L'Ajuntament es compromet amb els CDR i avala el seu caràcter no violent

El ple va aprovar ahir una moció, promoguda pel grup municipal de la CUP, que va incloure esmenes del PDeCAT en dos dels seus quatre punts i es va sotmetre a votació separada a petició del PSC, per comprometre l’Ajuntament amb el suport als Comitès de Defensa de la República (CDR) «donat el seu caràcter no violent». En aquesta puntualització va incidir una de les esmenes, mentre que l’altra va fer extensiva a «tota la societat» la invitació del consistori a «mantenir la convivència i la pau que emparen la discrepància política» en el suport a les institucions catalanes durant el procés de materialització de la República. El cupaire Edgar Fernández lamentava, en un apunt durant l’exposició del text original, que «està més castigat pujar una barrera de peatge que violar i matar una dona» i valorava que «l’existència de presos polítics no ens espanta» i «els CDR ens tenen al seu costat sempre que faci falta». El debat sobre aquest punt, el dissetè de l’ordre del dia i últim abans del torn de precs i preguntes, va copar gairebé una hora de les cinc en què va allargar-se la sessió.

Des del grup d’ERC, un dels dos que va alinear-se amb la CUP en l’aprovació dels dos punts de més pes a la moció, la portaveu Noemí Llauradó explicava que «l’Estat ha començat a criminalitzar els CDR i a associar la reivindicació de la República amb violència», i que «fa mal tanta mentida perquè aquesta gent no és violenta. L’únic que volen aconseguir és la República amb la no violència i la resistència pacífica». Per part del PDeCAT, l’altre dels grups que, amb el seu «sí», va possibilitar la llum verda, Montserrat Vilella recordava que «del que estem parlant és de democràcia, no de si som independentistes o no ho som: es tracta del dret de tots els ciutadans a poder manifestar-se i expressar les opinions».

Tot i que inicialment havia estat el PDeCAT qui demanava la votació per separat de la moció després que els cupaires no acceptessin una de les seves esmenes, finalment va retirar la petició. El qui va formular-la, llavors, va ser el grup del PSC, al capdavant del qual Andreu Martín explicava que «amb tots els respectes, nosaltres no estem per donar suport als CDR. Això vol dir que no respectem la seva llibertat? No. Però la moció és molt clara en el primer punt, on diu que es manifesten en la construcció de la República Catalana». Els socialistes sí que van posicionar-se a favor del punt tercer, sobre «instar l’Ajuntament a col·laborar en la defensa dels reusencs que vegin vulnerats els seus drets polítics». Aquest també va prosperar, amb 18 vots a favor, 2 en contra i 4 abstencions.

Un «insult a la veritat» per a Cs

Per la banda d’Ara Reus, Daniel Rubio, es mantenia al marge i concretava que «els actes a finals de març deslegitimen la reivindicació». Pepa Labrador, del grup de Cs, qualificava la moció com «un insult a la intel·ligència i a la veritat» i una mostra de «cinisme extrem», i deia que «la violència ho pot ser també a través de la inactivitat». El portaveu del PP, Sebastià Domènech, va ensenyar imatges de talls de carreters, valorava que «són actes que han comportat violència» i mostrava la «condemna i rebuig total als qui porten endavant aquestes accions i actituds intolerables».

Membres dels CDR al saló

Un grup de membres dels CDR van assistir ahir, com a públic, al ple on es va sotmetre a votació la moció presentada pel grup municipal de la CUP sobre el suport de l’Ajuntament de Reus a la seva tasca no violenta. Van ocupar un lloc als bancs del saló de plens al costat d’altres persones que hi van dur banderes d’Espanya i de Tabàrnia, i cartells on podia llegir-se «no són CDR són carrer borroka».