Fito Luri: «A 'Cru' he trobat una sonoritat en la qual m'instal·laré un temps»

El músic reusencFitoLuripresentarà el pròxim dia 6 a Barcelona el seu setè disc, Cru, en què per primera vegada ha comptat amb un productor i on aposta per treure elements, convençut que «menys és més» i d'haver trobat una sonoritat en la qual s'instal·larà «bastant temps».

Amb cognom d'origen italià,FitoLuriva néixer fa 47 anys a Reus, tot i que viu ara als Pallaresos i compon també per a obres teatrals, companyies independents i muntatges de teatre familiar.

Després d'estudiar al taller de Músics de Barcelona i especialitzar-se en percussió, va formar part de grups com Om, Cafè París o l'Orquestra La Padrina, fins que va veure que estava més còmode cantant les seves pròpies cançons.

Després d'apostar per l'autoedició, l'any passat la discogràfica barcelonina Kasba Music va publicar el seu sisè elapé, Planetes càlids, i amb aquesta companyia ha repetit en el setè, Cru, publicat en format disc-llibre de luxe amb un llibret on diferents fotògrafs han il·lustrat les cançons deLuri.

Tot el disc l'ha produït Pau Romero als estudis Beat Garden de Barcelona iFitoha comptat amb la col·laboració del propi Pau Romero, que s'ha fet càrrec de totes les guitarres i instruments de corda, a excepció del baix, d'Albert Domingo, i de la bateria, d'Adrià Mort.

Ser gota d'aigua,Mal al cos,Entre el cor i el cel,Cartes trobades, Sara o Del cor a la boca són algunes de les noves cançons, queLuripresentarà dissabte, 6 d'octubre, a l'Ateneu l'Harmonia de Barcelona i que, també amb la seva banda -dos guitarristes, baix, bateria i ell-, portarà l'1 de desembre al Casal Riudomenc de Riudoms.

«He trobat el meu lloc, el camí que em portarà a gaudir del camí», ha dit a EfeFitoLurisobre un disc musicalment tranquil, assossegat i molt ben cantat que recorda les Cançons d'amor desafinat de Diego Vasallo, encara que al de Reus li ve abans al cap Clara Peya, per «la dolçor amb harmonies tenses».

Segons el seu parer, després d'haver-se autoproduït sempre, Pau Romero l'ha ajudat a fugir «de les muntanyes russes» que eren els seus discos anteriors per aconseguir alguna cosa «més homogeni i amb la sonoritat que buscava. «És el primer disc que, després d'acabar-ho, no canviaria res», ha postil·lat.

I és queFitoLuriconeixia el treball de Romero com a guitarrista i productor i, després d'ensenyar-li les cançons, van posar fil a l'agulla i en uns quatre mesos van donar cos a Cru, gravat amb la màxima de «menys és més» i amb una sonoritat en la qual el de Reus reconeix estar «còmode», i en la qual «s'instal·larà bastant temps», perquè «el que sona té molt a veure» amb com compon, amb la guitarra.

Per això, per aquesta comoditat,Fitonomés canta -veu principal i cors- en aquest disc, i així serà també en directe, i deixarà per als concerts, com ha passat a Cru, totes les guitarres, teclats i percussions a Pau Romero, «un gran instrumentista» que toca «millor» queLuri.

«En directe em concentraré a explicar històries», explica l'autor de Sempre fossis estona, que destaca en la seva nova obra la cançó Del cor a la boca, composta a partir del llibre Collites migrades, de Sebastià Torroja, que «va ser majordom del doctor Emili Briansó», que va impulsar l'Institut Pere Mata de Reus, dedicat als malalts mentals.

Però, postil·laLuri, resulta que Torroja era també «una eminència» que es va tancar al Pere Mata, on va fer de mestre per als malalts, iLuriha tancat el cercle gravant en directe aquesta cançó, «amb dos micros i l'acústica de la sala», al Pavelló dels Distingits de l'institut mental reusenc, en què es va inspirar Domènech i Muntaner per dissenyar el Palau de la Música de Barcelona.

I la segona curiositat del disc és queLuriva enviar les lletres de les cançons a diversos fotògrafs, a alguns que fins i tot ni coneixia, perquè li enviessin un foto que plasmés què els suggeria, totes excepte Sara, d'Anna Surinyach, on el procés va ser al revés i de la fotografia, que mostra la companya deFitoamb un nen refugiat en braços, va sorgir el text.