L'aturada de l'accelerador lineal de Reus «no té i no tindrà afectació a cap pacient»

El tancament de l’accelerador lineal ubicat a la plaça del Gegant Indi és «una aturada» iniciada el passat 16 de juliol i amb data de finalització del 30 de setembre, que la direcció de Hospital Sant Joan ha materialitzat «de comú acord» amb Oncologia en entendre que «a efectes funcionals, va bé i no afecta en res concentrar l’activitat en un punt i absorbir els pacients als dos acceleradors que hi ha al nou edifici mentre la demanda, que està calculada, així ho permeti», detalla el doctor Joan Borràs, director adjunt del servei, en declaracions al Diari Més. La mateixa mesura contempla, a més, que «en qualsevol instant que hi hagi la necessitat de fer-ho», la màquina de l’antic hospital, que s’empra en tractaments a malalts de càncer, «pot reobrir-se de manera immediata, d’un dia per l’altre». Fins ara, manté Borràs, «cap pacient no ha perdut cap sessió per aquest canvi ni per cap altre motiu».

Al moment de deixar d’oferir servei, la setmana passada, fins a 13 persones rebien atenció a l’accelerador de la plaça del Gegant Indi, 6 de les quals preveien concloure a teràpia aquests dies. Els dos acceleradors que es troben ara en marxa a Reus –encara n’hi ha un de quart a Tortosa que completa els que es troben a la demarcació– han assumit les 7 persones que continuen necessitant el servei i ho han fet sense ampliar horaris: apliquen sessions d’uns 12 minuts de mitjana entre les vuit del matí i les deu de la nit a uns 115 malalts i tenen capacitat per a rebre’n una desena més, fins prop de 125. La decisió, assegura el director adjunt d’Oncologia de l’Hospital Sant Joan, «ni ha tingut afectació sobre cap pacient ni la tindrà». El PSC de Reus havia denunciat el tancament dilluns amb unes dures declaracions on deia que dur-lo a terme «tindria un cost i serà en vides» i PP i Cs també havia rebutjat aquesta desactivació de l’aparell.

Manteniment, disponibilitat i mateixos horaris, les línies vermelles

L’aturada de la màquina estava inclosa, inicialment, als resultats de l’auditoria encarregada a una consultora externa i que a principis del 2017 va veure la llum amb un paquet de propostes per «recuperar l’equilibri econòmic» del centre. En aquell moment, fa un any i mig, precisa Borràs, «se’ns va demanar, a propòsit d’una retallada i amb l’anterior gerència, fer això mateix», però «nosaltres, i jo el primer, ens vam negar en rodó, perquè allò era un greuge: els pacients no hi cabrien de cap manera, nosaltres estem per damunt dels problemes econòmics i no era operatiu».

Després, «periòdicament, parlant amb la direcció, se’ns ha preguntat si consideràvem fer això. Hem dit sempre que no i en tot moment se’ns ha escoltat», afegeix el director adjunt d’Oncologia, que diu que «ara, ho hem fet de comú acord perquè, atesa la situació del nombre de pacients que hi ha, a nosaltres també ens va bé. No és el mateix desplaçar un metge i un físic cada dia, i tenir un equip de tècnics que ens va bé aquí, que fer això. Metges, físics i infermeria hem vist que, en aquest moment, ens ho podem permetre». I, per això, tot i donar la llum verda al pas, Oncologia ha traçat algunes «línies vermelles»: «Seguir fent el manteniment i tenir sempre l’accelerador a punt», que «el dia que un malalt que ha de començar el tractament no tingui lloc al nou Hospital Sant Joan, el del Gegant Indi obri immediatament» i «no ampliar els horaris als altres dos acceleradors».

