Aena enllesteix el nou Pla Director de l'Aeroport i Foment el tramitarà

El nou Pla Director de l’Aeroport de Reus es troba ja damunt la taula del Ministeri de Foment, redactat per Aena i remès «molt recentment» a l’administració estatal «per tal que sigui examinat», tal com concreten al Diari Més fonts del Ministeri. Les mateixes fonts precisen que el Pla, que té en aquests moments forma d’esborrany, haurà de superar un seguit de passos previs a l’aprovació definitiva, entre els quals alguns de vinculats a l’avaluació d’impacte mediambiental i l’obertura d’un període d’al·legacions que «podria comportar estudis complementaris». També que, tot i els canvis a l’Executiu i, «per ordre ministerial», Foment continuarà endavant amb la tramitació del Pla Director, l’elaboració del qual va ser anunciada al febrer pel llavors ministre Íñigo de la Serna, en el marc del Senat, interpel·lat per ERC i com un as a la màniga amb què el govern feia front a les acusacions de manca d’inversió a Reus per la concessió de la quarta pista del Prat a Girona i el silenci davant l’aturat projecte d’estació intermodal.

El Ministeri, que pretenia disposar del document durant la primavera i ja el té, no confirma a aquest rotatiu, amb tot, la data d’aprovació que va marcar en aquell moment De la Serna, i que preveia que tot el procés de llum verda al Pla Director de l’Aeroport de Reus quedés completat entre finals del 2019 i principis del 2020.

Escassa execució del 2006-2013

En la seva intervenció al Senat, l’ara exministre havia insistit en la tesi que «estem realitzant totes les inversions que són necessàries per assegurar l’operativitat de l’Aeroport de Reus i per garantir la qualitat i la seguretat dels serveis prestats, i ho seguirem fent al futur», condicionava l’empenta econòmica a «la demanda real» del propi aeròdrom, apel·lava a les xifres de passatgers a les instal·lacions com una mostra que «la gestió no haurà estat desastrosa» i negava l’afectació a vols ambulància per l’ajustada plantilla de controladors.

El Pla Director de l’Aeroport de Reus 2006-2013, el que Foment manté avui com a vigent al seu lloc web, fixava per a l’horitzó del 2020 una previsió de 4.400.000 passatgers anuals, amb 2.893 viatgers i 19 aeronaus per hora a la capital del Baix Camp. El Pla, implantat en un moment de rotunda bonança econòmica i poc temps després que l’aeròdrom superés per primer cop la barrera del milió de passatgers, establia que «s’espera que per al cas més probable de desenvolupament de l’Aeroport de Reus al 2020 es produeixin fins a 50.036 operacions l’any».

L’increment de l’ús que Aena va pensar que es produiria amb l’horitzó del 2013 –però que finalment no es va donar– va fer programar un seguit intervencions orientades a ampliar la capacitat de la infraestructura i a millorar-ne les prestacions. Entre elles n’hi havia de relacionades amb l’edifici de la terminal de passatgers o la torre de control. Algunes de les intervencions sí que han arribat a traslladar-se a la realitat al llarg d’aquests darrers anys. La majoria, però, no han estat mai executades.

Amb aquests precedents, el compromís de De la Serna sobre la redacció d’un nou Pla Director per a Reus, també pel context en què va produir-se, va generar sorpresa i recel al territori. L’exministre el qualificava com «un anunci especial» i «una exclusiva de calibre».

Reclamació reiterada al territori

Un increment de la inversió a l’Aeroport de Reus ha estat en diferents oportunitats reclamat pel nou front comú format pels ajuntament de Reus i Tarragona. I tot just fa dues setmanes, unides al projecte Horitzó 21, les Cambres d’ambdós municipis visibilitzaven la necessitat del Pla Director de l’Aeroport de Reus, la finalització de la seva redacció i l’inici de les actuacions que «permetessin major acollida de passatgers durant els mesos turístics punta», expliquen. L’estació intermodal –adjudicada l’any 2009 per 54,7 milions d’euros– resta igualment pendent i, amb el projecte penjat, Foment va posar en mans de Girona la quarta pista del Prat en una decisió que inclou destinar 55 milions en la construcció des de zero d’un nou baixador ferroviari a Vilobí d’Onyart mentre Reus espera.