La URV reactiva els tràmits per portar Medicina al Campus Bellissens

El trasllat de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV des de l’edifici que actualment ocupa, al cèntric carrer Sant Llorenç de Reus, cap a terrenys reservats dins el Campus Bellissens on estan encara pendents de construcció les instal·lacions que haurien d’haver acollit els estudis des de l’inici del curs 2010-2011, «cada cop és una necessitat més imperiosa». Per això, gairebé una dècada després que la manca de recursos econòmics aturés el moviment, i «ara que la universitat veu que la crisi ha tocat fons i que el projecte és viable», amb les obres de la nova Facultat d’Educació en marxa a Tarragona «s’ha considerat que era possible, i s’ha començat a pensar seriosament en el cas de Medicina i a redactar la documentació prèvia» per materialitzar els plans d’acostar els ensenyaments a l’Hospital Universitari Sant Joan.

Sense calendari tancat, però amb el compromís que «aquest serà el següent edifici que s’executarà, després d’Educació que tenia més problemes i resultava prioritària, perquè aquesta la tenim resolta i ja podem posar fil a l’agulla», la URV ha començat a preparar un nou «disseny de la Facultat de Medicina adaptat a la metodologia docent actual, als avenços tecnològics i a la manera d’impartir les titulacions», explica al Diari Més el degà de la Facultat de Medicina, Antoni Castro. El dibuix de l’equipament que es va fer al seu moment «ha quedat obsolet» i «cal tenir en compte les possibles necessitats futures per a una universitat que també manté una aposta enèrgica per la recerca». Malgrat que al seu moment la URV va anunciar una inversió necessària de 30 milions d’euros, el degà de la Facultat de Medicina no concreta el pressupost però detalla que «per les seves característiques, i pels instruments docents que ha d’incorporar, un equipament així és car perquè no es tracta només d’un aulari».

Grups petits i pes a la simulació

En la documentació que ara redacta, la URV vol una Facultat de Medicina «amb aules petites per treballar en grup i fomentar la reflexió, allunyades de les antigues classes magistrals on hi havia una gentada, i amb laboratoris per a simulació clínica». Aquest darrer punt resulta especialment rellevant, precisa Castro perquè «no pots fer que un alumne visiti malalts l’endemà d’acabar la carrera si abans no s’ha entrenat en aspectes tècnics amb un simulador», qüestió que «fa deu anys potser no es tenia tan en compte i que ara és principal». També cal tenir en compte, afegeix, «si pensem que més endavant voldrem incorporar més titulacions o créixer en el número de places de les que ara impartim, i deixar un coixí». La documentació «és una declaració d’intencions global: què pretén la Facultat, característiques, dimensionament, titulacions».

L’edifici, concebut per retallar distàncies amb l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i que tenia en compte que «el millor lloc per ubicar els futurs metges és al costat del malalt», depèn del Pla d’Infraestructures de la Generalitat. Les retallades aplicades en el context de crisi econòmica van deixar-lo fora dels plans en aquest sentit i «avui veiem que estem aixecant cap, que aquesta és una universitat sanejada i que es pot permetre la llibertat de projectar una Facultat nova amb pocs riscos». En aquest sentit, precisa el degà de la Facultat de Medicina, «tot està aturat només pel tema econòmic, esperem que hi hagi govern a la Generalitat per facilitar les coses i fer un Pla d’Infraestructures» del qual dependrà en darrer terme la construcció de les instal·lacions.

Uns 1.000 estudiants a 3 graus

A l’actual espai de Sant Llorenç, que és de titularitat municipal, conviuen els graus de Medicina, Fisioteràpia i Nutrició Humana i Dietètica, però també estudiants de màster. En total, «són prop de 1.000 alumnes» i una plantilla d’uns 400 professors que es queda en 80 sense el personal associat. Alguns, però, es desplacen a la Unitat Docent de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus en els darrers cursos.

«Al principi ja podíem pensar que la Facultat s’estava quedant petita, però ara el temps se’ns ha tirat a sobre i el creixement de les unitats, els grups de recerca i els laboratoris fan que no s’hi càpiga», afegeix Castro, que recorda que «les polítiques de la URV van adreçades a generar campus que comparteixin serveis i que la gestió sigui molt més eficient. Al Campus Bellissens hi falta Medicina». Un altre dels acceleradors del trasllat passaria pel fet «que l’Ajuntament trobés un ús per a l’edifici on estem ara. Tot genera necessitats, i, com més gent vulgui el pas al Campus Bellissens, millor, i això comença a dibuixar-se». Al 2006, de fet, l’Ajuntament va arribar a plantejar la ubicació de serveis municipals, àrees tècniques i administratives, al recinte on encara està Medicina. La URV també té pendent el CRAI i la residència de Bellissens.