Instal·laran sis menjadors amb pinso esterilitzant per controlar els coloms

Reus té, segons càlculs de Medi Ambient, una població de coloms propera als 40.000. El barri del Carme i els passejos són els punts calents de la ciutat pel que fa a presència d’exemplars. L’any passat, se’n van capturar 5.445: 3.824 amb els sistemes de xarxes i 2.030, amb gàbies. I es van imposar quatre multes d’entre 300 i 400 euros a alimentadors. La d’oferir menjar a aquestes aus és una de les actituds recollides al capítol de sancions de la nova ordenança d’animals de companyia i de la fauna urbana, aprovada al ple de l’octubre i ara en fase d’exposició pública. La normativa, un cop entri en vigor, també en prohibirà la venda. L’Ajuntament ampliarà en poques setmanes els mètodes per controlar la proliferació de coloms mitjançant la instal·lació de sis dispensadors de pinso esterilitzant amb nicarbazina, una substància anticonceptiva. Serà la primera vegada que empri de manera fixa aquest mecanisme, que s’havia testejat anteriorment en una prova pilot d’un sol dispensador, carregat amb un altre tipus de substància i col·locat al passeig Mata.

El regidor de Medi Ambient, Dani Rubio, explica al Diari Més que «apostem per la nicarbazina perquè sembla que és el millor producte que hi ha ara, és una altra alternativa i pensem que pot resultar també una manera ètica de regular les colònies de coloms». Els sis dispensadors «els col·locarem en base a un estudi que vam encarregar i que ens ha identificat els punts on hi hauria una major concentració» de les aus. «Reus té un problema de coloms i els ciutadans ho saben», afegeix el regidor, que planteja aquest com un mètode més dins el ventall de sistemes que aplica l’Ajuntament i precisa que «tampoc no deixarem de fer servir les gàbies i xarxes de captura perquè així ens ho recomanen les empreses especialitzades del sector».

Prova pilot al passeig Mata

La prova pilot realitzada temps enrere al passeig Mata va suposar una reducció de la colònia d’«entre un 10 i un 12%». S’espera que l’actuació de la nicarbazina aboqui xifres més elevades tot i que, tal com precisa Rubio, «fa un any que aquest producte ha començat a fer-se servir, per exemple, a Barcelona, i encara no hi ha estudis que puguin avalar al 100% l’efectivitat».

La nicarbazina, tal com la descriu precisament l’Ajuntament de Barcelona, té aspecte de pols de color groc, sense olor ni sabor, i es barreja amb aliment perquè els coloms l’ingereixin. No és tòxica i altera temporalment i reversible la capacitat de reproducció dels animals. En qualsevol cas, els dispensadors quedaran ubicats a una alçada suficient com per quedar del tot inaccessibles a les persones.

L’Ajuntament de Reus va treure ahir a licitació la contractació del servei de reforç de control de la població de coloms mitjançant l’ús de nicarbazina amb un pressupost de 36.300 euros anuals IVA inclòs. El plec que regularà el concurs detalla que, primer, caldrà fer un cens acurat de la zona on s’implantarà cada dispensador. Aquests comptaran amb un dispositiu automàtic per lliurar el pinso als coloms.

Les aus seran encebades durant els tres primeros mesos de la licitació amb pinso sense tractar que els oferiran els dispensadors, programats per donar l’aliment sempre a la mateixa hora. A partir del quart mes, i un cop generat l’hàbit d’acudir als dispensadors, aquests començaran a aplicar el tractament amb nicarbazina, de març a novembre. El contracte és, d’inici, per dos anys. Cada any es realitzarà un recompte de coloms a l’entorn dels dispensadors per valorar-ne els resultats. Un cop al mes, l’empresa tindrà una reunió amb personal designat per l’Ajuntament per valorar les actuacions realitzades, determinar les accions properes i veure si cal modificar la programació que quedés preestablerta.

El lloc d’instal·lació dels dispensadors carregats amb nicarbazina es triarà segons les zones que presenten una concentració de coloms més important, la qual cosa implica que en un radi de menys de 300 metres les aus tinguin els seus llocs d’alimentació i reproducció. L’estudi encarregat al seu moment per l’Ajuntament marcava en vermell al mapa de la ciutat un total de dotze punts. Els dispositius de pinso es podran acomodar tant a la via pública com en teulades. La mateixa empresa també haurà de dur un registre d’incidències i eliminar les restes de menjar del terra.

Efectivitat a llarg termini

El regidor de Medi Ambient recorda que el pinso amb nicarbazina «té efectivitat a llarg termini, estant entre els tres i cinc anys» i que «quan es deixa de subministrar, quan el colom no en menja, l’efectivitat baixa de manera exponencial en uns quatre o cinc dies». Per això, diu Rubio, «és important que la gent no doni de menjar» les aus «perquè estarem tirant els diners per la finestra». El regidor explica que «necessitem que la gent actuï en conseqüència». El consistori reusenc destina més de 100.000 euros l’any al control de la població de coloms i al maig va presentar una contundent campanya per sensibilitzar implicar la ciutadania en aquest aspecte. Al 2017, a partir de disciplina urbanística, va redactar una relació de 60 immobles buits i amb finestres obertes als propietaris dels quals ha fet arribar una carta demanant col·laboració per evitar l’acumulació d’aus.