha altres diputats que podrien ser candidats i que ell no ho pot ser, està entrant en un terreny absolutament vedat. No ho pot fer de cap manera. Ni el jutge ni el Síndic», assegurava.

Sobre les banderes espanyoles a mig pal durant la Setmana Santa a edificis oficials de l'Administració de l'Estat, Ribó va refermar-se en la reclamació a l'Estat que aturi aquesta pràctica i deia aquesta tarda que «és un anacronisme total i un atemptat a la laïcitat de l'ordre establert que a algú se li acudeixi obligar a posar a mig pal banderes per dol religiós». Per això «em vaig adreçar al delegat del govern d'Espanya per dir-li que fes el favor de rectificar».