«El paper dels periodistes continua sent bàsic per destriar el gra de la palla»

—Què significa per a un vila-secà ser pregoner de Sant Pere?

—Un honor, un privilegi, un gust i tota una responsabilitat. Pensava que, pel fet de no ser de Reus, no tindria aquesta oportunitat. Però la meva dona és de Reus, és una autèntica RTV, els meus fills també són d’aquí i a casa a tots ens ha fet molta il·lusió. Fa molt de temps que hi visc, i això ja em dóna la llicència. Sempre he estat molt vinculat a la zona i alguna vegada havia sentit rumors, però va ser fa molts d’anys i ara mateix no m’ho esperava. Penso en la tronada, en com podrà anar, i és emocionant. Estic nerviós des que m’ho van proposar.

—I com va arribar aquesta proposta? S’ho va haver de pensar gaire?

—Em va trucar l’alcalde. Jo tenia un 1% de bateria. Em va demanar si volia ser el pregoner de Sant Pere i de seguida li vaig dir que sí. Em va dir: «Escolta, pensa-t’ho bé, si ho has de consultar...». Ara mateix vaig molt curt de temps i jo només tenia una, de consulta. Quan cau? Em va dir que per Sant Joan. «Ah, doncs no treballo, no tinc cap compromís, doncs perfecte», li vaig contestar. Si m’ho havia de pensar més? No, no em calia.

—El primer encàrrec, el pregó. Quin punt de vista li pot donar la seva professió?

—Es tracta que cada acte comunicatiu serveixi pel que ha de servir. Un pregó és un convit a la festa, és un preàmbul. Però, al mateix temps, és també la possibilitat de tenir la paraula durant uns minuts i, a banda de justificar els motius que jo pugui tenir per fer el pregó, contextualitzar-ho: no és el mateix al 2008 que al 2018. La ciutat canvia i també el context de la festa.

—De què parlarà?

—Potser els elements festius, la forma dels animals, són els que donen els referents, la continuïtat, especialment pel que fa als nens. Però és evident que el context d’intervenció política, tot el que hem viscut aquest any, sense ser l’eix central, sí que sortirà al pregó d’una manera o altra al pregó. També serà un cant al progrés però que aquest progrés es produeixi sense deixar ningú enrere. El vaig escrivint quan puc i, com que sóc periodista, sempre sóc a temps d’afegir-hi alguna cosa a última hora.

—Des del vessant de periodista, quin fet vinculat a Reus l’ha impactat especialment durant aquest 2018?

—La capacitat que tenen de mobilitzar-se de manera col·lectiva, l’esperit pacífic que han mantingut i la voluntat de protesta dels Avis i Àvies per la Llibertat. El fet de no donar les coses per perdudes ni per bones, sinó ser el model de la consciència sobre la deriva jurídicopolicial que ha tingut la política com a resposta, que ells entenen que no ha de ser així. És admirable i trobo que té molt de mèrit. I darrerament penso molt en això.

—Com valora el panorama comunicatiu actual?

—Ara vivim un moment de canvi tecnològic, dels mitjans, del model comunicatiu. Les xarxes socials han canviat les regles del joc de com es difonen les notícies. Fa falta la interpretació, la informació treballada, el filtre. No tot són les xarxes. Potser enmig d’aquest maremàgnum, el paper dels periodistes segueix sent fonamental i bàsic per destriar el gra de la palla, perdonar veracitat a les fonts. Quan sembla que no són tan necessaris, ho són més que mai. I, si es fa amb rigor, la feina periodística acabarà segurament triomfant.

—L’encesa de la tronada és un dels actes més rellevants i genera una gran expectació per la Festa Major.

—Gairebé no puc dormir a les nits pensant en aquesta oportunitat de ser l’esca de la tronada, de ser l’inici, perquè és engrescador. I tot té la seva història. S’ha de veure si la pólvora estarà més seca o més humida, si cremarà més ràpid o bé cremarà més lent, si petarà més o menys. La tronada és tot un món.

—Com se l’espera?

—Veurem com surt tot plegat. I espero que surti bé, perquè sé que a Reus la tronada és molt important, hi ha bufetades per encendre-la. Tenir l’oportunitat de fer-ho suposa un gran privilegi, un gust i, de la mateixa manera que el pregó, suposa també una responsabilitat gran per estar a l’altura, per no decebre. I així intentaré fer-ho.

Comunicador amb arrels reusenques Xavier Graset (Vila-seca 1963), és llicènciat en Ciències de la Comunicació per la UAB. Premi Nacional de Comunicació 2015. Dirigeix i presenta el programa Més324 (Canal 324 i TV3). Va dirigir L’Oracle a Catalunya Ràdio, premi RAC al millor programa 2009. Hi presenta també Líquids, premi Proteus d’Ètica 2013. Va ser set anys corresponsal a Madrid de Catalunya Ràdio. Va començar treballant a Ràdio Salou/Ràdio Reus SER l’any 1981. És soci fundador de Canal Reus TV i ha col·laborat en premsa escrita local.