«Hem d'entrar a negociar sense línies vermelles i sense enganyar ningú»

—En la presentació com a cap de llista, va anunciar cinc compromisos: centrar-se en Reus, implicar la ciutadania en la presa de decisions, acostar l’administració a les persones, crear un pla estratègic i fer una ciutat equitativa i oberta.

—La ciutadania s’ha distanciat de la política per moltes raons, sovint perquè se sent desatesa en la presa de decisions. I el valor fonamental del nostre projecte és que s’hi impliqui. El govern reusenc ha estat subsidiari d’altres interessos, de la Generalitat. La residència d’Horts de Miró no està oberta, s’han tancat grups de P3. Una cosa que ho explica bé és que no ha tingut un pla estratègic. En la Sedera, per exemple, anem a remolc d’una iniciativa privada. Hem de tenir una visió a 10 anys i no dedicar-nos només a resoldre el dia a dia i la sorpresa. Cal governar per les persones, que participin en el disseny de necessitats i en la definició d’accions. I no podem deixar ningú enrere. L’alcalde i el govern han deixat gent enrere i els ha donat el que sobrava.

—Recorrerà els barris amb una foodtruck «per copsar reivindicacions dels veïns». Què espera trobar-s’hi?

—Si el que dic és cert, s’ha de demostrar. Llavors, en els propers mesos, contactaré amb entitats, associacions, càrrecs, per tal que en parlem. Jo he fet públic el que penso, la meva proposta. Ara, parlem-ne: mirem si els sembla bé o no, estudiem les formes, els temps. Es tracta de recollir informació i tractar-la col·lectivament per elaborar un pla.

—Com es veu com a candidat?

—M’hi trobo bé perquè crec que hem donat resposta a errors greus del govern i hem estat capaços d’obligar-los a canviar algunes coses que no feien bé. Sí, de vegades amb un to més dur, perquè eren temes per exclamar-se molt, com el tancament de l’accelerador lineal que va haver de reobrir. Però sense perdre el respecte. Espero fer-ho des d’un altre lloc aviat.

—Ha faltat diàleg aquest mandat? Han denunciat sovint els acords presos que no han arribat a materialitzar-se.

—Ha estat una gestió grisa d’una ciutat amb una ambició petita, salvant el dia a dia sense pensar en l’impacte dels acords. L’alcalde tenia més opcions de les que ha vist i les ha desaprofitat. Hi ha hagut contradiccions flagrants, com la reducció de sous. S’aproven acords de ple que el govern ignora. Com es pot sentir representat un ciutadà? Però tindrà conseqüències. La inacció no es premia i és una estafa.

—Com ha estat la relació amb el govern? Van parlar d’entrar-hi i també van intentar articular una alternativa.

—No hi ha hagut cap moment de parlar d’entrar a govern. No ha arribat a passar. L’alcalde ho ha dit diversos cops i, quan ell ho diu, dit està. Al ple de la qüestió de confiança, vam votar en contra dels pressupostos però li vam donar dos compromisos: podem parlar sobre inversions i podem intentar que el govern sigui més fort o bé donant un suport, potser amb un pacte de governabilitat, o bé parlant amb l’oposició per una alternativa. I vam parlar amb Cs, CUP i PP. Va durar una reunió. Amb el govern, posteriorment, vam tractar un pacte de governabilitat. I allò ja va durar cinc minuts. Era inviable.

—Quines seran, ara, les línies vermelles?

— Línies vermelles, com a tal, no en tindrem. Crec que no són necessàries. Cadascú que defensi el que cregui convenient i nosaltres seurem a les taules i ho escoltarem tot. Penso que hem d’entrar a les negociacions sense línies vermelles i sense enganyar ningú, la gent ha de saber qui som. Hem de parlar de la ciutat.

—Com valora el PSC la configuració del futur consorci de l’Hospital Sant Joan?

—L’únic que intenta el govern és buscar la manera de sortir el menys danyat possible de les voluntats que té per a l’Hospital el CatSalut, que és qui té una idea clara. El consorci més aviat és una amenaça per la qualitat de la prestació del servei, els llocs de treball i per poder disposar del que fins ara tenim.

—I el trasllat del CMQ?

—Això és viable. No hi veig més problemes que agilitzar els tràmits en una administració molt supervisada. Haver de marxar d’un lloc, tenir un conflicte obert i no desplaçar-te, no va bé. Hi ha una segona fase de prestacions quirúrgiques que faria l’oferta completa. I preocupa la viabilitat del CMQ si aquesta no es realitza amb urgència.

—Han qüestionat durament la campanya dels coloms. I Nova Eucària l’ha dut a fiscalia.

—L’anunci de l’Ajuntament era il·lustratiu. L’únic que faltava era que la persona a qui li queia tot allò no fos aquella sinó el regidor promotor de la iniciativa. Hi ha hagut un efecte bumerang. Demanar una cosa a l’oposició, com es va demanar el pinso anticonceptiu i, quan estàs al govern, no executar-la més enllà d’una prova pilot a una menjadora és una gran mostra d’hipocresia. I s’ha d’actuar, evidentment, però amb gent al carrer, no així.

—Prosperarà el projecte per renovar el Mercat del Carrilet?

—Un mercat al Carrilet continua tenint sentit, però ha de ser el necessari. El que és útil i pot dinamitzar tot el comerç. S’han dibuixat opcions engrescadores. El que es pot demanar és implicació dels afectats i determinació amb el projecte. No fer-ho en clau de govern preelectoral.

—A favor o en contra de la pancarta dels ‘presos polítics?

—Nosaltres estàvem en contra. No estem d’acord que als edificis públics hi hagi missatges que tenen bona part de la població en contra del que expressen. No perquè no vulguem nosaltres la llibertat dels presos polítics, que la volem. Ara, si hi ha aquests símbols, no s’ha de fer servir cap eina de força per retirar-los.

—Està present el procés judicial d’Innova? Influirà d’alguna forma a les eleccions?

—La part del Tribunal de Comptes ha acabat i ho ha fet reconeixent que no hi ha res a demanar a les persones que es va acusar. Els grups que ho van impulsar i l’Ajuntament no han dit res, però. I, en la part penal, sembla que el jutge diu que té molta feina. Jo crec que hem de facilitar que la justícia pugui actuar, les coses que s’han fet malament han de rebre una penalització però l’agilitat seria important per les persones afectades.

—Com serà la llista?

—Paritària i amb un pes importat de la militància. Vull que les regidores actuals hi siguin i elles estan disposades a formar-ne part. No vull que sigui una llista del candidat sinó compartida.