La reusenca Alba Sotorra filma les guerrilleres kurdes: feminisme entre les bales

Als voltants del riu Eufrates, bressol de la civilització, però també del patriarcat, un grup de dones kurdes i feministes fa anys que planta cara a l'Estat Islàmic a punta de kalàixnikov, una lluita que la cineasta catalana Alba Sotorra relata en el documental 'Comandante Arian'.

Sotorra (Reus, Baix Camp, 1980) entra amb la seva càmera en primera línia de la guerra a Síria però també en la intimitat de les guerrilleres, els seus debats sobre feminisme o sobre com lidiar amb les emocions al front. «El seu projecte polític va més enllà de la lluita contra l'EI (grup terrorista autodenominat Estat Islàmic), és un projecte per la igualtat», ha explicat Sotorra.

El documental, filmat entre 2015 i 2017 i centrat en la figura de la comandant Arian, una dona de 30 anys que lidera un dels batallons de defensa de les dones (YPJ), arriba divendres que ve als cinemes, després de la seva estrena internacional en el festival Hot Docs 2018.

-Què et porta a embarcar-te en aquest projecte?

- Fa anys que estic en contacte amb el moviment kurd. Quan va començar la guerra a Síria i es van formar les Unitats de Defensa de les Dones (YPJ) em va semblar al·lucinant que s'unissin, no només per lluitar contra l'EI sinó amb una agenda política clara i amb l'emancipació de la dona al centre.

- Però t'hi jugues la vida, estàs en primera línia del front.

- Quan vaig anar a Rojava per primera vegada no sabia que acabaria en primera línia. Vaig passar dos mesos viatjant i convivint amb elles, però no hi havia combats, eren imatges quotidianes, cuinant, cantant o rient. La segona vegada els vaig mostrar un muntatge inicial i em van criticar molt perquè deien que no se les veia lluitar i van decidir enviar-me al capdavant de l'est. Tot va passant de manera gradual i t'hi vas acostumant.

- Sorprèn veure que, enmig de la batalla, més enllà de la mera lluita per la supervivència, hi ha espai per al debat i la camaraderia.

- El documental mostra converses en les quals la comandant incita les noies a plantejar-se per què són aquí, quin tipus de dones volen ser. En quin exèrcit del món et pregunten això? Es discuteix de feminisme, es llegeix, es parla de les emocions i com lidiar amb elles. Hi ha disciplina però a la vegada molta sororitat, humanitat i amistat.

- A més del masclisme i de l'EI, estan sota l'amenaça de l'Exèrcit turc.

- Tenen molts fronts oberts i la lluita contra l'EI no és la més greu, això ho veus clar estant present aquí. La guerra més perillosa és la que l'exèrcit turc manté contra elles perquè és una guerra molt desigual. Les ataca per aire, no es poden defensar.

- Amb quins suports compten els YPJ?

- Al principi pocs, anàvem en cotxes atrotinats, sense casc ni armilla, la guerra es feia en xancletes. En canvi l'última vegada, durant l'operació d'Al Raqa, es va comptar amb el suport de la coalició internacional liderada pels EUA, i l'equipament era més sofisticat. S'ha confiat que la coalició frenés Turquia però hi ha massa interessos pel mig.

- Quina és la situació actual?

- Hi ha una part del territori que ha estat ocupat per Turquia com a represàlia pels avenços aconseguits en altres zones. Allà la població civil està desplaçada en camps. Però entre Rojava i Al Raqa, els avenços polítics i socials són al·lucinants, han aconseguit avenços reals en el tema de la igualtat.

- Quin tipus d'avenços?

- Han establert un sistema polític paritari que es diu confederalisme democràtic. Tots els càrrecs de l'administració estan duplicats, hi ha un home i una dona per a cada càrrec. I han creat un poblat, Jinwar, dedicat a l'agricultura sostenible i que acull dones contra la violència de gènere.

- Com s'instal·la el feminisme en aquesta zona? Quins són els seus referents?

- L'origen està en el PKK. Dins de les seves files hi havia moltes dones que van començar a queixar-se que la guerrilla replicava els problemes masclistes que vivien fora. El seu líder, Abulá Ocalan, actualment empresonat a Turquia, va acabar recollint aquestes protestes i va escriure sobre això. Als 90, hi ha un canvi radical i el PKK passa a ser ecofeminista.

- Ara que sembla haver-hi una nova onada feminista a Occident, què n'espera?

- El moviment feminista ha de ser internacional i aglutinar tots, la lluita és col·lectiva i hem de ser més obertes i comprensives amb unes amb altres, a vegades veig falta d'empatia.

- En quin sentit?

- Alguns feminismes occidentals entenen al peu de la lletra la qüestió de la llibertat sexual. En les YPJ el sexe està prohibit. Entenen que el sexe és la principal arma de violència contra les dones, i creuen que la dona s'ha apoderar primer a escala política i social per mantenir relacions sexuals en igualtat.