Patrimoni
La restauració treu a la llum que la marededéu va fer-se en tres peces
La primera intervenció, al Museu de Reus, sobre la talla del segle XV destapa part de la policromia
La primera intervenció sobre la marededéu adormida tardogòtica del Museu de Reus, en el marc del procés de restauració obert al públic que va començar ahir a les deu del matí a l’equipament de la plaça de la Llibertat, ha tret a la llum part de la policromia fins ara coberta per una capa de brutícia i resol el dubte sobre l’elaboració de la talla: «va ser feta en tres parts, amb tres troncs de pi negre, i no és un únic bloc de fusta on el pas del temps hagués obert esquerdes», apunta el director del Museu de Reus, Marc Ferran.
La peça, anònima i del segle XV, fa 1,65 metres d’alçada i està buida per dins. En aquesta primera presa de contacte per part de la restauradora Anna Miralles, «s’ha començat a fer el que s’anomenen cates, que són les proves amb els productes que s’empraran en la neteja per veure quins són els més adients, si la capa de brutícia és o no molt profunda, i aplicar-los». A partir d’aquí, «tot anirà avançant i s’aniran destapant més coses, es podrà veure quina és la policromia original i quina se’n pot haver afegit», afegeix Ferran.
Una intervenció ‘en obert’
Les feines s’estan duent a terme en obert, a una sala del Museu de Reus responent a la recomanació de no traslladar la marededéu, fet pel qual «en principi els dijous i divendres, tothom qui vulgui, hi pot venir a veure com es desenvolupen els treballs». En aquest sentit, Ferran explica que «fins i tot, és aconsellable esperar-se una mica per venir perquè, com més passi el temps, més detalls s’apreciaran». Els primers curiosos, però, ja van interessar-se ahir per la restauració. La previsió és que la restauració s’allargui aproximadament dos mesos, tot i que «el termini s’anirà definint a mesura que es vegi com està» la talla. La marededéu adormida va ser rescatada pel Museu de Reus «en el marc de la labor que aquest va dur a terme per evitar la destrucció de patrimoni religiós», coincidint amb la Guerra Civil. Té «un important valor patrimonial» i s’havia estat venerant a la Prioral.