Un estalvi econòmic d'entre 20.000 i 30.000 euros

Sobre l’estalvi econòmic que el tancament de l’accelerador lineal pugui generar, Borràs precisa que «estaria entre els 20.000 i els 30.000 euros però la xifra és una apreciació i aquest és un tema del qual volem estar al marge perquè, ni que fossin 200.000 euros, mentre un sol malalt en sortís perjudicat, no ho acceptaríem». En relació a la condició de temporalitat de la desactivació del tercer accelerador de Reus -que té 9 anys d’antiguitat i és bessó amb un dels que hi ha a l’Hospital Sant Joan–, el doctor explica que «hi ha la meva garantia, que és total, com també ho és la del director del centre. Si algú no ens fes cas, el propi CatSalut, que és responsable de l’atenció als pacients, ho faria» perquè «un malalt amb tractament de radioteràpia ni el podem desplaçar a Barcelona ni el podem tractar aquí a les tres de la matinada. La data és el 30 de setembre, però, si fa falta el 5 d’agost, també reobrirà llavors».

Amb tot, si el 30 de setembre el Sant Joan determinés que la tornada a l’activitat de la màquina no és necessària, «ho reconsiderarem però ho explicarem». Als tractaments de radioteràpia, els pacients acudeixen de dilluns a divendres i fan, en general i depenent de la concreció de cada cas, entre 20 i 25 sessions. Quan l’accelerador s’ha d’aturar com a conseqüència d’una revisió, s’irradia també en dissabte «per poder respectar el criteri universal que l’estàndard és rebre 5 sessions per setmana».

«Cap pacient no ha perdut cap sessió per aquest canvi», assegura Borràs, que nega també que s’hagi deixat de donar noves cites als malalts de càncer i puntualitza que «els pacients són adreçats a radiologia per algun altre equip i sorgeixen, en un 70-80% de vegades, d’un comitè de tumors on es decideixen els tractaments i s’apunten les visites que fan falta. A Oncologia, podem presumir que mai no hem tingut llista d’espera i els responsables som advertits per les secretàries quan l’espera d’un pacient no és raonable». «No hi ha cap mecanisme per interrompre l’entrada de flux», conclou.

Després de l’estiu es farà una proposta a Salut per reemplaçar-lo

El director adjunt d’Oncologia precisa també, sobre un possible tancament definitiu de l’accelerador de la plaça del Gegant Indi, que «és impossible en un futur assumir la radioteràpia de la demarcació amb dos acceleradors a Reus i un a Tortosa». La vida útil d’una màquina d’aquest tipus se situa entre 10 i 15 anys, i la que ara ha deixat d’oferir servei durant l’estiu en té 9 però «ha estat funcionant només en un torn de matí, que és de cinc hores» i, per tant, «és presumible que pugui aguantar més temps amb la mateixa qualitat». «Serà responsabilitat del sistema reposar l’accelerador del Gegant Indi» i, per això, «després de l’estiu, posarem damunt la taula del CatSalut i el Departament de Salut la nostra proposta demanant un calendari per la inversió que ens toca per canviar-lo», avança Borràs.

«Alarmisme innecessari»

Per la seva part, Noemí Llauradó, presidenta del Consell d'Administració de l'Hospital, manifesta que «s'ha creat un alarmisme innecessari amb afirmacions que no se sostenen en una base ni fonament real. Crear confusió en aquest tema només fa que comprometre el prestigi dels professionals de l’Hospital». La presidenta ha lamentat que l'aturada temporal de l'accelerador lineal hagi causataquesta alarma infundada i dubta de la intencionalitat que perseguien aquells que ho han denunciatpúblicament amb aquesta mena d'argumentacions. «És decebedor que temes tan sensibles esvulguin aprofitar per fer política, amb un interès partidista, sense tenir em compte el malestar que genera entre els pacients que han de rebre radioteràpia i l'alt cost emocional que produeixen algunes de les afirmacions que s'han fet». I acaba fent una crida a totes les forces polítiques a actuaramb responsabilitat en els temes relacionats amb l'assistència i la salut.