El Pinar portarà de nou al Parlament el problema de la línia d'alta tensió

El Pinar prepara documentació per traslladar, de nou, al Parlament de Catalunya, la situació de les torres d’alta tensió que travessen la urbanització. La Comissió d’Empresa ja va rebutjar, al maig del 2016, una iniciativa en aquest sentit, vehiculada pel grup parlamentari del PP, que plantejava que la Generalitat assumís la inversió pel soterrament de la línia de 110 kv i que va rebre el «no» dels grups de Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP. Els veïns veuen en aquesta una de les darreres vies per desfer-se de la instal·lació, present des dels anys 70 i a què atribueixen «problemes a la salut, però que també provoca limitacions en qüestions tangibles com la cobertura de telefonia o el wifi. Si la porta no s’obre, «valorarem trucar després a la del Congrés», apunta al Diari Més Josep Agramunt, vocal de l’associació de veïns de la urbanització.

El veïnat lamenta la «manca de voluntat política i dels operadors» per posar solució al problema. Recrimina a l’Ajuntament que «no sempre ens hagi donat suport a l’hora de reclamar a certes instàncies on anar de la seva mà ens hauria fet ser més forts» i valora, «des del respecte», que el paper del consistori s’ha limitat sovint al de «passejar-nos, tot i que li vam fer arribar l’estudi d’un alumne de la URV sobre les conseqüències de les torres» i que «fa pocs mesos, l’alcalde ens va dir que d’aquest tema no es mouria res fins d’aquí 3 o 4 anys». A la urbanització hi ha uns 200 xalets, però «està creixent», valora el president de l’entitat, Antoni Pont. Fonts municipals mantenen que «el compromís de l’Ajuntament per les torres continua vigent» amb els veïns i que «en les reunions que es fan en matèria elèctrica es tracta aquest tema». I que l’alcalde, Carles Pellicer, «lamenta l’actitud del titular de la instal·lació», que és Red Eléctrica de España, i l’insta a trobar-hi una sortida.

La darrera alternativa que la Generalitat va posar damunt la taula té data de l’abril del 2017 i és analitzar un nou traçat per a les línies –soterrar costaria uns 4 milions–, el qual hauria d’encaixar al POUM i tenir la col·laboració de la titular, concretaven llavors moment fonts d’Energia i Mines. L’Associació de Veïns d’El Pinar, amb la Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR), s’havia reunit poc abans amb el director de l’àmbit, qui emplaçava la urbanització a «començar a treballar en funció del que surti» del nou dibuix. Aquest no ha arribat a realitzar-se. Un primer pla engegat al 2007, que contemplava que la Generalitat s’encarregaria dels materials i l’Ajuntament, de l’obra civil per al soterrament, va anul·lar-se.

El precedent proper de Calafell

La urbanització s’emmiralla en un projecte proper, el de Calafell, on hi ha previst que la propietària dugui a terme aquest mateix 2018 el desmantellament de la línia d’alta tensió que transcorre pel municipi. «Si allà és viable, per què aquí no? Calafell ens fa pensar que fer desaparèixer les torres d’El Pinar no és impossible», valora Agramunt. Des de la FAVR, el president Valentín Rodríguez, precisa que «farem costat als veïns com fins ara perquè creiem que la seva és una reivindicació justa» i que «acordarem amb ells els moviments a fer: si cal pressionar l’Ajuntament per un nou traçat, pressionarem, i si cal anar al Parlament, al Congrés o allà on decideixin, hi anirem, i els obrirem les portes que els puguem obrir».