El TCU ratifica la condemna a Prat i el farà pagar 1,2 milions a l'Ajuntament

La Sala de Justícia del Tribunal de Cuentas (TCU) ha desestimat els recursos presentats per l’exdirector general d’Innova, Josep Prat, i l’Ajuntament de Reus i Reus Serveis Municipals contra la sentència dictada per la Secció Segona el 14 de juliol del 2017 i que condemnava Prat a abonar a l’Ajuntament 900.120,82 euros més els corresponents interessos en considerar-lo el responsable de pagaments irregulars efectuats amb diners públics a Carles Manté, exdirector del CatSalut i administrador de CCM Estratègies i Salut SL, i a l’arquitecte Jorge Batesteza, vinculats amb tasques d’assessorament durant la construcció de l’Hospital Sant Joan en factures que el TCU considerava no justificades. En la nova resolució, amb data del 26 de març, la Sala de Justícia exculpa de nou l’exalcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, ratifica la condemna a Prat, obliga l’Ajuntament i Reus Serveis Municipals a pagar les costes de la primera instància i als recorrents, a assumir les d’aquesta de segona.

La sentència, la qual avançava la Ser i a què ha tingut accés el Diari Més, no és ferma, i admet recurs al Tribunal Suprem. Fonts municipals confirmaven ahir a aquest rotatiu que l’Ajuntament i Reus Serveis Municipals han descartat aquest pas en entendre que s’han esgotat aquí les vies. La xifra que hauria d’abonar Prat, amb els interessos inclosos, s’enfila als 1,2 milions d’euros, i les mateixes fonts precisen, tal com ja van fer al juliol, que, un cop la resolució esdevingui ferma, la xifra s’incorporarà a les arques de l’Hospital Sant Joan. No detallen, amb tot, la finalitat a què es destinaran els fons, quetenen consideració d’ingressos sobrevinguts per al centre.

La gestió de fons públics

Pel que fa al recurs d’apel·lació de Prat contra la sentència de la Secció Segona del Tribunal de Cuentas, aquest es fonamentava en la tesi que els treballs de Manté i Batesteza corresponents a les factures «sí que van realitzar-se efectivament» i que «no hi ha hagut perjudici per a l’Ajuntament perquè aquest mai no va aportar fons, sinó que les quantitats venien d’un concert entre l’Ajuntament i el Servei Català de la Salut», apuntava al moment de presentar-lo la defensa de l’exdirector general d’Innova. En concret, argumentava que «l’Hospital, o Innova, en aquells exercicis mai no van perdre diners. De fet, tenia beneficis» i que l’Ajuntament reclamava quantitats que «no va pagar i, per tant, una sentència com la que es va dictar estaria produint un enriquiment injust».

La Sala de Justícia del TCU concreta ara en segona instància que l’absència de perjudici al patrimoni municipal «ja va ser tractada i desestimada per la sentència de primera instància per raons que aquesta Sala comparteix», i que «és irrellevant que Innova pagués les factures i les repercutís a l’Hospital i que aquest les acabés costejant amb càrrec a uns fons procedents de Servei Català de la Salut». També que «el reintegrament a les arques municipals de les quantitats que hi van sortir sense justificació a través de l’Hospital, que era de titularitat íntegrament municipal, no representa cap enriquiment injust». I que «els contractes, els pagaments i la repercussió de les factures tenen relació directa amb el menyscapte provocat a l’entitat local i reflecteixen una forma de manera incompatible amb la diligència exigible a un gestor de fons públics».

El recurs d’apel·lació presentat per l’Ajuntament sostenia que no és procedent condemnar al consistori a fer front a les costes judicials i considerava no acreditat una part –28.000 euros– de l’import de les retribucions abonades per Pérez a Prat entre els exercicis 2009 i 2011. L’apel·lació també reclamava la imposició de costes a Prat pels pagaments a CCM Estratègies i Salut i a Batesteza.

El consistori pagarà costes

La Sala de Justícia del Tribunal de Cuentas veu ara que la reclamació de l’Ajuntament relacionada amb aquests 28.000 euros «constitueix una pretensió nova que no pot formar part del debat processal». Sobre les costes de primera instància vinculades a l’absolució de Lluís Miquel Pérez, l’Ajuntament esgrimia la seva «obligació de reclamar la responsabilitat comptable perquè, si no ho hagués fet, se li podria haver imputat passivitat en la defensa de patrimoni municipal» i el TCU determina que «no prospera». I de la reclamació d’imposició de costes a Josep Prat, la Sala de Justícia diu que, en aquest sentit, «no existeix fonament jurídic, normatiu ni jurisdiccional». L’Ajuntament ha pres la determinació de no recórrer la resolució al Tribunal Suprem.