«A l'alcalde de Reus, li he dit que ha de dur patilles llargues, però no em fa cas»

—Molts reusencs deuen tenir la sensació que ha estat aquí tota la vida. Quan va obrir?

—L’any 1980. Primer vaig estar treballant dotze anys al carrer Jesús, i després ja vaig venir cap aquí dalt a la plaça Prim. M’agradava aquest local i és un lloc on puc agafar molta gent de fora. He treballat molt, aquí.

—A més de passavolants ha tingut un bon nombre de clients fixes, molts dels quals són coneguts reusencs.

—Sí, l’Andreu Buenafuente, per exemple, venia quan tenia l’oficina aquí al costat, abans de marxar a Barcelona. Jo li arreglava el cabell i, quan va marxar, el vaig advertir que anés amb compte amb com li tallarien. També he pentinat al Jordi Cervera, el Joaquín Oliva o el Luis Antolin, entre altres.

—Imagino que els directius de les grans empreses devien demanar pentinats més clàssics.

—Sí, quan un està de cara al públic, ha de mirar molt com va vestit i també el pentinat, perquè és el primer que veu el client. De vegades veig directius que porten un vestit de 3.000 euros i un pentinat que sembla fet per tres euros a qualsevol lloc.

—També va pentinar al director de cinema Bigas Luna.

—Quan venia a Reus a comprar, passava per aquí per tallar-se el cabell. Recordo una vegada que em va demanar que li fes una estrella al darrere, i li vaig fer. Va quedar molt content.

—Quin pentinat li sembla més escaient per a algú que treballa de cara al públic?

—Doncs, per exemple, el que porta el president del Govern, Pedro Sánchez, o el del líder de l’oposició, Pablo Casado.

—Ja que hem entrat en el món de la política, li sembla que l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, va ben pentinat?

—Amb l’alcalde hi he tingut molta amistat i sempre li dic que està millor amb una mica de barba que no pas tan afaitat. També li dic que s’ha de deixar les patilles llargues, però no hi ha manera.

—També es va oferir per pentinar Iñaki Urdangarín el dia del seu casament.

—Vaig enviar una carta a la Casa Reial amb una foto del pentinat que li faria, amb dos mesos de temps. Em van contestar donant les gràcies, i al final li van tallar el cabell curt i li van posar gomina. Però com que a l’església hi feia molta calor, quan va sortir ja tornava a tenir els pèls de punta.

—Vostè s’atreveix amb qualsevol pentinat?

—És clar. Anys enrere es portaven molt les melenes, i ara han vingut els tallats a màquina. El volen molt rapat dels costats, però això passarà aviat, perquè la gent se’n cansarà.

—També han tornat les barbes.

—Es porten molt curtes, tot i que encara es veu gent amb una barba com ‘d’anar al pregó’, poc arreglada.

—Quines tècniques fa servir?

—Jo tallo els cabells de vuit maneres diferents. I soc l’únic que fa servir tisores dobles, un invent meu, que va molt bé perquè d’una banda treuen volum i de l’altra posen les puntes rectes. Un amic meu, enginyer, em deia que ho havia de patentar. No ho vaig fer, i ja fa temps que he vist que m’han copiat. Abans també havia arribat a tallar amb un bisturí de metge.

—El pentinat masculí no deu donar gaire joc, però.

—No, però sempre pots fer metxes o tenyir les canes. Jo també aconsello els clients sobre quin és el seu costat bo, i faig el pentinat perquè destaqui aquest costat. Tots tenim un costat millor que l’altre.

—Té una llarga trajectòria com a perruquer, però també dins del sector.

—Puc dir que he sigut jurat del Campionat d’Espanya de Perruqueria, i també del de Catalunya. Vaig ser president del Club artístic de Tarragona durant deu anys i en una ocasió em van escollir un dels deu millors perruquers de Catalunya.

—Ja té qui el segueixi, en el negoci i en l’ofici?

—Sí, tinc una filla que s’ha format en alta perruqueria, que el dia que jo me’n cansi, s’hi posarà.