Prop de 400 botigues ocupen els baixos d'edificis amb valor patrimonial

Un estudi encarregat per l’Ajuntament de Reus, en conveni amb la URV, i elaborat pel Centre de Recerca Urbana del Camp (CRUC) de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus (ETSAR) registra 373 comerços en àmbits patrimonials catalogats a la ciutat, amb xifres recollides al 2015. L’anàlisi, que porta per títol De dilluns a dilluns. Fris del Comerç local, defineix el comerç reusenc com un element de dinamisme i vitalitat, i també com un dels principals generadors del paisatge urbà.

El director de l’ETSAR URV, Pau de Solà, explicava ahir que el document recull «la relació entre urbanisme i ciutat, com és que es configura la forma de la ciutat des del comerç i com això succeeix en una ciutat de tradició tan comercial com Reus. També els reptes de futur: com el comerç ha de modificar la ciutat i com la ciutat canvia pel comerç».

L’estudi repassa «les tipologies del comerç existent, des de la botiga més gran a la més petita, en cantonada, en filera» i posa sota la lupa «la relació entre la distribució de les botigues i l’ús que fan les persones de la ciutat». I conclou que «la configuració actual dóna una bona qualitat de vida als ciutadans». Inclou també «una sèrie de preguntes que plantegem als responsables de la ciutat», afegia De Solà, que en detallava algunes: «com absorbir les grans superfícies, com preservar els comerços antics, com pensar els mercats municipals o com reutilitzar les places que han perdut la seva funció». «Cal pensar com solucionar les problemàtiques per tal de resoldre que la ciutat sigui un lloc habitat i amb bona qualitat dels seus espais públics», concloïa, i deia que «el comerç és el que ha fabricat la ciutat que tenim ara».

Mantenir l’activitat

El regidor d’Urbanisme, Marc Arza, apuntava també ahir que «la prioritat és que les plantes baixes donin vida a la ciutat. Una ciutat on estan vives, amb comerços, restaurants, locals d’oci, d’ús administratiu o, en alguns llocs, habitatges, són millors que una ciutat amb locals buits o amb façana dura». «Al centre de la ciutat ens interessa que hi hagi comerç, restauració i oci. A altres llocs més periurbans, ens plantejarem fer usos administratius que facin possible que activitats que han anat a primera planta tornin a planta baixa. I a altres llocs encara més periurbans, entre tenir un local buit o tenir un habitatge en planta baixa, l’habitatge és millor», afegia Arza.

L’estudi del CRUC va presentar-se ahir en el marc d’un seminari a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV. Defineix la relació del comerç amb el patrimoni com un argument de singularitat de Reus, com també ho és la diversitat de figures arquitectòniques que acullen activitat comercial: establiments en cantonada, sota porxo, multicota o en places o passatges. El treball perfila tres àrees de gran centralitat: l’entorn del centre comercial La Fira, l’entorn del Mercat Central i l’entorn del Mercat del Carrilet. I, alhora, destaca que l’obertura del centre comercial La Fira està generant noves dinàmiques associades al comerç que es concreten en la definició de nous itineraris urbans de gran potencialitat: de la Fira al Mercat Central passant pel carrer Gaudí i el carrer de la Victòria; de la Fira al Pallol passant pel carrer Sardà, i de la Fira a l’hipermercat de l’avinguda de Marià Fortuny seguint un àmbit fins ara molt lligat a la mobilitat rodada però de gran afluència.