El ple de Reus aprova batejar amb el nom 'U d'Octubre' un parc de la ciutat

El ple de Reus ha aprovat amb 15 vots a favor, 10 en contra i dues abstencions la proposta de denominar el parc adjacent a l'escola Joan Rebull com a parc U d'Octubre. L'espai, a tocar de l'avinguda Onze de Setembre, és una zona verda de nova creació. El nom original, Mas Mayner, designarà uns jardins a l'interior del parc i no el recinte en si, com demanava una associació de veïns de la zona. El debat l'han seguit des de la sala de plens diverses persones convocades pel CDR, amb pancartes on s'hi llegia «Llibertat» i samarretes grogues, i d'altra banda, diversos ciutadans amb banderes espanyoles i de Tabàrnia. La discussió encesa entre grups ha provocat retrets per part del públic, i l'alcalde, que ha amenaçat de suspendre el ple, ha acabat expulsant un dels assistents. La discussió s'ha tornat a encendre quan s'ha debatut la proposta de la CUP de suport als professors investigats per delictes d'odi a l'IES El Palau de Sant Andreu de la Barca, que ha prosperat.

Des de Ciutadans, que han retret a l'alcalde la «rapidesa» amb què s'ha portat la moció al ple, han apuntat que l'1 d'octubre va representar la fractura social i que el nom «no busca el consens, sinó aprofundir en la divisió». «Amb accions com aquestes, torna a deixar clar que és només mig alcalde», ha criticat a l'alcalde el regidor Juan Carlos Sánchez.

Davant de la sala, dividida en dos blocs entre els assistents que duien pancartes de «Llibertat» i d'altres amb banderes espanyoles, el portaveu popular Sebastià Domènech ha retret a Pellicer que aquesta situació era el que havia aconseguit amb la intenció d'impulsar aquesta denominació. «El que veu aquí és una divisió de la ciutat provocada de manera artificial i que no calia», ha reblat.

Des de la CUP, la regidora Mariona Quadrada ha defensat el nom d'1 d'Octubre per al nou parc com a «símbol de la memòria d'aquest dia en què van ser agredits i vexats per les forces d'ocupació espanyoles». Quadrada ha acabat amb un retret als assistents que duien banderes espanyoles i pancartes on s'apuntava que el dia del referèndum havia estat la mostra de la fractura social: «el que hi ha escrit aquí és pur feixisme», ha assegurat la regidora, entre la cridòria d'aquesta part dels presents.

Des d'Ara Reus han justificat la seva abstenció perquè el nom «no ha estat consensuat per totes parts». Els socialistes, que han votat en contra, han lamentat que s'hagi proposat un nom fora de «l'ús habitual» en la denominació de zones de la ciutat.

La tensió en els moments en què es debatien propostes sobre política nacional ha fet que l'alcalde, Carles Pellicer, hagués d'intervenir en múltiples ocasions per demanar silenci i que els presents evitessin mostres de rebuig o suport a ningú. En un moment, l'alcalde ha amenaçat de suspendre el ple per una qüestió d'ordre. Finalment, per acabar amb l'enrenou, Pellicer ha expulsat un dels assistents del grup que duia banderes espanyoles, tot i que després ha permès que tornés a entrar un cop s'havia acabat de debatre la proposta en qüestió.

Dos nous poliesportius

El ple també ha aprovat la incorporació al pressupost del 2018 els 3,4 milions d'euros del superàvit generat amb la liquidació dels comptes municipals de 2017. Així, i segons un acord del govern amb el grup municipal del PSC, es destinarà en gran part a equipaments esportius, mentre que dues partides es reserven per ampliar la dotació dels pressupostos participatius i a l'amortització de convenis subscrits entre l'Ajuntament i Reus Serveis Municipals.

En concret, les instal·lacions esportives seran dos poliesportius lleugers, un vincular al Col·legi Joan Rebull i l'altre al Col·legi Cèlia Artiga. Cada un costarà 1,2 milions d'euros i donaran servei als centres i s'obriran a la ciutat la resta del dia. Està previst que les obres comencin enguany i acabin l'any vinent.

Part dels diners també es destinaran a finançar la redacció del projecte executiu del pavelló del Molinet, vinculat a l'Institut Roseta Mauri, amb un import de 70.000 euros i les obres es faran entre el 2019 i 2020.

Els pressupostos participatius s'han ampliat a 750.000 euros després que s'hagin afegit 550.000 euros addicionals. Finalment, els 400.000 euros restants dels romanents es destinaran a amortitzar convenis subscrits entre l'Ajuntament i la societat Reus Serveis Municipals. Es tracta d'equipaments i edificis construïts per l'empresa municipal i que l'Ajuntament utilitza amb un conveni d'arrendament. La finalització anticipada d'aquests convenis permetrà que els béns passin a ser titularitat del consistori. L'operació suposarà un estalvi en despesa corrent a l'Ajuntament, alhora que es millorarà la tresoreria de Reus Serveis Municipals.

Altres propostes

En la mateixa sessió plenària, s'ha declarat desert el concurs públic per la concessió de l'Estadi Municipal de Futbol de Reus. Ara, s'obre un procés en què el consistori i el club podran negociar. Al ple també s'ha aprovat per 21 vots a favor i sis en contra la resolució de procediments sancionadors per infracció de la normativa sobre tinença d'animals potencialment perillosos.