«El pagès que fa créixer aquestes carabasses els dedica tres hores al dia»

—D’on provenen, aquestes carabasses descomunals que té a la parada?

—Són de Corbera d’Ebre. Enguany, la més gran ha fet 600 quilos i n’hi ha una altra de gairebé 400 quilos. Me les porta un pagès anomenat Josep Maria González, que ha guanyat el premi a la carabassa més gran de Catalunya i el premi a la segona carabassa més gran d’Espanya. L’altre dia, mentre les descarregàvem, em va explicar que, per fer-les créixer, els dedica tres hores diàries.

—Aquests exemplars són comestibles?

—Fins al dia d’avui, totes les que hem tingut sempre s’han acabat fent malbé a casa. M’agrada mostrar-les perquè avui dia hi ha molta afició a la carabassa, és un atractiu per als grans i els petits, i és gairebé com una provocació. A més, hi ha persones que fa trenta anys que les veig, que són de Reus o de la comarca, i que no enraonem mai, però quan hi ha les carabasses, em vénen a veure i em donen conversa. Quan em pregunten ‘Per què les tens, si no les vens’, jo els contesto ‘Perquè avui, tu i jo, que no havíem parlat mai, parlem’.

—Estem en plena temporada de carabassa, oi? Quan acostuma a començar?

—L’estiu cada vegada s’allarga més i la carabassa que se sembra a l’abril i el maig es fa malbé. Per això la carabassa gran se sembra més tard, a finals de maig. Despré,s hi ha la de tipus violí, que és més petiteta i melosa, i que fa entre 1,5 i 2 quilos. A la carretera de Salou hi ha uns pagesos que en fan molta i la sembren molt aviat, però perquè són uns artistes que aconsegueixen que els surti, poca gent en té a les dates que ells n’acostumen a collir. Que jo sàpiga, són els únics que pel juliol ja en tenen. Però la temporada és a la tardor.

—Quantes varietats de carabassa despatxen, aquí a la parada?

—Tenim les estriades, les cacauet, i les llargues, que són les més gustoses, pesen entre 8 i 22 quilos i són vermelloses. La cacauet no és tan dolça, però hi ha gent que la vol justament per això. I, finalment, hi ha les farratgeres, que es podrien menjar, però en realitat la qualitat al paladar és força baixa.

—De quina manera li agrada més, a vostè, menjar la carabassa?

—El més habitual és menjar-la en puré, però hi ha dues maneres de fer-la més atractiva al paladar. La primera consisteix a fer-ne puré, però coent-la al forn. També és molt bona marcada a la planxa, a daus, i amb un rajolí d’oli, sal i pebre, queda semblant a un moniato. Però el més fàcil i ràpid sempre és el puré. Hi ha molta gent que n’ha de menjar a la força perquè els va bé per a la panxa, però se’ls fa pesat, i jo els dic que provin de fer-la així al forn, que és molt diferent. I l’altre dia un amic em va explicar que ell les fa fregides, deu ser una cocció també diferent i similar a posar-la al forn.