«Els barris arrosseguen moltes necessitats bàsiques»

La Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR) convocarà, a principis del 2019, eleccions per renovar la Junta. Els estatuts no permeten l’actual president, Valentín Rodríguez, tornar-s’hi a presentar després de dos mandats. El calendari del procés es definirà en assemblea, aquest mes d’octubre. A les eleccions només s’hi pot concórrer amb una llista i cada entitat federada tindrà un vot. De moment, ningú ha fet el pas endavant.

—Quin balanç fa, a nivell personal d’aquests 8 anys al capdavant de la FAVR?

—Positiu. Han estat 8 anys i han passat ràpid. He viscut moltes coses, he conegut moltíssima gent, he après. Com a entitat, hem fet un salt important: vam arribar a la Federació amb unes lluites internes impressionants, amb un pes inexistent a la ciutat i penso, honestament, que hem col·locat el moviment veïnal com un referent. Representem una part molt important de Reus. Podem estar contents i plegar amb el cap relativament alt.

—Quantes entitats veïnals en formen part, ara? Pensa que en són moltes? Poques?

—En són 30, 28 i dues que entraran ara a l’octubre. A una ciutat on n’hi haurà unes 34 d’actives, que només 4 o 5 no estiguin federades fa que aquestes 30 siguin una quantitat molt gran. Això genera unitat al moviment veïnal. I és important a l’hora de treballar i de reivindicar. Tenim gent de tot arreu i trobem el punt de col·laboració que fa que, a banda de tot, la gent s’ho passi bé i hi hagi bon rotllo. És la companyonia i l’ajuda mútua.

—Quin rol juga la Federació? Per què és important?

—Som la realitat dels barris, el que passa dia a dia als carrers, les preocupacions de la gent, el que els motiva. Som la veu dels veïns. Els polítics fan la seva anàlisi. Però, en el que està pensant la gent és en pagar el rebut de la llum, fer front a una hipoteca, en arribar a final de mes. Ajudem i la feina no sempre és visible, perquè és delicada. El nostre servei d’assessorament jurídic no s’ha aturat en 8 anys.

—Com són els barris de Reus?

—Nosaltres som 30 barris i hi ha de tot. No hem sortit de la crisi. Continuem amb molts problemes bàsics. Encara molta gent va al Banc dels Aliments. Els avis segueixen fent de pares i mantenint famílies. Ens han arribat casos de gent gran que no deixa de pagar la hipoteca o el lloguer perquè té por que li preguin la casa, no té prou diners, i no menja. I acaba arribant a l’hospital amb desnutrició. Nens que han de fer l’esmorzar a l’escola per garantir que tinguin aquest àpat. L’època dolenta no ha passat i els barris arrosseguen moltes necessitats bàsiques. També en seguretat i en neteja.

—És real la denúncia recorrent que la major part de recursos van al centre?

—Això és i sempre serà així. Tots paguem els impostos. I, quan pagues, el que esperes és rebre, que les condicions mínimes del teu barri estiguin completes. Sí que hi ha aquesta sensació. Sobretot, en seguretat. Que la Guàrdia Urbana no arribi perquè s’està fent un operatiu al centre o que els graus de neteja no siguin els mateixos... Això ens ho han explicat: la prioritat és netejar el centre i, si s’ha de treure un equip d’algun punt, es treu de la perifèria. No és cap fantasia. I fa que ens sentim desatesos.

—Què queda per fer? Quines són les grans qüestions a resoldre?

—No són qüestions grans, són petites. Per exemple, un arbre que s’ha de tallar. Són de seguretat, d’urbanisme. Al final, el que nosaltres fem és enviar informació i col·laborar amb l’Ajuntament per millorar la ciutat. Si hi ha un cotxe abandonat, una vorera trencada, la sensació que ocuparan un pis, ho diem. Però, a vegades, no sabem quins criteris té l’Ajuntament. Hi ha cops que tenim sort i altres que no.

—Han liderat algunes lluites a nivell molt local i altres de territori.

—Aviat tancarem la recollida de signatures pel baixador de Bellissens. El suport a la gent gran, amb la col·laboració de serveis socials, i la xarxa amb els comerços també han estat importants. Ens hem posicionat, d’una manera dura, sobre l’Hospital i l’accelerador. I amb el Campi fem una campanya de civisme a les escoles. Tenim la gala solidària que al novembre la tornarem a fer.

—Com a president, al llarg de tot aquest temps, ha viscut situacions dures?

—De vegades, marxes amb molt mal regust. Fa poc, una àvia va discutir amb el seu fill i ell la va fer fora de casa. Amb 80 anys. Vam haver de mirar com fer per avisar i que pogués passar la nit a una pensió. Aprens símptomes de quan una persona pot tenir problemes. Per exemple, que pagui la barra de pa amb monedes petites de cèntims. També hi ha els dies que resols alguna cosa i et fa feliç.

—Els estatuts no li permetran repetir però, voldria poder fer-ho?

—Quan vam entrar, vam canviar els estatuts perquè el president no ho pogués ser més de 8 anys. Si no, la temptació de seguir pot estar. I 8 anys a un càrrec ja està molt bé. Si no has fet coses en 8 anys, no les faràs. Nosaltres això ho fem per amor a l’art. I també crema. No sempre fas amics. Jo he arribat a anar als Mossos d’Esquadra a preguntar si necessitava protecció.

—Hi ha qui ha qüestionat la seva figura per entendre que és propera al govern. I algunes entitats han deixat la FAVR.

—M’han dit que anava de segon de Pellicer i de segon de Podem. No sé. La relació amb l’equip de govern ha estat bona i, de vegades, també dolenta. Jo defenso els interessos de la Federació, coincideixin amb els del govern o no. De les entitats que han marxat, l’última ho ha fet perquè no vaig anar a les festes del barri. Dos van sortir quan vam aplicar els criteris de transparència als comptes de la Federació.

—Quin consell donaria al pròxim president?

—Paciència, tranquil·litat. I que compti fins a deu i pensi les coses dos cops. Paciència amb els polítics, amb els companys presidents i per treballar. Es tracta d’aportar un granet de sorra.