L'Ajuntament de Reus pensa en un skatepark més ampli, obert i sense fusta

El futur de l’skatepark passa per convertir-se en un espai obert, amb filosofia de plaça i sense cap element de fusta, íntegrament de ciment o formigó. I per afegir-hi metres que donin lloc a una zona més àmplia. El propòsit el desgranava fa pocs dies l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, en una entrevista al Diari Més, on admetia que els usuaris que, en els darrers mesos, s’han queixat reiteradament de l’estat que presenten les instal·lacions «tenen raó, i jo no estic content amb mi mateix». Les Brigades Municipals van buidar temps enrere el recinte, on ha quedat ara gairebé només un obstacle, una barana metàl·lica i el half-pipe. I ho van fer pel «deteriorament» que havia tornat perillosos alguns dels elements, almenys bona part dels quals no s’hi col·locaran perquè «no podem permetre que ningú es faci mal», apunta Pellicer.

El dibuix del govern municipal sobre aquest punt de la ciutat «és una assignatura pendent que penso executar en el proper mandat: un skatepark nou, sense elements de fusta sinó amb ciment, ampliant la zona i fent-lo més obert», avança l’alcalde, que explica que «el que podria fer ara ja ho he fet, i ha estat reparar els elements mentre encara era viable». «Ho dic amb tota la sinceritat. L’skatepark que tenim ara a Reus segueix sent un concepte antic», puntualitza el batlle, que subratlla que, al seu moment, ja «es van comprar unes peces que no eren noves, s’han fet malbé, estan deteriorades i no podem permetre que es continuïn utilitzant».

Un espai «més plaça»

Un dels «problemes» que Pellicer veu a l’actual skatepark «és que és un lloc molt tancat i ha de ser obert, més plaça». Per això, més enllà de la intervenció en aquest recinte a tocar del Parc de la Festa, que seria de gran abast, «penso, i no dic que ho faci, en posar abans alguns elements de skate-plaça si no fossin molt cars». L’alcalde es refereix a l’opció d’incorporar, a alguna plaça, obstacles que puguin servir per a lliscar-hi però que també tinguin certa utilitat com a mobiliari. I acabar, d’aquesta forma, amb situacions com la que es dóna a la plaça de la Llibertat. Recentment l’Ajuntament hi ha dut a terme, també a través de Brigades, l’enèsima obra a les columnes de l’antic Kursaal, aquest cop en forma de l’aplicació d’un nou sistema de barana baixa perquè, entre altres qüestions, els skaters no la facin servir. «Parlo molt amb els skaters i els entenc. Ells també crec que m’entenen bastant a mi. És la meva feina que no patinin als bancs ni a les columnes de la Llibertat i ho han d’entendre», conclou Pellicer.

El fet és que la manca d’elements, que ara no hi són «perquè ja no és possible continuar reparant-los i no els podem mantenir a lloc», ha fet perdre l’atractiu a les instal·lacions, on diversos col·lectius vinculats a l’activitat que s’hi realitza han denunciat en diferents ocasions que l’afluència d’usuaris s’està reduint notablement per les condicions que s’hi donen.

La possible reformulació de l’skatepark va ser un dels múltiples projectes que es van sotmetre a votació en el marc dels primers pressupostos participatius al municipi, però no va acabar entre les propostes que han rebut els suports necessaris per materialitzar-se. En els últims anys s’han invertit aproximadament 40.000 euros en reparacions a l’skatepark i al seu àmbit, on «per davant de tot, hem de posar la seguretat».