«Volem tenir un club que també sigui punter des del punt de vista social»

—El club va ser pioner en la natació a Reus. De quina manera estaven vinculats a aquest esport, els fundadors?

—El club no va néixer a Reus, sinó a Salou, on un grup de reusencs anaven a nedar i a fer proves atlètiques. Allà van conèixer un senyor anomenat Charles Pistor, un enginyer suís que estava treballant a la fàbrica Erquimia de Flix, i que els va ensenyar la tècnica de la natació. Però es veu que no eren massa bons i sempre els deia que s’enfonsaven com si fossin «ploms». D’aquí ve el nom del club.

—Com van aconseguir nedar a Reus?

—A Salou hi tenien una caseta, que va ser la primera casa oficial del club. Però, com que anar a nedar a Salou era un inconvenient, un dels socis va cedir un terreny a Reus per fer-hi una piscina. Es va començar a construir el 1930 i es va obrir a principis del 1932. Va ser la primera piscina que es va obrir a la ciutat i el club de natació també va ser el primer de les comarques de Tarragona.

—També van ser pioners en alguna altra disciplina esportiva.

—Durant els anys 30 van anar obrint noves seccions, com la de tenis o la d’hoquei sobre patins, fet pel qual també vam ser el primer club d’hoquei a les nostres comarques. I en van anar sorgint de noves fins arribar a les seccions que tenim en l’actualitat.

—En paral·lel al creixement esportiu, el club també va anar guanyant rellevància social a la ciutat?

—Un dels trets més rellevants de la ciutat de Reus és l’associacionisme, amb entitats tant de caràcter cultural com esportiu, d’aquí que el nostre club sempre hagi tingut vinculació amb altres entitats. Pel que fa al vessant social, l’any 1948 es va comprar el Palau Bofarull per utilitzar-lo com a seu social, i els socis s’hi trobaven per jugar a les cartes, ballar o, simplement, trobar-se.

—Vostè i la seva junta prenen les regnes del club el desembre del 2015, en un moment bastant crític per a l’entitat. Què es troben i com està el club a hores d’ara?

—Ens vam presentar perquè hi havia un problema econòmic molt important, un deute de 2,4 milions d’euros generat per les pèrdues de molts anys i un macro projecte immobiliari que va enganxar la crisi pel mig. Hem aconseguit renegociar el deute a 20 anys amb un interès molt favorable i això ens permet funcionar i respirar econòmicament. Vam entrar per resoldre aquest problema, però també ens vam trobar que les instal·lacions estaven molt malament, i ens hem hagut de posar amb coses que no es veuen, com el canvi de calderes o canonades, invertint entre 125 i 140 mil euros cada any en estructures. De cara a l’any que ve preveiem remodelar els vestidors i posar una barrera al pàrquing, perquè estigui tancat per als socis. Ens pensàvem que en sis anys podríem acabar tot el que volíem fer, com eliminar les barreres arquitectòniques, però potser trigarem uns deu anys a tenir les instal·lacions del tot condicionades.

—Incrementar la massa social és també un objectiu?

—Ho era des d’un començament. A nivell de l’esport de base s’està treballant bé, però hem de tenir les instal·lacions una mica millor, perquè els familiars també es vinculin al club. S’està treballant bé, i un exemple és aquest mes de setembre, quan normalment hi ha una petita davallada de socis, hem tingut un increment d’uns 100 socis. Crec que en un termini de sis o set anys podrem tenir un club que, a més de ser punter en l’esport, que ja ho és, podrà ser-ho també en el vessant social.

—Quins són els actes principals de celebració del centenari?

—Vam donar el tret de sortida al mes de maig al Palau Bofarull. Els actes són esportius, amb campionats de diverses disciplines, i culturals, amb conferències vinculades a l’esport. A finals d’any publicarem un llibre amb la història del club i pels volts de Sant Pere de l’any que ve farem l’acte central, que serà un gran sopar al club.