Ajuntament, Territori i Corsa recorren perquè el pla de l'abocador sigui legal

La sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha admès a tràmit tres recursos de cassació presentats per l’Ajuntament de Reus, la Generalitat de Catalunya i l’empresa Corsa contra una sentència emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a l’abril del 2017, que declarava la nul·litat de ple dret del pla especial urbanístic que va permetre la creació de l’abocador de la partida de Mas Calbó. La resolució, si hagués acabat resultant ferma, hauria deixat les instal·lacions que gestiona Corsa, tal com explicaven llavors fonts del Departament de Territori, «fora de la legalitat». Aquests recursos han evitat, amb tot, que procedís la seva execució immediata. L’abocador va obrir als anys 90 i acumula prop de tres dècades de litigis arran de l’oposició inicial d’associacions de veïns de la zona, entitats ecologistes i empreses a l’activitat de dipòsit controlat de gestió de residus.

El TSJC fonamentava la sentència, ara recorreguda, en dos pilars. Un, «l’incompliment del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, el qual no admet actuacions d’urbanització o de transformació que no estiguin funcionalment associades a les infraestructures que han de situar-se en un corredor». I l’altre, el fet d’«haver-se aprovat –el pla especial urbanístic que va permetre ubicar-hi l’abocador i que podria deixar de ser legal– amb la finalitat d’eludir el compliment de la sentència ferma del TSJC de 8 de març de 2010 que va declarar la nul·litat de la Modificació puntual del pla general de Reus a l’àmbit de Mas Calbó, la qual qualificava aquests terrenys com a sistema urbanístic general d’infraestructures de serveis tècnics».

Un rosari de sentències

La resolució era fruit d’un recurs promogut a instàncies, tal com detalla el propi document, d’Inversora Serge SA, Associació de Veïns Reus Sud Misericòrdia, la Supracomunitat de propietaris Les Palmeres d’Aigüesverds, GEPEC i una quinzena de particulars que van fer front comú contra la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Reus i Corsa amb l’objectiu d’impugnar la resolució de Territori que, el 17 de setembre del 2012, aprovava un nou pla promogut per Corsa suposadament per legitimar l’abocador després que un d’anterior fos també anul·lat. De fet, en els darrers 30 anys, un rosari de sentències i recursos han anat deixant fora diversos plans i modificacions d’aquests, llicències i autoritzacions, entre les quals la que plantejava l’ampliació de la capacitat del dipòsit controlat de residus.

La Generalitat no va aclarir, al seu moment, si una sentència en similar sentit a la del TSJC implicaria el desmantellament de l’abocador de Corsa, ni si s’hi hauria de cessar l’activitat.

En una interlocutòria, el Tribunal Suprem recull ara l’admissió a tràmit dels recursos –presentats al juliol del 2017– i detalla que la qüestió sobre la qual entén que hi pot haver interès cassacional és «si el pla especial anul·lat per la sentència recorreguda resulta incompatible amb les determinacions del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona (PTPCT)» del 2010, com així ho «declara la sentència impugnada, amb les consegüents conseqüències en funció de la relació existent entre ambdós instruments de planejament». També si aquell pla especial «va ser en definitiva dictat amb l’objectiu d’eludir el compliment i execució de la sentència de la sala d’instància del 8 de març del 2010, després confirmada pel tribunal Suprem el 6 de novembre del 2013, que va declarar la nul·litat de la resolució del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat» del 2007 i «pel qual va aprovar-se definitivament la modificació puntual de la revisió del Pla General de Reus en l’àmbit de la partida de Mas Calbó».