L'augment de les peticions d'ajuda de joves migrants desborda la mesquita de Reus

El degoteig continu, des de l’estiu, de persones joves i immigrades que acudeixen a la mesquita As-Sunnah demanant un àpat, un lloc on passar la nit o un bitllet d’autobús està desbordant la capacitat de resposta de l’entitat que gestiona el centre de culte, ubicat al polígon Granja Vila. El perfil és el de nois procedents del Marroc, d’entre 20 i 25 anys i a què l’edat deixa fora dels programes d’acollida de menors, que no disposen de recursos, han arribat recentment al territori, no hi tenen cap referència familiar i tampoc compten amb permís de residència. S’adrecen a As-Sunnah quan, en fer cap a Reus, la mateixa comunitat els la presenta com una porta on trucar. Alguns estan de pas a la ciutat i altres s’hi estableixen en condicions precàries.

El portaveu de la mesquita, Mohamed Said Badaoui, explica que, en els darrers mesos, «els casos que abans ateníem puntualment han viscut un repunt molt important i ja n’haurem rebut, des de l’estiu, més de 50. És pràcticament un cada dos dies». I lamenta que «nosaltres podem recollir recursos per solucionar la situació dels qui ho necessiten però no tenim els mitjans per fer front a tantes peticions d’ajuda i a la crida de tantes persones». Per això, des de la mesquita demanen a Generalitat i Ajuntament de Reus, i a «qualsevol instància que hi tingui autoritat» la «creació d’un protocol» a través del qual es redirigeixi aquests joves amb totes les garanties o bé que la mateixa mesquita quedi inclosa «en una xarxa d’entitats que unim esforços per poder-los oferir atenció».

Gest de la comunitat

Mohamed Said Badaoui explica que les persones immigrades que són rebudes a As-Sunnah «vénen sovint d’haver fet un trajecte en pastera i de viure realitats tan dures ho són també per nosaltres i preferim, de fet, centrar-nos en que tinguin un mínim de benestar ara que no en preguntar-los què els ha mogut». Aquest increment notable de nois majors d’edat però encara molt joves, tot i que «no té una explicació molt clara», afegeix el portaveu de la mesquita, «sembla estar-se donant per la promoció d’un somni, de que aquí trobaran una vida molt millor. I el somni es trenca quan es veuen sense res i sols, lluny de la seva família». Mohamed Said Badaoui descarta que el context en què es troben aquests nois i el gest que localitzen al centre de culte pugui derivar en l’origen d’una radicalització religiosa, i sí que hi veu el perill «que caiguin en les drogues o que acabin sent víctimes d’algun tipus d’explotació».

El suport que dóna la mesquita ve derivat de les oracions que s’hi realitzen, després de les quals «si tenim un cas, el presentem a la comunitat amb la problemàtica que ell ens ha explicat i, llavors, els diners que recollim els fem servir per intentar cobrir-les». De vegades, diu el portaveu d’As-Sunnah, «es tracta d’un bitllet d’autobús o tren per traslladar-se a un altre lloc on creuen que estaran millor i que s’hi podran establir». D’altres, «són aliments o bé un lloc on dormir». Aquest últim aspecte «és el més complicat de gestionar perquè a la mesquita, per les condicions d’aquesta, no s’hi poden quedar. I ens hem trobat de vegades persones que passen la nit a algun cotxe».

La Xarxa d’Aliments

La mesquita, que viu ara obres per guanyar espai complementari a l’oració, podrà integrar-se en la Xarxa de Distribució d’Aliments de Reus tan bont punt les completi i es trobi donada d’alta al Registre d’Entitats Socials de la Generalitat. L’Ajuntament presta de manera directa els serveis socials i el relacionat amb els aliments és l’únic d’aquest àmbit que està conveniat amb entitats socials.

Fonts municipals consultades precisen que tota persona que tingui una necessitat de caràcter social pot adreçar-se als serveis de l’antic hospital i sol·licitar hora. Els Serveis Socials, segons indiquen les mateixes fonts, disposen de diverses eines. Una és el servei d’atenció a l’immigrant, més vinculat a l’apartat legal i que elabora una fitxa de la persona on deixa constància de la documentació de què aquesta disposa, les intencions de residència al país, si té formació, l’idioma que parla, la situació familiar o la procedència, entre altres, i l’acompanya en tràmits i peticions.

D’altra banda, en el vessant estrictament social, hi ha la possibilitat d’una visita de l’assistent social que també obre una fitxa per determinar si la persona que ha sol·licitat ajuda necessita atenció en habitatge, alimentació, ensenyament o altres. Si les necessitats que es detecten estan vinculades a l’alimentació, a la persona se la deriva a alguna de les entitats que formen part de la Xarxa de Distribució d’Aliments. Si és d’habitatge, se li pot oferir de forma temporal un acolliment puntual, durant alguns dies però no estable.