Una dècada relatant la història del cementiri de Reus a la llum de les espelmes

Dels grans mausoleus a la fossa comuna, les visites nocturnes al Cementiri General de Reus van encendre ahir les seves particulars espelmes per celebrar una dècada de relats explicats, a peu de tomba, per Sor Lluïsa Estivill, el doctor Alexandre Frias o Cipriano Martos. I per difunts no tan cèlebres que encarnen bocins crucials de la història del municipi. En total, 25 veus emergeixen del silenci en el transcurs d’aquest trajecte entre sepultures, dividit en tres parts i conduït pel general Prim, un veí del segle XIX i un del segle XX, que recorda que «la mort a tots ens iguala».

Les invitacions es van exhaurir dijous passat, una hora després que comencessin a oferir-se. La lluna plena va presidir anit el primer dels recorreguts, que se succeiran avui i demà. El mateix Prim va rebre els visitants, a les portes del seu mausoleu, amb una pregunta gairebé familiar per als molts que hi han participat ja més d’una vegada: «Que espera algú?».

La Gata Borda és un cop més, i per desè any, l’encarregada de dramatitzar les visites, que han viscut tres replantejaments des dels seus inicis, el darrer dels quals ara fa cinc anys. Arribats a dijous, a tocar de Tots Sants, s’hauran fet més de 85 passis. La part de la fossa comuna, on s’explica la mort de «gent del poble», resulta la més espectacular. També la de les capelles, que completa la voluntat de «variar i donar una mostra de totes les capes socials». El doctor Frias, que va aparèixer per primer cop a les visites al 2017, hi és encara present enguany, tot i que amb menys escenes.

Les experiències petites

Des de La Gata Borda, Antoni Veciana explicava ahir que, a més de mostrar el patrimoni, «parlem de personatges que són de Reus i han estat enterrats al cementiri o que no són d’aquí però també s’hi han enterrat» i deia que «el fet que les entrades s’exhaurissin tan ràpidament és una mostra que ho estem fent bé i la fórmula funciona». Sobre l’experiència dels visitants, Veciana apunta que «el que més agrada són les petites històries, les de les persones que no són cèlebres, perquè un s’hi pot veure identificat». A curt termini, hi ha la intenció de reformular en algun aspecte les visites.