Benestar fa seguiment a 20 persones sense llar a través d'un cens

Un total de 20 persones sense llar que es mouen per Reus i reben algun tipus d’atenció vinculada al municipi han estat inscrites a un registre unificat, impulsat per Benestar Social de l’Ajuntament com a eina pròpia, que recull i creua dades personals, ubicacions freqüentades i intervencions rebudes de diferents entitats en què puguin trobar-se implicades. En detall, 7 d’aquestes persones habiten directament al carrer i es troben, per tant, sense sostre, mentre que les 13 restants ho fan a espais considerats precaris. La xifra és fluctuant per la mobilitat que, de vegades, es dóna en aquestes situacions i respon a la més recent actualització del cens.

La base de dades interna va crear-se formalment fa prop d’un any per sistematitzar els serveis en aquest àmbit. Era part de la feina realitzada abans de la jornada que, a l’abril i a Cal Massó, va programar-se per activar la xarxa integral d’atenció a les persones en exclusió residencial, on una dotzena d’entitats socials treballen coordinades amb l’Ajuntament. Una de les decisions preses en aquella trobada va ser que la xarxa se cités trimestralment per perfilar accions concretes sobre sensellarisme. La darrera reunió va celebrar-se el 21 de juny, i va servir per acordar que un educador social prengui contacte amb les persones sense llar que es troben al registre, així com fer una intervenció individualitzada amb una d’elles.

Més eines i nous mètodes

La regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, concreta al Diari Més que «tot i que no hi ha moltes persones» en aquesta situació i «les teníem localitzades», amb «les eines de què disposàvem, no aconseguíem que se’n sortissin i, a més, prevèiem que, com a cua dels anys de crisi, havíem de treballar per evitar que algunes que estaven en contextos molt fràgils no acabessin al carrer». Per això, «vam començar a emprar l’escala Ethos», que mesura els graus d’exclusió residencial i classifica els casos en alguns marcs: sense sostre, sense llar, amb habitatge insegur i habitatge inadequat.

«El que vèiem», apunta Vilella, «era que amb qui havíem treballat més en la crisi més forta eren els qui podien perdre l’habitatge, i aquí vam fer molta feina. Però, encara ens quedava tota la cua. Amb el que ja estàvem fent no n’hi havia prou i vam buscar experts». En aquest punt, la «Fundació Arrels ens va fer una sessió, vam recollir totes les entitats de la ciutat que, d’una manera o altra, treballem en aquest àmbit i que ho fèiem ja una mica en xarxa però sense nom, i vam rebre orientació sobre eines i manera de fer». Va ser a partir d’això que van posar-se en marxa diferents accions, entre els quals el primer recompte de persones sense llar, que va realitzar-se al 2016 i on van participar més de 100 voluntaris. I van engegar-se projectes com el #HomelessEntrepreneur liderat per Andrew Funk i que, des del febrer d’enguany, mira de millorar la vida d’un jove reusenc amb una metodologia innovadora.

També va prendre forma, tal com se la coneix ara, la xarxa integral d’atenció a les persones en exclusió residencial. Les reunions que aquesta du a terme tenen «dos objectius importants», valora Vilella: «en primer terme, mantenir aquest registre unificat i, en segon, treballar, conjuntament, cas per cas, tot fent coses noves o diferents i donar possibilitats perquè les persones surtin d’aquesta situació».

La xarxa comparteix les dades de les persones al cens per optimitzar-ne l’atenció i ha acordar realitzar regularment, en aquest sentit, recorreguts pel municipi. De cara al proper hivern, difon les indicacions a seguir, per part de les diferents entitats, davant onades de fred o dies de molt baixes temperatures. I reforçarà, en la mateixa línia, el protocol a seguir quan es dóna una situació d’emergència.

Projecte ‘Housing First’

Reus forma part del projecte pilot Housing First, gestionat per l’Agència de l’Habitatge i relacionat amb l’estratègia integral per a l’abordatge del sensellarisme que vol desplegar Catalunya. Ho fa en un segon grau en què la Generalitat analitza els sistemes emprats al municipi per establir una aproximació als recursos, equipaments i serveis necessaris al territori.