«Demanarem pantalles acústiques pel tren al nord i al sud de la ciutat»

L’actual batlle se sotmetrà a les primàries del PDeCAT, que tanquen aquesta mitjanit el termini, per reeditar la candidatura a les municipals 2019. En compte enrere per les eleccions, fa balanç del segon mandat.

—Per què presentar-se de nou?

—La situació ha estat complexa. Ara podem començar a realitzar projectes que vam dir que faríem, i necessitem temps. Hem dedicat els primers quatre anys a abordar un escenari econòmic complicat. El segon mandat, a gestionar la part política, que no ha estat fàcil. I en el proper, el 2019-2023, pretenc tirar endavant tot el que tinc en cartera.

—Com ha estat com a alcalde? Quina puntuació es dóna?

—No sóc qui per posar-me nota, això ho ha de fer la ciutadania. Jo m’he vist il·lusionat sempre com el primer dia, i content, i això em sembla que se’m veu.

—La resta de grups l’acusen de poc dialogant i d’emprar mecanismes com la qüestió de confiança per tirar pel dret.

—Si no tingués voluntat de diàleg, no tiraria endavant totes les propostes que he realitzat. He negociat amb totes les formacions. Ha estat un pacte transversal a l’Ajuntament: en temes nacionals, amb la CUP; en l’Hospital, amb Cs; en inversions, amb PSC; i ERC i Ara formen part del govern. He ofert tota la voluntat de diàleg amb la mà estesa.

—En l’aprovació dels pressupostos, va dir que «a l’oposició no l’importa la ciutat. Critiquen i cobren». Ho pensa ara?

—Amb l’oposició, ara tenim molt bona relació. El que volia explicitar és que estar a l’Ajuntament requereix responsabilitat, parlar amb tothom i capacitat d’entendre que la ciutat és la prioritat i és el que va per davant, no fer oposició destructiva. Jo intentava evidenciar que la ciutat costa de governar i necessitem ajuda com a govern en minoria.

—És tan difícil la minoria?

—No ho ha sigut tant. I, a partir d’ara, els governs aniran sempre així. Aprens i comprens posicions diverses. A un plenari com el nostre hi ha maneres de pensar i d’entendre la ciutat diferents.

—Cs espera èxits i ERC enfoca el discurs en que no governi. On estarà el PDeCAT?

—En el consens, la convivència, el respecte i el progrés. Ens situarem en Reus. Hem de potenciar la ciutat, impulsar-la, i el debat de cara a les eleccions és aquest. Ells faran els seus discursos. Nosaltres, el nostre. Si no hi ha majories, hem de ser capaços de parlar. I en unes eleccions de ciutat, s’ha de parlar de ciutat.

—Pensava que s’hauria de veure davant d’un jutge per l’1-O?

—No, no ho esperava. Jo vaig intentar garantir la convivència, el meu objectiu per a la ciutat. Ho vaig fer jo i altres grups municipals. Això ens va portar al jutjat, sí. Però estic segur, i ho vam explicar al jutge, que la intenció era tranquil·litzar la situació. I ho vam aconseguir.

—Es preveu un consistori ingovernable i hi ha qui opina que renovar l’alcaldia no és una opció real.

—Ho pensa l’oposició. He aconseguit en aquest mandat entendre’m amb tothom i és un valor. El tornaré a posar damunt la taula el proper, en funció dels resultats. Segons quines majories hi hagi, podem parlar amb tothom. I si hem de pactar, pactarem amb qui hàgim de pactar i amb qui ho vulgui fer, si tenim l’oportunitat.

—Va trencar i reprendre el diàleg amb Cs, i els acords pel superàvit han portat a parlar ara de la «sociovergència».

—S’ha reprès i amb Cs hem arribat a acords en alguns temes, però estem separats en la part ideològica. El PSC és un partit que ha fet gran la ciutat i la seva actitud tan enfrontada al govern actual no era lògica. Els volia fer veure que un partit amb vocació de govern ha d’ajudar un govern que ho necessita, més enllà de la seva posició d’oposició. No es pot guanyar per 10-0.

—Els Dilluns amb l’alcalde el posen a disposició dels veïns, un cop cada quinze dies, a un centre cívic. Què li diuen?

—És la llavor del que pot ser el proper mandat: encara més proximitat a la ciutadania. Al juny acabaré tot el tomb i tornarem a començar al setembre. He tingut 80 visites en tres centres cívics. Atenc sense cita prèvia. Hi ha casos particulars, temes personals, qüestions de via pública. A vegades puc dir que sí i a vegades he de dir que no.

­—Funcionen les càmeres de vigilància de Mas Abelló? Preveu estendre el model?

