«Amb el Procés hem descobert que la indignació genera creativitat»

—El seu llibre tracta sobre art o sobre política?

—És un llibre per a les persones a qui interessi l’art, la política i la comunicació, perquè inclou aquestes tres mirades.

—Quin és el punt de partida?

—Parteix de diverses tesis, plantejant la viralitat i de quina manera les emocions de les persones fan que les imatges circulin a gran velocitat. També de quina manera la indignació fa que il·lustradors i persones del món de les arts gràfiques ens decidim a fer imatges i enviar-les a tothom per tal de fer patent el nostre malestar, i com aquestes imatges es comparteixen i s’acaben fent virals.

—Una altra de les tesis que exposa és que aquest moviment no és nou.

—Res no està inventat. Els anys 70 van suposar la modernització del ressò social, amb les manifestacions contra la Guerra del Vietnam o el Maig del 68. D’alguna manera, els lemes i, sobretot, les maneres de fer de la revolta popular pacífica, tenen els seus orígens en aquests anys. Des de finals de la Segona Guerra Mundial, amb els armisticis, la societat occidental es va desarmant progressivament i, per tant, la revolta violenta no té cabuda a dins de cap estat europeu.

—Tot i això, creu que el moviment gràfic del Procés ha estat singular en algun aspecte?

—Ho ha estat en un nivell global, perquè fins ara no hi havia hagut una contesta gràfica com la que hem tingut. Un altre aspecte singular és que ha estat acompanyat d’accions, posades en escena com la de l’entrada i la sortida de les urnes. Finalment, també és molt significatiu que només un dels dos bàndols hagi fet propaganda. L’última vegada que vam viure una contesta gràfica va ser durant la Guerra Civil, però llavors hi havia propaganda des dels dos bàndols. En aquest cas, des de l’òptica unionista consideraven que no s’havia de publicitar cap referèndum perquè no es faria.

—El Procés ha estat marcat pel color groc. Quins valors hi han quedat associats?

—L’independentisme sempre havia tingut com a símbol l’estelada. Després, el discurs es va anar enfocant cap a la llibertat d’expressió i el poder de decidir, amb la paraula «democràcia». I, finalment, els conceptes que se sentien ja no eren «independència» ni «democràcia», sinó «llibertat». Els lemes han anat mutant i també el color groc, que s’associava a la llibertat dels presos polítics. Progressivament, des del bàndol unionista, per mala fe o interessos ocults, han fet que el color groc s’acabi associant a l’independentisme. Però el color groc va ser proposat per l’ANC en senyal de respecte i com un clam per la llibertat dels presos i les preses.

—Creu que el Procés ha servit per fer aflorar i donar visibilitat a grans talents del món del disseny gràfic?

—Sí, considero que ha estat un moment molt important a escala creativa. Ara fa uns mesos que estem una mica endormiscats, perquè no hi ha el context d’indignació que vam viure l’any passat. Hem descobert que la indignació genera creativitat. Un altre aspecte que ha fet que tot el moviment gràfic hagi sigut tan important és que ha sigut transgeneracional. Per exemple, amb la cara de la noia amb la boca tapada que va sorgir d’Òmnium i que vaig tenir l’honor de dibuixar. Aquella imatge interpel·lava a les persones que als anys 70 van viure el judici contra els actors de La Torna, perquè va rescatar i reconvertir una imatge d’aquella època. D’altra banda, amb el món 2.0 i les xarxes, la cultura visual és molt més viva i la informació pot transcendir a una velocitat increïble. Una persona que treballi en el món gràfic ja fa les imatges en digital i en jpg, de manera que si ho envia, en dues hores ja ho poden haver rebut 3.000 persones.