Joan Rebull, La Salle i Pare Manyanet són les escoles més desitjades pels reusencs

Les escoles Joan Rebull, La Salle i Pare Manyanet són les que, amb més freqüència, triarien les famílies que no repetirien al centre on són si poguessin escollir de nou el col·legi dels seus fills. La dada es desprèn de l’estudi L’escolaritat a Reus: avaluació de la política educativa municipal per a l’equitat, encarregat pels Serveis d’Educació de l’Ajuntament a dos doctors de la Universitat Autònoma de Barcelona i al qual ha tingut accés el Diari Més. Alberich i Casas, Puigcerver, Sant Josep, Pi del Burgar, Isabel Besora, Teresa Miquel i Pàmies i La Vitxeta, per aquest ordre, completen el top 10 de les escoles més volgudes, tot just a les portes del qual es queden Maria Cortina, Maria Rosa Molas, La Presentació o Montsant. De les deu escoles que integren el primer tram de la llista, sis són públiques i quatre, concertades.

Més d’un 40% de les famílies no escollirien en primera opció el centre actual. El fet s’explica, detalla l’estudi, «per l’existència de centres més atractius» però «sense que això sigui producte d’una insatisfacció total» amb l’escola on avui van els seus fills. La proximitat, però encara més el prestigi social, són els criteris de més pes a l’hora de decidir. Montsant, Alberich i Casas, Joan Rebull i La Vitxeta són les públiques socialment millor considerades. Per extraure les dades, l’informe ha enquestat 370 famílies d’una trentena d’escoles amb nens a segon i sisè.

De proximitat i concertades

El mateix estudi precisa que la voluntat de canvi dels pares i mares ve determinada per l’escola on es troba escolaritzat l’infant. Així, en el cas de la Joan Rebull, el col·legi públic i que encapçala el grup de centres més atractius per a aquestes famílies, «seria sol·licitat per l’alumnat procedent de la gran majoria d’escoles, amb especial rellevància per Maria Cortina (on el 50% d’alumnes que canviaria voldria traslladar-se aquí), La Vitxeta (27%), Sant Josep (26%), Sant Pau (25%), Els Ganxets (25%), La Salle (25%) i Mowgli (25%)».

Ensenyament va decidir tancar, a l’inici d’aquest mateix curs 2018-2019, dues línies de P3 a la ciutat. Una d’aquestes intervencions va comportar la supressió d’un grup a l’escola Joan Rebull. Paral·lelament, l’Ajuntament ha posat en marxa els tràmits per la construcció d’un nou polilleuger que quedarà vinculat al centre i admetrà futbol sala, bàsquet, hoquei i patinatge.

Pel que fa a la situació de La Salle, «les escoles amb un major percentatge d’alumnat interessat en aquest centre serien les escoles públiques de proximitat: Teresa Miquel i Pàmies (45%), Prat de la Riba (23%) i Isabel Besora (30%)» però també «els centres concertats Puigcerver (38,8%), Pare Manyanet (36%) o Arce (25%)». El Pare Manyanet, al seu torn, és el col·legi «desitjat pel 36,9% de famílies que canviarien de centre a l’Aberich i Casas, situat al costat, però també d’escoles públiques més allunyades com Montsant (33%) i Cèlia Artiga (33%)», i alhora capta l’atenció «del 22% de les famílies que no tornarien a escollir La Salle, el 38% de Maria Rosa Molas, Puigcerver (30,8%) i La Presentació (25%)».

L’informe sobre política educativa concreta «diferents lògiques de desplaçament» entre les famílies que escollirien un altre centre. D’una banda, «les escoles de perfil baix reben alumnat d’altres centres del mateix perfil» tot i que «dins d’aquest grup hi ha centres més valorats» que opten per escoles «amb composicions socials més benestants». Pel que fa a les escoles concertades, «es nodreixen principalment d’altres centres concertats i escoles públiques, tant de perfil baix com de perfil alt». I les escoles públiques amb composicions socials més benestants «estableixen fluxos entre elles» alhora que «són punts d’atracció per aquesta part de l’alumnat d’escola pública de perfil baix». Les de perfil socioeconòmic baix «són les menys atractives».

Un 30% va a classe en cotxe

El 65% de les famílies que ha respost a les enquestes de l’estudi diuen que es desplacen a peu al centre escolar, i un 33% hi van en cotxe. «Les opcions de transport públic, escolar o bicicleta són, en canvi, molt minoritàries», precisa el document. La qüestió deixa també diferències. Així, «mentre que a les escoles Els Ganxets, Puigcerver o La Vitxeta el percentatge de famílies que poden arribar caminant és molt reduït (menys d’un 15%), a escoles com Teresa Miquel i Pàmies, Pompeu Fabra, Ciutat de Reus o Rosa Sensat, més del 90% de l’alumnat fa el trajecte a peu».

Un 75% de les famílies no tria l’escola més propera. A nivell de ciutat, «la mitjana de temps de desplaçament d’un alumne per anar a casa se situa en 14 minuts» a peu, i la meitat de les famílies realitzen un trajecte inferior als 10,5 minuts. Alguns centres han habilitat espais d’aturada temporal per a vehicles, reservats per a familiars, per facilitar l’accés als pares.