Societat
El Pla de Salut planteja un nou pulmó verd i l'evolució dels Centres Cívics
El text, que es votarà al ple de l’octubre, fa una diagnosi i recull 43 accions, entre les quals hi ha crear l’agent de barri o un ‘bicing’
El Pla de Salut de Reus (2018-2022), fruit d’una moció aprovada per unanimitat al novembre del 2016, ha vist la llum fa poques setmanes. Inclou una diagnosi de l’estat de salut de la ciutadania i un llistat de 43 accions en diferents àmbits que es plantegen amb l’objectiu de fer-la millorar. El text, que té un total de 150 pàgines, és encara un document de treball que se sotmetrà a votació al ple d’aquest mes d’octubre. Està guiat per la idea d’aplicar la salut a tots els aspectes de la vida. Entre les propostes que recull hi ha la «creació d’un nou gran espai verd a la ciutat» amb «ombres, zones per a menjar i rutes» o una «transició, a nivell de conceptualització, gestió, usos i vinculació de la ciutadania i entitats, dels Centres Cívics cap a un altre format d’equipament que possibiliti un major aprofundiment de la vinculació espai i barri». També la creació de la figura de l’agent de barri, la rehabilitació d’edificis per fer-los més accessibles, l’impuls a la creació artística a través de la formulació d’un centre de suport o la millora de l’accés a l’oferta formativa per a persones en atur i col·lectius desfavorits.
Pel que fa al vessant de diagnosi, elaborat en part mitjançant una enquesta telefònica, el Pla de Salut de Reus apunta que un 86% dels reusencs no pateixen trastorns crònics i que la pressió alta i les al·lèrgies són les patologies més comunes. Cada persona camina, de mitjana, 76 minuts al dia i fa esport tres dies a la setmana, mentre que un 14% té una rutina que no requereix esforç físic. Un percentatge important de la població menja fruita o verdura, ous, llet, pa, pastes, arròs, patates o cereals cada dia. Augmenta el nombre de persones que no beuen alcohol i vuit de cada deu consultats no fuma, però ara es consumeixen més les substàncies psicoactives.
Un 8,8% dels veïns de Reus tenen una discapacitat legalment reconeguda. La ciutat té 8,6 llits hospitalaris per cada 1.000 habitants, menys farmàcies que a nivell català i l’Àrea Bàsica de Salut Reus 5 és la que més pacients atén. La majoria de la població estrangera es concentra als districtes I i V. I només 275 de les 838 places a residències de gent gran són públiques. Sis de cada 1.000 habitatges es troben en estat dolent o ruïnós i més de 3.800 persones grans viuen soles.
Més de la meitat, prioritat alta
Entre les 43 accions previstes, el Pla de Salut de Reus (2018-2022) estableix tres franges de prioritat: baixa, mitjana i alta. Fins a 22 de les 43 iniciatives serien, segons això, d’aplicació urgent. Entre elles hi ha «fer efectiva la instrucció, aprovada pel ple de l’Ajuntament de Reus el 19 de desembre 2016, per a la incorporació de clàusules socials en la contractació pública de l’Ajuntament, i els seus ens dependents», «garantir l’accés a l’oferta formativa per a l’ocupació, especialment entre els col·lectius més desafavorits o en risc d’exclusió» i l’«organització de tallers per apropar empreses i persones amb malalties mentals». També la promoció de la salut en entorns educatius, l’ampliació de l’oferta cultural, el suport a les associacions en la difusió de la salut, el foment de les relacions intergeneracionals a través d’espais i activitats de trobada i l’actualització del mapa dels actius comunitaris. El el model de salut comunitària i programes de prescripció social en són altres dues, com l’educació en l’alimentació saludable, el compliment del Pla sobre Drogues (2016-2020) o la realització de campanyes de prevenció dels accidents domèstics. Les accions també inclouen, referents al Pla de Mobilitat Urbana, l’opció de recuperar el projecte Bus a peu, un sistema de Bicing o l’impuls al car sharing.
Les propostes s’han perfilat en base, com detalla el document, a aportacions realitzades pels membres del Consell Municipal de Salut durant un taller realitzat el 8 de maig. En aquell moment, van consensuar-se 59 iniciatives, la major part de les quals vinculades al context social i comunitari o a l’atenció sanitària com a tal. Finalment, un treball de filtre les ha deixat en 43.