La CUP de Reus lliurarà a entitats socials les retribucions del ple de dilluns passat

Els regidors de la CUP donaran les retribucions corresponents al ple d’aquest dilluns a «entitats que defensen els drets de les persones vulnerats per l’administració». La decisió va anunciar-la el grup municipal cupaire després que Ara Reus exigís als seus membres, en una compareixença pública des de la seu del partit al carreró del Castell, que presentessin un escrit renunciant als imports, els quals «és indignant que cobrin per dos minuts d’assistència». Cinc dels sis regidors del grup que encapçala Marta Llorens van abandonar la sessió del novembre durant el debat del cinquè punt de l’ordre del dia i arran d’un dur enfrontament amb Cs per la denúncia de la formació taronja contra Mariona Quadrada. Sobre aquesta última, el regidor d’Ara Reus Daniel Rubio precisava que «el que ha fet és teatre» i valorava que «els fets polítics no poden derivar en detencions ni la política pot servir per fer-se la víctima del sistema judicial».

Quadrada va ser dilluns detinguda i traslladada als jutjats després de no respondre a dues citacions d’Instrucció número 2 per la denúncia de presumpte delicte d’incitació d’odi promoguda per Cs i vinculada a la manifestació del 3-O, on Cs sosté que la regidora de la CUP va cridar «assassins» tres dels integrants del grup taronja. En detall, la xifra que Ara Reus reclamava i que la CUP donarà puja a 3.000 euros, 600 per cadascun dels cinc regidors del grup que estaven present a l’inici del plenari. La sisena regidora, Marta Puig, no hi va acudir per motius laborals i, per tant, ja no percebria la retribució. Rubio insistia ahir, sobre la voluntat de la CUP que el ple s’hagués suspès per la citació de Quadrada, que «les institucions no poden estar al servei d’una persona» i deia que l’actitud dels cupaires «no és de rebut. No es pot aturar una ciutat per una regidora».

El regidor d’Ara Reus expressava que Quadrada «va ser citada en dues ocasions i, com tot ciutadà, té l’obligació de presentar-s’hi» i recordava que «Jordi Cervera també va ser citat i hi va anar, va assumir la seva responsabilitat i va exercir el seu dret a no declarar».

Perjudicar la ciutat

Per a Rubio, «aturar el màxim òrgan de govern de l’Ajuntament de Reus per una persona és indignat i la condició de regidora no pot prevaldre sobre la resta». Al ple, deia ahir el regidor d’Ara Reus, «es van aprovar qüestions tan importants com el projecte d’El Roser, l’ampliació de les línies de secundària a centres públics o allunyar les cases de joc de les escoles» i «els regidors de la CUP van donar l’esquena al ple i a qüestions de municipi». «La ciutat no pot sortir perjudicada», afegia Rubio, que valorava que «hem arribat fins aquí perquè els extrems han estirat massa la corda i la corda fa dies que s’ha trencat». Des d’Ara Reus es mostraven ahir oberts a la celebració d’un ple monogràfic «sobre independència, sobre l’1-O o sobre el que calgui, i en parlarem», i deien que «defensem el dret a decidir, rebutgem el 155, vam estar col·laboratius amb l’1-O i pensem que la pantalla del dret a decidir encara no l’hem salvat i hem de buscar mecanismes».

Amb tot, «demanem que les propostes que es presenten al plenari siguin de competència municipal», concloïa Rubio. Cervera, al seu torn, instava la CUP a «demanar perdó» per haver-se referit a fotografies on s’havien retratat membres del govern amb d’altres d’Afanoc o d’FCC que «no tenen culpa ni tenen res a veure».

La política de salaris

Des de la CUP, després de la compareixença d’Ara Reus, recordaven que «tots els càrrecs electes, a Reus i a la resta del país, donem les retribucions per assistir als òrgans institucionals a la nostra organització política» i que «els comptes són públics». En aquest cas concret, però, els diners «els oferirem a entitats que defensen els drets de les persones vulnerats per la mateixa administració: dret a l’habitatge, lluita contra la pobresa energètica, col·lectius animalistes, foment de l’esport base». Des de la CUP apuntaven que «hem denunciat sempre la política de retribucions i de salaris que imposen els partits polítics representats al plenari municipal» i deien que els 3.000 euros «només són un terç del salari mensual que cobren els regidors d’Ara Reus».