Manual per fundar un partit 'Juantxi'

«Quan vaig decidir dedicar-me a la política, feia 10 anys que no votava. Fins llavors, jo a l’Ajuntament havia entrat només per pagar multes». Ho explica Ariel Santamaria, líder de la Coordinadora Reusenca Independent (CORI) i que acaba de publicar les seves Memòries polítiques coincidint amb el 15è aniversari del naixement de la formació «inspirada en la Cicciolina, potser amb unes gotes de Ruiz Mateos» que «volia canviar la manera de fer política a Reus». Amb la perspectiva que dóna el pas del temps, Santamaria repassa ara la seva etapa com a regidor (2007-2011) i valora que «no tot eren flors i violes, hi va haver moments molt xungos», i que el partit «va aixecar la primera llamborda perquè sorgís la CUP i per arrencar el vot crític».

Si hi tornés avui, «jo el camp de futbol el regalaria, faria un gest» i «aplanava i pintava el pàrquing de l’Hospital, i el feia gratis, que caminant no s’hi arriba i en bus no hi va ni Déu». La CORI, amb tot, no concorrerà a les municipals del 2019 perquè «si m’hi presento de nou, no és per fer-me la matada de treure un o dos regidors i estar quatre anys a l’oposició. És per ser alcalde, mínim amb majoria absoluta. Si no, no en vull ni parlar». «Si veiés que l’ambientillo és per treure un resultat de 10 regidors en amunt, potser m’ho plantejaré», assegura, tot i que «això d’anar vestit d’Elvis ho hauríem de veure». Memòries polítiques també és «un manual per crear un partit friki, un partit juantxi com el nostre. I explica una mica de guia del que un es pot trobar quan entra en un ajuntament com el de Reus», que és «com entrar en una altra dimensió».

El llibre consta de 652 pàgines en 13 capítols, cadascun dels quals comença amb una aportació que han realitzat 13 membres de la societat reusenca al voltant del pas d’Ariel Santamaria per la política. S’obre amb 5 pròlegs diferents, de «persones vinculades al partit i familiars meus», està editat per Edicions La Banya i té un preu de 20 euros.

«Refrescar la memòria» dels reusencs

Les Memòries polítiques d’Ariel Santamaria han estat concebudes com un recull «incòmode per algunes persones perquè recordo moments on vaig ser incòmode com a regidor». L’exregidor de la CORI «vol refrescar la memòria sobre aquesta gent que va fer el que va fer i ara es passeja tranquil·lament per Reus» i per això ha recopilat un intens grapat d’anècdotes a aquest seu debut literari.

Una, «la del Lluís Miquel Pérez, que quan algú va repartir unes fotos meves despullat al ple, em va dir en una Junta de Portaveus que l’havia de convidar a un cubata per celebrar-ho. Eren fotocòpies a color, van ser diners malbaratats». Una altra, «la de quan van treure una norma que prohibia fumar porros pel carrer i nosaltres vam presentar una moció perquè es derogués. El regidor de la Guàrdia Urbana, Eduard Ortiz, va enviar 5.000 cartes dient que estàvem a favor de les drogues. La CORI vam anar a una fira i vam agafar 5.000 llavors de marihuana que vam dir varietat Eduard Ortiz. Vam repartir-les».

De l’estada al saló de plens, Santamaria recorda que la «meva faceta de polític juantxi era un 20% de la meva feina de regidor, el 80% era atendre la gent que venia al despatx a visitar-me i que, quan va començar la crisi, tenien problemes de debò». I diu que «hi havia dies que arribava al despatx i em trobava una cua de 20 persones. Em vaig convertir en un Síndic de Greuges alternatiu, i aquesta va ser veritablement la meva feina: anar a Càrites, barallar-me amb les assistentes». Admet, després de tot, que «fer de regidor és molt difícil, sobretot quan no en tens ni idea», però que «hi ha gent que té idea i tampoc no ho fa bé», i que «el meu pensament era ser alcalde, intentar arreglar a la meva manera la ciutat i, si veia que no es podia, doncs deixar-ho estar».

Entre les iniciatives que fa 15 anys encapçalava hi ha «plantar marihuana a les zones verdes i que les fonts ragessin vermut, un certàmen de mamporrers del cavall del Prim, que pel fil de l’Ajuntament de Reus sonessin cançons d’Elvis Presley i canviar el bust del rei d’Espanya pel del rei del rock». «Tot això quedava ben clar en el programa i, fins i tot així, ens van votar 1.400 persones». En la campanya, «havíem invertit uns 300 euros».

En l’actualitat, «molta gent que no em prenia seriosament, em troba al carrer i em diu que sóc un adelantat de la política». Santamaria confessa que «en general, m’agrada més Reus com està ara, amb les menys obres possibles. Quan el Pérez, semblava que tornés el bombardeig del 37». Amb tot, no s’hi conforma: «Jo, si fos alcalde, faria els que els pàrquings siguin dues hores gratis. També una fira de la marihuana, i el follòdrom. A la capsa Gaudí, una discoteca que es digués Gaudí’s d’aquí».