—Van bé. Analitzarem la conveniència de posar-ne més. No ho podem fer lliurement, sinó que la Generalitat ha de dictaminar si és convenient. Si no, tindríem càmeres a tots els racons i no es podria passejar. Ara bé, als llocs conflictius o amb problemes cal posar-les.

—Fa un any que es va engegar la campanya de cens i xipatge de gossos i gats.

—Seguim amb la recollida d’excrements. Avançar amb sancions no m’agrada, m’agrada avançar en base a conviccions. Però, hi ha incívics que continuen sense recollir els excrements del seu gos. Anuncio una campanya contundent a la tardor contra l’incivisme de persones que tenen gos, pedagògica i de sancions. I hem de pensar en els orins perquè costa diners a la ciutat reparar les base dels fanals.

—Com s’ha rebut el nou paquet t’intervencions contra els coloms? Algunes entitats animalistes creuen que és cruel.

—Incrementarem una mica més el pressupost. Anem pel tema d’esterilització. No tinc res contra els animals, però això no té a veure amb controlar una colònia que s’ha desmarxat. Passa amb rates i paneroles. I hi ha el problema dels tudons: coloms més grossos que desplacen els petits. Respecto totes les opinions però he de mantenir els equilibris.

—El Síndic municipal demana que Reus limiti els espais per fumar al carrer. Ho farà?

—No correspon a l’Ajuntament prohibir fumar al carrer, un espai lliure amb control de la convivència. Si hi ha convivència, la ciutat funciona. I s’ha arribat a un acord amb els restauradors per pacificar els horaris de nit.

—Quin ha estat l’impacte de La Fira? Reus té cinemes però tanca comerços?

—Reus té cinemes. La Fira hi és i no puc fer més que dinamitzar la ciutat. Locals tanquen i altres obren. I posem tota la carn a la graella en promoció. La Fira va ser una decisió del seu moment, i respectem les de governs anteriors. Però, al centre hi ha prou per seguir afirmant que Reus és una potència a nivell comercial.

—El baixador, la residència, el consorci... És optimista sobre que tot plegat es desencalli?

—Esperem què passa amb el govern a Madrid perquè, quan sapiguem amb qui hem de parlar, hi anirem. Tenim una reunió demanada amb Adif pel baixador. El projecte el té Madrid, però ningú no ens respon. En quant algú ens escolti, hi anirem. Per l’estació intermodal hi ha un acord de territori que ha estat una de les grans conquestes. Espero que el Ministeri ens doni entrevista per parlar d’això, del pont nou del barri Gaudí i de les pantalles acústiques que volem al sud i al nord, al carrer Lleó XIII i a l’avinguda de Saragossa. La residència la tenim amb els llençols posats, falta concertar les places i hem d’esperar que la Generalitat ens les doni. El consorci serà realitat, i confio que el preacord amb el conseller Comín es porti a terme.

—És viable la venda de Gecohsa? En quin punt està?

—Depèn també del mateix. Depèn del govern, que ens validi la proposta. En això ha d’estar d’acord Móra i és una bona solució. Hem fet els deures.

—Han presentat un estudi que avala el 3+2 però el tancament de línies provoca queixes.

—Puc comprendre que una escola es queixi però la meva obligació és veure-ho des d’un punt de vista ampli. No hi pot haver un CAP a cada barri ni un pavelló. Hem d’entendre que la ciutat ha d’avançar però amb racionalitat. L’estudi ens diu que el que fem és correcte.

—Genera divisió a la ciutadania el parc de l’1 d’Octubre?

—Jo penso que no. Vaig intentar posar el nom que es va aprovar pel plenari, arran d’una petició, i vaig combinar-lo amb Jardins de Mas Mayner. Posarem el senyal d’aquí uns dies.

—Com s’està redactant el nou contracte de la brossa?

—Volem que sigui un contracte on puguem controlar més el servei, la ciutat neta, segura i ordenada que vull. No és gens fàcil per l’incivisme. La neteja la podríem millorar? Ves a una ciutat a prop o lluny i veuràs la diferència. Cal control perquè la ciutat estigui molt neta. Els treballadors que recullen la brossa i escombren són grans professionals.

—Quines són les seves propostes per als propers quatre anys?

—El respecte, la convivència i el progrés. Fer el que hem fet fins ara: consensuar amb l’oposició i parlar de la ciutat. Reus és el més important. I comprendre que els projectes dels altres també són bons. Sumar per Reus.

—Llauradó, Martín o Rubio són rivals difícils?

­—Són grans candidats i bones persones. Fan molt bona feina, cadascú des del seu punt de vista, ideologia i manera d’entendre la ciutat. Llauradó governa amb mi. I gràcies al PSC hem tirat endavant els pavellons. La capacitat d’entendre’ns ens fa progressar.