L'Ajuntament de Reus vol l'ajuda dels veïns per combatre les ocupacions conflictives

Tot i que el passat dimecres l’Ajuntament de Reus negava en una roda de premsa que hi hagués un nombre desproporcionat d’ocupacions il·legals a la ciutat, també reclamava més recursos a Justícia per poder avançar l’estat de les denúncies. Als punts de la ciutat on s’agrupen aquest tipus d’ocupacions, com el barri del Carme, el Carrilet o la zona de Mas Pellicer, Mas Abelló o el barri de Sant Josep Obrer, sí que resulta un problema per a la convivència ciutadana.

La regidora de Benestar Social de l’Ajuntament de Reus, Montserrat Vilella, comentava en una entrevista a aquest diari que hi ha diversos tipus d’ocupacions, i algunes poden passar totalment desapercebudes a la comunitat: per exemple, hi ha el cas de famílies que entren en pisos deshabitats per necessitat, o el de persones que han deixat de pagar el lloguer o la hipoteca, per la raó que sigui, però no han abandonat l’habitatge.

La col·laboració veïnal

A l’altre extrem, hi ha les ocupacions conflictives que generen malestar entre els veïns propers i que poden degenerar en altres infraccions. Segons Vilella, per combatre aquestes ocupacions cal actuar «de froma proactiva» i per fer-ho, a l’Ajuntament li és necessària la col·laboració dels veïns.

Des del 2015, el consistori disposa d’un protocol per a ocupacions en què intervenen les regidories de Seguretat Ciutadana, Urbanisme i Benestar Social, i dins d’aquesta iniciativa, es va dur a terme una campanya per mentalitzar els veïns de la seva importància a l’hora d’evitar ocupacions il·legals, o de combatre-les. La regidora posava d’exemple l’aplicació d’aquesta campanya al barri Gaudí, en què hi havia hagut un nombre d’ocupacions considerable, i en què des de l’Associació de Veïns de la zona es va bolcar de seguida.

Una estratègia que des de l’Ajuntament de Reus esperen poder repetir a la zona, també molt afectada per les ocupacions, de Sant Josep Obrer, Mas Pellicer i Mas Abelló. Tot i que en aquest cas, com destacava Montserrat Vilella, també hi està implicada l’Agència d’Habitatge de la Generalitat, que és propietària de diversos immobles ocupats.

El consistori pretén que siguin els ciutadans, que són els qui «ho pateixen de més a prop», els qui col·laborin amb la institució a l’hora de prevenir, de detectar i de denunciar les ocupacions més conflictives. Ja que l’Ajuntament, segons Vilella, no té gaire marge d’actuació si no és el titular de l’habitatge ocupat, i «només pot alertar els propietaris» perquè presentin la denúncia pertinent.

Situacions de vulnerabilitat

Segons va explicar Vilella, pot passar que quan s’inicia el tràmit al jutjat, qui està ocupant un immoble concret són uns individus, amb unes condicions, i quan el jutjat acaba resolent el cas, i emetent una ordre de desllotjament, qui viu en aquell habitatge ja no són les mateixes persones. Pot ser que les persones afectades pel desallotjament estiguin en situació de vulnerabilitat, o que tinguin criatures petites, i és en aquests casos en què s’hi ha d’implicar Benestar Social. «Una cosa és el desallotjament i una altra la reubicació, i a vegades la regidoria no té recursos per atendre la situació de vulnerabilitat».

Si el sistema funciona correctament, el jutjat, abans de dictar un desallotjament, avisa al consistori, per comprovar si hi ha persones en situació de vulnerabilitat o nens petits, i d’aquesta manera, la regidoria pot analitzar la situació i els recursos de què disposa, i demanar al jutjat, si cal, que postposi el desallotjament.