«El Ball de Sant Miquel s'hauria d'independitzar dels diables»

Roger de la Cruz en el paper de Llucifer, i Jordi Canela en el de la Diablessa, protagonitzaven el Ball de Sant Miquel fins la Misericòrdia d’enguany.

—Quant de temps feia que representàveu Llucifer i la Diablessa? Com és que heu decidit deixar-ho alhora?

—Des del 2011, vam començar junts, però deixar-ho no va ser una decisió conjunta. Jo vaig arribar el divendres anterior al ball, i vaig dir que ho deixava.

—Sí, no ho havíem parlat. Però ho vam anunciar el mateix dia.

—El Ball de Sant Miquel és tradició del model tradicional de Balls de Diables del Baix Camp?

—No, i això és un debat etern. A Reus, hi havia entremesos sobre la lluita entre el bé i el mal, tot i que no hi ha cap document concret, però se’ls menciona en escrits d’Antoni Bofarull. Però a Reus, al voltant del segle XVIII, es perden els balls parlats, i el model de Ball de Diables que es decideix seguir no en té. En canvi, al Penedès, l’entremès i el Ball de Diables han anat junts, i aquí, van anar les dues coses per separat.

A Reus, hi ha antecedents. Sabem que des del Bravium s’havien demanat vestits al Ball de Diables per representar el Ball de Sant Miquel. I en algun moment, des de la formació oficial es va voler recuperar.

El Ball de Diables va recuperar, breument, el ball parlat del 81 al 83. L’any 1992, pels 400 anys de l’Aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia, es va fer una representació, i després, fins al 2006 no el tornem a recuperar. La recuperació del 81, podria anar lligada a la trobada de Balls de Diables Tradicionals que es va fer al mes de juny a l’Arboç, en què després d’una cercavila, cada colla va representar el seu, i quan va arribar el torn de Reus, van pujar a l’escenari a fer el pallasso. I la primera representació del Ball de Sant Miquel, com a tal, es fa al setembre d’aquell any.

—Quant de temps requereix preparar el Ball de Sant Miquel?

—Més del que hi dediquem, segur. Fa anys que diem que hauríem d’anar apuntar les coses que passen durant l’any, perquè després arriba l’agost, que és quan comencem a parlar de què escrivim, no ens recordem de què ha passat a l’abril.

Però és veritat que durant els últims anys, ens ha passat, que l’actualitat ens ha obligat a reescriure versos el mateix dia. De fet, els guions s’imprimeixen el dia del ball, perquè sempre poden passar coses d’última hora. Però si hem de dir un període, diria que més o menys un mes.

—Abans el Ball de Sant Miquel no incorporava tants versots, i se cenyia més al ball parlat del text que s’havia recuperat. Quan es va decidir introduir més sàtira a l’espectacle?

—Cap al 2011, vam decidir reduir alguns personatges, perquè al ball parlat n’hi ha més, i que tots, menys Llucifer, la Diablessa i Astarot, tenien versots incorporats. Abans els versots ens els escrivien, però en els darrers anys vam començar a escriure’ls nosaltres mateixos, i enguany va ser el primer en què cada diable es va escriure els seus.

El Ball de Sant Miquel a Reus va incorporant elements d’un any a un altre, ja que com que no ens hem de cenyir a una tradició, cadascú pot fer les seves aportacions, i si veiem que funcionen, poden continuar. Al Penedès es distingeix molt entre l’Auto Sacramental i els versots, i a la zona del Garraf es barregen. I nosaltres, que no fem l’Auto Sacramental com a tal, vam decidir fer una barreja.

—Heu notat més bona recepció amb els polítics locals que al principi?

—El que ens agrada, és que n’hi ha molts que ja s’ho esperen i fins i tot els agrada. De fet, últimament ja s’ha vist durant tota la Festa Major, que l’alcalde i el regidor de Cultura, primer el Quim Sorio i després la Montserrat Caellas, ja es prestaven a participar més, com quan pugen a l’escenari al vermut de Sant Pere a cantar la cançó dels Nanos. A veure, és un tema de confiança, si anéssim amb mala llet, seria molt més difícil que ens seguissin el joc.

Però també s’ha hagut de picar pedra. Els primers anys del Ball de Sant Miquel, ens va costar que els polítics ens fessin cas, ja que ni venien a veure’ns. Hem aconseguit arribar a un punt en què podem fer pujar l’alcalde o els regidors a l’escenari, i fins i tot, els agrada participar en el joc.

—Quin futur veieu pel Ball de Sant Miquel ara que en deixeu la primera línia?

—Crec que el futur del ball implica reordenar-lo, i dotar-lo d’autonomia o fins i tot d’independència, del Ball de Diables. Perquè que estiguin tan vinculats crea confusió. El Ball de Diables de Reus segueix el model del Baix Camp, que és un model sense parlaments, i el Ball de Sant Miquel és una cosa totalment a banda. El conflicte es genera perquè els parlaments els fem com a diables i això ho complica. Tothom sap què és el Drac de Reus, i saben que és del Ball de Diables, però estan diferenciats. Potser caldria replantejar-ho, i crear uns vestits especials per al Ball de Sant Miquel que el diferenciïn dels vestits amb motius cosits que caracteritzen el Ball de Diables de Reus.