Hisenda
Un jutge obliga l'Ajuntament a tornar l'IBI a un edifici de Pere Caselles
El TSJC resol que el redactat del Pla Especial del Patrimoni eximeix la Casa Miró, amb un nivell protecció B, de pagar l’impost
Una sentència de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) obliga l’Ajuntament de Reus a tornar quantitats retingudes en concepte d’IBI a la propietat del número 15 del carrer Sant Llorenç, la modernista Casa Miró (1905), i a deixar l’immoble exempt del pagament de l’impost. La construcció és obra de Pere Caselles, arquitecte a qui la ciutat dedica aquest 2018 un any de commemoracions per recordar la seva figura i producció coincidint amb el 20è aniversari de la Ruta del Modernisme. I està inclosa al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Historicoartístic i Natural de Reus, amb nivell B. Una resolució del 2016, del jutjat contenciós número 1 de Tarragona, ja va «reconèixer com a situació jurídica individualitzada el dret a gaudir de la bonificació del 100% de l’IBI» a la parcel·la i va condemnar el consistori a restituir 7.907,22 euros percebuts pel tribut més interessos. L’Ajuntament va presentar recurs d’apelació i el TSJC ha acordat, aquest febrer, desestimar-lo.
En la seva reclamació, tal com reflecteix la sentència, la propietat s’acollia a l’article 14.6.2 del mateix Pla Especial del Patrimoni, que detalla que els immobles i edificis protegits amb el nivell B «són equiparables als de nivell A, és a dir, exempció del 100% de l’IBI per la raó de que es tracta, bàsicament, d’edificis modernistes d’autor i que formen part de la Ruta del Modernisme de Reus. Imatge de la ciutat». El document recull que aquest precepte «incorre en important incorrecció en regular qüestions tributàries, que haurien de constar a l’ordenança reguladora de l’IBI» però que «tanmateix, és el cert i és veritat que la norma existeix i està vigent, ja que l’Ajuntament no n’ha aprovat de cap manera la derogació».
En aquestes circumstàncies, afegeix la resolució, «el principi que ningú no pot anar contra els seus propis actes i també el principi de confiança legítima impliquen que l’Ajuntament ha de passar pel precepte, ja que a les seves mans estava modificar-lo o derogar-lo, si entengués que és il·legal». La sentència del 2016, ratificada ara pel TSJC, també valora que «el que no es pot admetre és que l’Administració (…) pretengui que les seves facultats revisores i reglamentàries, i els errors que cometi a les mateixes, siguin suplides pels Tribunals». I diu que «l’Ajuntament no té legitimació per pretendre la inaplicació per il·legalitat de les seves mateixes normes» i que, si el consistori creu que la concreció del Pla de Protecció del Patrimoni és nul·la, hauria d’iniciar gestions modificar-la i «no pretendre una inaplicació contra un ciutadà en un cas concret».
La Ruta del Modernisme
Per això, el TSJC ha reconegut a la propietat de la Casa Miró «el dret de gaudir de l’exempció» de l’IBI «almenys, mentre el precepte continuï redactat en els mateixos termes». Consultada per aquest mitjà, com a mínim a les plataformes digitals, la regulació manté les condicions que es van aprovar al 2005 i, per tant, també les mateixes que al moment que la sala contenciosa administrativa va emetre la sentència. El jtuge igualment rebutja que, per deixar de pagar l’impost, l’edifici hagi de formar part de la Ruta del Modernisme perquè «no pot entendre’s que el precepte així ho exigeixi», ja que «en un primer incís és clar en eximir de l’IBI tots els immobles classificats com a B». La resolució també condemna l’Ajuntament a pagar les costes del procés.